28 octubre 2024
Embolic
a l’Audiència Nacional per la destrucció de proves del 17-A
El
jutjat permet la destrucció d'un cotxe i demana a les parts, un altre cop,
sobre el manteniment dels explosius
Els
dubtes generats pel resultat del judici dels atemptats del 17 d’agost de 2017 a
Barcelona i Cambrils encara continuen embolicant processalment la causa. I més
després de la insistència de la Guàrdia Civil a destruir les proves que van
servir per a la instrucció i la vista oral i que encara són en un magatzem. Una
petició que va ser rebutjada el 29 de juliol de 2024 però que ara es reobre,
davant la sorpresa dels advocats. L’equip que defensa dels pares del petit
Xavier, el nen de Rubí assassinat a la Rambla, Jaume Alonso-Cuevillas i Agustí
Carles, ja ha recorregut la mesura.
Per
altra banda, el mateix jutjat d’executòria penal, finalment, no ha fet cas a
l’Advocacia de l’Estat i ha fet costat a la fiscalia amb la sol·licitud de
destrucció d’un Seat Ibiza que restava als magatzems policials i que pertanyia
a Omar Abouyaaqoub, pare de Younnes, el terrorista que va entrar a la Rambla
amb la furgoneta i va provocar 17 morts i desenes de ferits. L’advocada de
l’Estat reclamava cautela a l’Audiència Nacional perquè admetia que amb la
interposició d’una demanda de vulneració de drets davant el Tribunal Europeu de
Drets Humans (TEDH), el cas no estava tancat. Finalment, el vehicle es
destruirà.
Deu
dies un altre cop
Ara
bé, el lletrat de l’administració de justícia adscrit al servei d’executòries
penals ha tornat a obrir la caixa dels trons sobre la resta de proves que estan
sota custòdia de la Unitat de Desactivació d’Explosius de la Guàrdia Civil. El
passat 22 d’octubre, l’Audiència Nacional va dictar una diligència d’ordenació,
on reiterava les peticions de l’institut armat per destruir les proves, com ja
va fer el passat mes de setembre, el mes de juny de 2022 i el mes de juny de
2023. Amb aquesta diligència, el jutjat torna a donar deu dies a les parts per
tal que manifestin la seva opinió sobre la petició.
Ara
l’equip d’Alonso-Cuevillas ha tornat a presentar un escrit aclarint la situació
i recordant el que el mes de setembre l’Audiència Nacional de va acordar
mantenir les proves. En la mateixa línia, l’equip dels advocats dels pares del
petit Xavi recorden que el sis de setembre de 2024 es va interposar la demanda
davant el TEDH. Un escrit que al·legava la vulneració de drets fonamentals com
la vulneració del dret a saber la veritat. La demanda té per objectiu la
condemna del regne d’Espanya a dur a termes les “investigacions judicials
necessàries per aclarir tots els fets relacionats amb els atemptats de
Barcelona i Cambrils del 2017”. En la mateixa mesura, “adoptar les decisions
pertinents que es derivin d’aquesta nova instrucció, i així reparar el dany produït
per la insuficiència de la investigació practicada en el procediment”.
I
si cal revisar les proves?
“Resulta
evident, que en cas que s’acordés una nova investigació dels fets per part del
TEDH, cap sentit tindria realitzar-ho amb les proves i evidències del Sumari
destruïdes”, raona l’escrit de la defensa. En aquesta línia, l’escrit
presentat, al que ha tingut accés El Món, és possible que arran del procediment
davant el TEDH seria “necessari practicar novament prova sobre els efectes i
evidències que poguessin ser destruïts”.
Així
mateix, l’escrit ressalta la insistència de la Guàrdia Civil en aquesta petició
que estranya després d’anys guardant les evidències. A més, la darrera petició
i la diligència coincideix amb l’inici dels treballs de la Comissió
d’Investigació al Congrés sobre els atemptats. Per tant, la defensa considera
que no és procedent la petició i que ha de denegar-se de nou la seva
autorització. De fet, és el mateix argument que posteriorment, va utilitzar la
mateixa advocacia de l’Estat que es va oposar a la destrucció de qualsevol
prova fins que la ruta de la justícia europea no quedi aclarida
Opinió:
Si tot va com ens expliquen, el novembre es podrà iniciar
la tan esperada (i tardana) Comissió d'Investigació en el Congrés dels Diputats
pels atemptats l'agost de 2017 a Catalunya.
Per tant, de veritat cal destruir ARA algunes de les
proves relacionades amb el que va succeir aquells maleïts dies? No poden
esperar al fet que s'hagi fet l'esmentada Comissió?
I després esperen que les víctimes i molts ciutadans no
tinguin sospites sobre la veracitat de la versió que ens van explicar.
Per no dir quelcom obvi: quan més temps passa per aclarir
sospites, dubtes i preguntes, més augmenta el patiment de la majoria de
víctimes i la sensació que no sé les atorga el dret a conèixer la veritat, tal
com diuen les sentències de 21 de maig de 2021 i de 17 de novembre de 2023.
No hay comentarios:
Publicar un comentario