23 juny 2026 RM Informació acte homenatge 39 anys atemptat Hipercor

 

23 juny 2026 RM 

Des del divendres em demanen si es possible tenir accés a l’escrit que en Xavier Valls, orfe amb el seu germà Jordi a causa de l’atemptat d’Hipercor, va preparar i llegir el passat divendres.

“Bon dia a tothom.

Les víctimes aquí presents, i moltes altres que voldrien ser-hi però no hi han pogut assistir, agraïm sincerament la seva presència en aquest acte, avui, quan es compleixen 39 anys del maleït atemptat contra els magatzems Hipercor.

Aquell dia van ser assassinades 21 persones, entre elles el meu pare, Xavier Valls Bauzà. Vint-i-una persones absolutament innocents, alienes al conflicte que una partdel País Basc mantenia amb la resta de l’Estat.

Des d’aquí volem tenir un record per a totes i cadascuna de les víctimes que el terrorisme —qualsevol forma de terrorisme— ha causat al nostre país.

Cal dir que aquests 39 anys no han estat fàcils. La immensa majoria de víctimes coincidim en la sensació d’abandonament i de desídia que vam patir. Vidus, vídues, orfes, pares i mares als quals van assassinar els fills, persones ferides i familiars de les víctimes podríem passar hores parlant, donat testimoni, d’aquesta manca d’assistència.

Alhora, massa sovint, les víctimes hem carregat i encara carreguem ambsentiments de culpa, de vergonya i amb silencis que mai no ens haurien d’haver pertocat. Perquè mentre els atemptats queden enrere per a la majoria, per a nosaltres continuen presents cada dia de la nostra vida.

Per això, amb la dignitat, la paciència i l’educació que la immensa majoria de víctimes hem demostrat al llarg de tots aquests anys, demanem que els ajuts i el suport que no vam rebre aleshores es mantinguin en l’actualitat i continuïn millorant.

Demanem que les institucions estiguin a l’altura de la seva responsabilitat perquè cap víctima torni asentir-se tan sola ni tan abandonada com ho vam estar nosaltres durant aquelles tristes dècades d’oblit.

Volem agrair i posar en valor el camí que s’ha començat a recórrer amb iniciatives com el servei del SASPAT (Servei d’Atenció i Suport a les Persones Afectades pel Terrorisme) del Departament d’Interior o amb el CITBAR (Centre d’Interpretació del Terrorisme de Barcelona) al Castell de Montjuïc.

L’any vinent commemorarem els quaranta anys de l’atemptat d’Hipercor, una data especialment significativa per a les víctimes, les seves famílies i per a tota la societat.

Esperem que les institucions estiguin a l’altura d’una efemèride tan rellevant i que aquesta commemoració serveixi no només per recordar les víctimes, sinó també per reafirmar el compromís col·lectiu amb la seva memòria, la seva dignitat i la seva atenció.

En aquests 39 anys, les víctimes anònimes, les víctimes desconegudes, hem demostrat que amb voluntat, compromís i perseverança es pot fer molta feina i es poden aconseguir grans coses. Gràcies per la seva atenció”.

Em diuen que volen comparar la seva opinió amb les paraules d’algú que diu ser víctima del mateix atemptat i parlar en nom de “LAS víctimas del atentado en Hipercor”.

El tema podría estar en saber quantes d’aquestes “LAS” van asistir a algun altre acte…

I ja posats en el tema, també incloure els poemes que es van recitar i que, òbviament, van dirigits a “LAS” víctimes de veritat, les que formen part d’un ample col·lectiu representat en l’acte de las 10:30 del matí. Víctimes d’ETA, GRAPO,Terra Lliure, extrema dreta, de la Scala Barcelona o terrorisme gihadista del 17-A o de l’11-M..

POEMES HOMENATGE EN MEMÒRIA I RECORD DE LES VÍCTIMES

Fragment poemari “ESE GRAN SIMULACRO” de Mario Benedetti (castellà)

Cada vez que nos dan clases de amnesia

como si nunca hubieran existido

los combustibles ojos del alma

o los labios de la pena huérfana

cada vez que nos dan clases de amnesia

y nos conminan a borrar

la ebriedad del sufrimiento

me convenzo de que mi región

no es la farándula de otros

en mi región hay calvarios de ausencia

muñones de porvenir/arrabales de duelo

pero también candores de mosqueta

pianos que arrancan lágrimas

cadáveres que miran aún desde sus huertos

nostalgias inmóviles en un pozo de otoño

sentimientos insoportablemente actuales

que se niegan a morir allá en lo oscuro

el olvido está tan lleno de memoria

que a veces no caben las remembranzas

y hay que tirar rencores por la borda

en el fondo el olvido es un gran simulacro

nadie sabe ni puede/ aunque quiera/ olvidar

un gran simulacro repleto de fantasmas

esos romeros que peregrinaran por el olvido

como si fuese El Camino de Santiago

el día o la noche en que el olvido estalle

salte en pedazos o crepite/

los recuerdos atroces y los de maravilla

quebrará los barrotes de fuego

arrastrarán por fin la verdad por el mundo

y esa verdad será que no hay olvido.

 

LLETRA A DOLORS de Miquel Martí Pol (català)

Em costa imaginar-te absent per sempre.

Tants de records de tu se m’acumulen

que ni deixen espai a la tristesa

i et visc intensament sense tenir-te.

No vull parlar-te amb veu melangiosa,

la teva mort no em crema les entranyes,

ni m’angoixa, ni em lleva el goig de viure;

em dol saber que no podrem partir-nos

mai més el pa, ni fer-nos companyia;

però d’aquest dolor en trec la força

per escriure aquests mots i recordar-te.

Més tenaçment que mai, m’esforço a créixer

sabent que tu creixes amb mi: projectes,

il.lusions, desigs, prenen volada

per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,

i amb tu i per tu somnio d’acomplir-los.

T’em fas present en les petites coses

i és en elles que et penso i que t’evoco,

segur com mai que l’única esperança

de sobreviure és estimar amb prou força

per convertir tot el que fem en vida

i acréixer l’esperança i la bellesa.

Tu ja no hi ets i floriran les roses,

maduraran els blats i el vent tal volta

desvetllarà secretes melodies;

tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre

entre el record de tu, que m’acompanyes,

i aquell esforç, que prou que coneixes,

de persistir quan res no ens és propici.

Des d’aquests mots molt tendrament et penso

mentre la tarda suaument declina.

Tots els colors proclamen vida nova

i jo la visc, i en tu se’m representa

sorprenentment vibrant i harmoniosa.

No tornaràs mai més, però perdures

en les coses i en mi de tal manera

que em costa imaginar-se absent per sempre.