05 juny 2024 (2) eltemps.cat

 

05 juny 2024

«El periodisme no és terrorisme»

La partida d'escacs que lliura el magistrat conservador Manuel García-Castellón contra la llei d'Amnistia ha provocat una extensa radiació judicial. Un dels afectats ha estat Jesús Rodríguez, un veterà periodista de La Directa, que ha estat imputat per terrorisme arran d'una conversa amb Josep Lluís Alay, assessor de Carles Puigdemont. L'acusació de l'Audiència Nacional ha provocat el seu exili a Suïssa. Rodríguez ha rebut aquest dimarts una mostra de solidaritat des de l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València sota el lema «periodisme no és terrorisme».

Al caliu d'aquelles paraules de l'expresident espanyol José María Aznar, d'aquell «qui puga, que hi faça», Manuel García-Castellón, magistrat de l'Audiència Nacional, va engegar una mena de partida d'escacs envers la llei d'Amnistia. Cada decisió del togat semblava atresorar com a objectiu el fracàs d'una legislació que havia de permetre la investidura com a president espanyol del socialista Pedro Sánchez. No debades, era l'exigència d'ERC i Junts per Catalunya per facilitar la continuïtat del líder del PSOE a la Moncloa.

En aquell estira-i-arronsa entre García-Castellón i el Congrés dels Diputats, en una reactivació de la causa del Tsunami Democràtic farcida d'ombres, va haver-hi afectats per l'extensa radiació judicial. Jesús Rodríguez, veterà periodista de La Directa, n'ha estat un. L'Audiència Nacional va acordar investigar-lo per un presumpte delicte de terrorisme en conversar amb Josep Lluís Alay, assessor de Carles Puigdemont, sobre les mobilitzacions que desenvolupara el Tsunami Democràtic, un moviment de protesta contra la sentència als líders del procés. L'acusació de García-Castellón ha forçat Rodríguez a l'exili.

Amb l'objectiu de visibilitzar la seua causa, recaptar fons per sostenir la vida al país helvètic i advertir sobre l'estratègia judicial al procediment del Tsunami Democràtic, el grup de suport al periodista del País Valencià ha organitzat aquest dimarts un acte solidari a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València. «Han obligat un periodista a l'exili per a protegir-se. No pot haver-hi un País Valencià lliure, ni uns Països Catalans lliures, sense la llibertat de premsa», ha donat la benvinguda Anna Oliver, presidenta d'Acció Cultural del País Valencià.

«Jesús Rodríguez està sent una de les víctimes d'un atac claríssim a la llibertat d'expressió. Ha marxat a Suïssa per poder continuar exercint com a periodista», ha introduït Ester Fayos, periodista de La Directa i encarregada de conduir la jornada. «La primera vegada que apareix el meu nom a la causa del Tsunami Democràtic fou en abril del 2023. En un informe de la Guàrdia Civil, publicat per El Mundo, apareixia que m'havia comunicat amb Josep Lluís Alay, una persona de l'entorn de Puigdemont. En aquests missatges, surt com li avanço com seran i quan seran algunes de les manifestacions contra la sentència del procés», ha explicat Rodríguez per videoconferència.

En llegir el seu nom a l'informe de la benemèrita, el periodista va posar-se en contacte amb l'Audiència Nacional per saber si estava imputat. «En aquell moment, em comuniquen que no estava investigat. Ara bé, tot canviarà després de les eleccions del 23-J, quan l'aritmètica fa que el PSOE i Sumar inicien amb Junts per Catalunya i ERC les negociacions per tirar endavant la llei d'Amnistia. A partir d'aleshores, sorgeixen noves informacions de la causa», ha exposat. «La causa no comptava amb imputacions finals de nom i cognoms. Només s'havia establert un relat dels fets per determinar», ha agregat.

«En setembre i octubre de l'any passat, el jutge pregunta a la Fiscalia sobre quina és la seva opinió envers el procediment judicial. La Fiscalia diu que no es pot posar en la carpeta de terrorisme. En aquest moment, l'extrema dreta Vox es presenta com a acusació popular i s'incorpora a la causa. També ho farà Dignitat i Justícia, propera a l'extrema dreta, i Societat Civil Catalana», ha narrat, per arredonir: «Quan s'incorporen al procediment, s'hi demana un informe a la Guàrdia Civil que canvia el relat dels fets. De fet, condueix al jutge perquè conclogui que tant Puigdemont com Marta Rovira van ser informats dels actes del Tsunami Democràtic, i com les protestes són considerades com a terroristes, ambdós també serien partícips d'aquest delicte».

A partir d'aleshores, la causa judicial del Tsunami Democràtic pren forma i abasta desenes i desenes de periodistes, activistes, responsables polítics i empresaris de l'univers independentista. «És una persecució ideològica», ha expressat l'exiliat, qui explica per què ha decidit marxar a Ginebra: «Quan m'adono que el jutjat té la intenció d'instrumentalitzar la causa per rebentar l'Amnistia, i soc conscient que no hi ha possibilitat de defensar-me jurídicament, m'exilio. Està molt clar el biaix i la intencionalitat del jutge. No vull que m'enviïn a presó preventiva per raons polítiques que són disfressades d'una certa pàtina judicial. No vull perdre la meva llibertat», ha argumentat.

«Marxo a Suïssa perquè m'ofereixen protecció, perquè entenen que es tracta d'una causa política. Ens ofereix unes garanties que altres estats no ens donen. L'exili dificulta la meva tasca de periodista i té un cost elevat, ja que la vida a Ginebra és caríssima», ha relatat. I ha puntualitzat: «Suïssa no és només un país de la banca i dels Rolex, sinó que hi ha una esquerra prou organitzada, amb moviments socials forts i en tradició de defensa dels drets humans i fonamentals, els quals ens han ajudat molt a visibilitzar la situació».

Amb el record de periodistes com ara Xavier Vinader o Pepe Rei a la retina, la fotoperiodista Eva Máñez ha contraposat: «Hi ha periodistes que es dediquen a difondre mentides i mai els passa res, mentre n'hi ha altres, com Jesús Rodríguez, que són represaliats perquè molesten». «Encara recordo quan un dia de 1999, en mig de Via Laietana, van agafar pel coll a Rodríguez. Era un policia que va dir-li: 'El pròxim a caure seràs tu'. Ara l'han ascendit a comissari», ha apuntat el periodista i exdiputat de la CUP, David Fernàndez. «És un avís de com el poder pot tombar qualsevol persona», ha completat Javier Mira, professor de Dret Penal de la Universitat de València.

«El delicte de terrorisme ja no és organitzatiu, sinó polític. Ara està associat a una interpretació molt oberta envers la subversió de l'ordre constitucional i d'anar-hi en contra de les institucions. És fruit del pacte entre PP i PSOE del 2015. És ridícul que se singularitze el delicte, ja que una persona no pot desestabilitzar un estat. És una interpretació excepcional dintre de la Unió Europea», ha desgranat l'expert. «Són conscients que l'única forma per derrotar l'aposta per l'independentisme és destrossant l'estat de dret», ha afegit Fernàndez, qui ha recordat les causes contra l'activista Tamara Carrasco o el tancament d'Egunkaria, així com les tortures al director, Martxelo Otamendi.

L'objectiu, segons la fotoperiodista, «és el desgast». «Saben que som febles, que no tenim diners com altres que paguen grans advocats per alliberar-se de les causes de Gürtel», ha criticat. «A ETA la fan servir com al Cid, que guanyava batalles després de mort. Un exemple és l'aparició d'Arnaldo Otegi en la interlocutòria de la causa de Tsunami Democràtic», ha incorporat Mira. «La voluntat del jutge és rebentar la llei d'Amnistia. Hi ha una rebel·lió d'una part important del poder judicial, el qual batalla contra el legislatiu. Hi ha un cop d'estat blanet amb pàtina jurídica, que es rebel·la contra la decisió de les urnes», ha completat Rodríguez.

«L'alta magistratura està tacada per l'aznarisme», ha remarcat Fernàndez, qui ha denunciat com al sumari hi ha apareix la festa d'aniversari de la seua companya, l'adreça i el contacte. «També el de la meva mare», ha incidit. «Al sumari, s'ha bolcat tota la informació personal i les comunicacions dels investigats. Hi ha transcripcions de converses personals i d'altres polítiques que no tenen res a veure amb la causa. És fortíssim i més quan tot està en mans d'un partit com Vox. Com s'arriba fins aquest extrem per part de la Guàrdia Civil? Com ho permet el jutge? No veu que els agents s'estan extralimitant?», ha reforçat Rodríguez. «Tot és clarament il·legal. És un exemple de l'aplicació del dret penal de l'enemic», ha sintetitzat Mira.

Entre referències a les ràtzies ordenades en el passat pel magistrat Baltasar Garzón, al·lusions a la doctrina del «Tot és ETA» i recordatoris a la causa que va forçar l'adeu de l'exvicepresidenta valenciana Mónica Oltra, Máñez ha girat la conversa contra la precarietat del periodisme i el record de la tasca de Vinader o Rei. «Podien fer aquell treball perquè tenien múscul. Fer periodisme d'investigació és car. I en l'actualitat, tothom busca el clic fàcil. Quan hi ha gent que fa investigació i bon treball, té el risc d'acabar-hi, malauradament, en una situació com la de Jesús», ha advertit. «Vinader va ser el primer periodista exiliat de la democràcia i el més recent és Jesús», ha tancat Fernàndez per unir dos periodistes incòmodes al poder.