12 agost 2018 (6) Vilaweb (entrevista)

12 agosto 2018 

Víctimes dels atemptats pel 17-A se senten desemparades per les institucions

No se'ls ha ofert l'acompanyament psicològic que requeria la situació

Els psicòlegs Anna Miñarro i Ricard Díaz han tractat algunes de les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils denuncien que s’han sentit desemparades institucionalment i la manca d’acompanyament psicològic que se’ls ha ofert.

Segona ha explicat Díaz en un reportatge de Vilaweb, ‘les instiucions han complicat la vida a les víctimes durant aquest any’. Per això, critica la hipocresia de l’acte d’homenatge que es farà a Barcelona el 17 d’agost: ‘Després d’ignorar-los durant tot l’any, ara els organitzen un acte? Les víctimes no s’ho creuen’.

A més, Díaz destaca les complicacions que han tingut a l’hora que se’ls reconegués com a víctimes del terrorisme. De fet, la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats per Terrorisme (Uavat) ha assessorat i tramitat fins ara noranta-quatre peticions perquè siguin reconeguts com a víctimes del terrorisme familiars de morts, ferits i testimonis directes als atemptats.

L’impulsor de la UAVAT, Robert Manrique, va advertir de la importància que les persones que han mantingut algun tipus de vinculació amb l’atemptat facin una petició per rebre ajuts i indemnitzacions abans que es compleixi el primer aniversari dels atacs i s’arxivi la seva causa al superar el termini establert, que expira al cap d’un any.

La manca d’acompanyament també l’han reconegut les mateixes víctimes en diversos mitjans de comunicació. En una entrevista a El Periódico, el pare del nen mort de Rubí,  Francisco Javier Martínez, critica el paper de la Generalitat, ‘que no ha fet res’ i l’estat espanyol, ‘que ha fet ben poc’. ‘L’estat ens va enviar una psicòloga i ens van ingressar la compensació fixada per aquests casos. El dia del tanatori van venir per a dir-nos-ho i crec que no era el moment’, opina.

Una altra de les víctimes, Ariadna Martín, filla i germana de dues víctimes de la Rambla, parla al diari ARA i també apunta en la falta d’empatia de les institucions. ‘Necessitàvem facilitats, però quan demanàvem alguna cosa fins i tot s’escudaven en la situació política’, assegura.