09 agost 2018
28
terroristes d’ETA van millorar les seves condicions a la presó amb Rajoy
A 11
d’aquests reclusos se’ls va aplicar un règim de semillibertat
El 28 de maig passat, 10 dies abans que el que
era ministre de l’Interior del PP Juan Ignacio Zoido fes el traspàs de cartera
a Fernando Grande-Marlaska, hi havia 243 etarres (214 homes i 29 dones)
reclosos en presons espanyoles. Entre aquests presos, més de 200 estaven classificats
en primer grau penitenciari, el més dur, que impedeix, per exemple, que
gaudeixin de permisos de sortida. Fins i tot, n’hi havia 50 de reclosos en els
mòduls de règim tancat de 12 presons, segons recull una resposta parlamentària
recent enviada pel Govern al senador d’EH-Bildu Jon Iñarritu, a la qual ha
tingut accés EL PAÍS.
En aquesta resposta es detalla que en aquell
moment 28 presos més havien aconseguit la progressió a règims de vida
penitenciària més lleugers. A Olga Sanz Martín —la mateixa que ara l’Executiu
de Pedro Sánchez ha traslladat a la presó de Basauri (Biscaia)—, el febrer
passat se li va concedir el tercer grau que li permetia passar bona part del
dia fora de la presó.
A més, a una desena d’aquests presos, tot i que
es van mantenir formalment en segon grau penitenciari, se’ls aplicava ja
l’article 100.2 del Règim Penitenciari, que els permet gaudir també d’una
situació de semillibertat. Era el cas de Sara Majarenas, que va passar a
aquesta situació al març del 2017 perquè pogués seguir a costat de la seva
filla de tres anys, que havia estat apunyalada per la seva parella tres mesos
abans. En aquell moment, 17 interns més de la banda ja tenien accés a permisos
penitenciaris periòdics perquè estaven classificats en segon grau ordinari.
El febrer passat, mentre que el Govern de
Mariano Rajoy negociava l’aprovació dels pressupostos amb el PNV, l’equip de
Zoido va sol·licitar, de manera urgent, als directors de les presons,
informació sobre aquells presos d’ETA que haguessin donat mostres d’acceptar
“les vies per facilitar la reinserció”. Demanava dades sobre aquells que
haguessin sol·licitat formalment algun tipus de millora en la seva situació
penitenciària després que el col·lectiu de presos de l’organització terrorista
(l’EPPK, en les seves sigles en basc) els autoritzés el 2017 a demanar-los de manera
individualitzada.
Zoido també va preguntar pels que havien
demanat algun permís de sortida, una destinació laboral dins de la presó o la
participació en programes de tractament dins de la presó. L’expedient de cada
pres havia de contenir una còpia de cada sol·licitud. Interior reclamava, a
més, saber si hi havia “qualsevol altre indici indicatiu” que el pres acceptava
les vies legals de reinserció. Fonts penitenciàries van assegurar llavors que
el Govern de Rajoy —que ho va negar— reclamava aquestes dades per realitzar un
acostament de presos després de la dissolució d’ETA. Ara, l’Executiu del PSOE
utilitza aquesta informació per decidir quins presos inclou en el seu pla
d’acostament.
Opinió:
On son ara aquelles víctimes que jugaven amb el
dolor aliè? On son ara aquelles víctimes que organitzaven manifestacions
exigint la dignitat i la justicia i la memòria? On está ara la Fundación Víctimas
del Terrorismo i la seva Presidenta? On son ara aquests desgraciats que han
prostituit el dolor de les víctimes de veritat?
Com me agrada que comencé a surtir la veritat i
es vagi descobrint als personatges impostors… i tot gràcies a un muntatge
econñomic anomenat Gurtel…
Per cert, han informat a “LAS” víctimes de tots
aquests canvis en el tema dels pressos de la banda terrorista ETA? O ho han fet
de amagatotis…?
No hay comentarios:
Publicar un comentario