20 novembre 2023 (15.11.23)
Víctimes del 17-A reclamen al Suprem que faci repetir el judici per poder imputar els 16 assassinats
Les acusacions de Javier Martínez i de cinc agents dels Mossos reclamen repetir el judici dels atemptats del 17-A
Vista clau. El Tribunal Suprem, presidit pel magistrat Manuel Marchena, ha celebrat una vista, aquest dimecres, per escoltar els set recursos presentats per les defenses contra la sentència de l’Audiència Nacional, que va condemnar Driss Oukabir, Mohamed Houli Chemlal i Said ben Iazza de pertànyer a grup terrorista, però no els va acusar dels 16 assassinats que el grup de joves de Ripoll radicalitzat —format per amics i germans dels condemnats— va provocar a Barcelona i Cambrils el 17 d'agost de 2017, com reclama un grup de víctimes. Tres acusacions han reclamat al tribunal, format per cinc magistrats, que faci repetir el judici perquè es puguin jutjar els crims de la Rambla i de Cambrils i aclarir si es poden atribuir a Oukabir i a Houli.
Les acusacions que han demanat repetir el judici són: l’advocat José Antonio Bitos, en nom dels 4 agents dels Mossos d’Esquadra, que van abatre els terroristes a Cambrils i Subirats, i víctimes dels fets; l’advocada Mònica Fando, en nom d’un dels mossos, i també l'advocat Agustí Carles, que juntament amb Jaume Alonso-Cuevillas, ha portat l’acusació de víctimes, i en aquesta vista de Javier Martínez —pare del Xavi, el nen de 3 anys de Rubí mort a la Rambla pel conductor assassí Younes Abouyaaqoub, abatut a Subirats—, que també exigeix que s’aclareixi si l’imam de Ripoll, líder del grup, és realment mort.
La condemna, limitada a Alcanar
A la sentència, del maig de 2021, l'Audiència Nacional va imposar 53 anys i sis mesos de presó a Mohamed Houli Chemlal i 46 a Driss Oukabir per delictes de pertinença a organització terrorista; tinença, dipòsit, així com fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista; i estralls en temptativa de caràcter terrorista en concurs amb 29 delictes de lesions per imprudència greu. A més, va condemnar Saïd ben Iazza, a 8 anys de presó pel delicte de col·laboració amb organització terrorista i li va imposar, a més, la inhabilitació absoluta i especial, així com la prohibició d'apropar-se a Alcanar durant cinc anys des que compleixi la pena de presó. En el cas de Ben Iazza va sobtar la petició del maig passat del govern espanyol per expulsar-lo del país, mesura a la qual es van oposar les acusacions i la Fiscalia perquè la sentència no és ferma i l’Audiència Nacional ho va descartar.
Les reclamacions
A la vista d'aquest dimecres, hi ha assistit de públic Javier Martínez, acompanyat de Robert Manrique, víctima d’Hipercor i coordinador de la UAVAT, unitat que ha ajudat a localitzar gran part de les víctimes del 17-A, i ara aturada per manca de suport institucional. En la sentència, l’Audiència Nacional va reconèixer 117 víctimes dels atemptats, 72 d’elles amb informes de la UAVAT i personades amb l'Associació 11-M i descartades inicialment pel govern espanyol com a víctimes de terrorisme.
Vista clau. El Tribunal Suprem, presidit pel magistrat Manuel Marchena, ha celebrat una vista, aquest dimecres, per escoltar els set recursos presentats per les defenses contra la sentència de l’Audiència Nacional, que va condemnar Driss Oukabir, Mohamed Houli Chemlal i Said ben Iazza de pertànyer a grup terrorista, però no els va acusar dels 16 assassinats que el grup de joves de Ripoll radicalitzat —format per amics i germans dels condemnats— va provocar a Barcelona i Cambrils el 17 d'agost de 2017, com reclama un grup de víctimes. Tres acusacions han reclamat al tribunal, format per cinc magistrats, que faci repetir el judici perquè es puguin jutjar els crims de la Rambla i de Cambrils i aclarir si es poden atribuir a Oukabir i a Houli.
Les acusacions que han demanat repetir el judici són: l’advocat José Antonio Bitos, en nom dels 4 agents dels Mossos d’Esquadra, que van abatre els terroristes a Cambrils i Subirats, i víctimes dels fets; l’advocada Mònica Fando, en nom d’un dels mossos, i també l'advocat Agustí Carles, que juntament amb Jaume Alonso-Cuevillas, ha portat l’acusació de víctimes, i en aquesta vista de Javier Martínez —pare del Xavi, el nen de 3 anys de Rubí mort a la Rambla pel conductor assassí Younes Abouyaaqoub, abatut a Subirats—, que també exigeix que s’aclareixi si l’imam de Ripoll, líder del grup, és realment mort.
Investigació de l’imam
Per la seva part, Agustí Carles ha demanat al Suprem que ordeni a l’estat espanyol que investigui i aclareixi les “incongruències” sobre l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty. Ha recordat que "d’Alcanar va marxar una furgoneta blanca just quan es produeix l’explosió i no és clar si era Es-Satty o un altre terrorista". Entre les runes d’Alcanar, es va trobar un tros d'orella de l'imam i restes de Youssef Aalla, i la sentència sosté que tots dos són morts. L’advocat també demana que les pèrites del Marroc que van fer una prova sobre familiars de l’imam l’expliquin en seu judicial i no només en el seu informe, com va passar al judici, i que s’accepti la contrapericial presentada pels pares d'en Xavi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario