17 abril 2020
Quin serà l'impacte
emocional del confinament?
Les emocions negatives i la incertesa d'aquest període
poden tenir conseqüències de diferent abast
A cadascú li arribarà el dia en què podrà relaxar les
limitacions que ha mantingut durant una bona temporada per frenar els contagis
de la malaltia per coronavirus (covid-19). Llavors es recuperaran almenys part
de les rutines d'abans d'aquesta crisi, però l'impacte emocional d'haver-la
viscut és molt possible que ens acompanyi durant un temps més. A alguns els
costarà molt refer-se d'haver estat tancats tantes setmanes, d'haver emmalaltit
o d'haver perdut algú pròxim a causa del coronavirus, i podrien desenvolupar un
trauma, però per a la majoria serà qüestió de temps recuperar-se emocionalment
per ells mateixos. "La majoria de nosaltres ho digerirem amb els nostres
propis recursos. Amb el temps ens anirem recomponent, alguns en necessitarem
més i d'altres menys", sosté la comissionada de desenvolupament
professional del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Dolors Liria.
Hi haurà qui acabarà patint estrès posttraumàtic i li
caldrà rebre ajuda professional. Malgrat que la paraula trauma forma part del vocabulari
habitual de molta gent, tenir-ne un no és qualsevol cosa. Liria detalla que
"és conseqüència d'haver viscut una experiència que amenaça seriosament el
nostre benestar". La també psicòloga Sara Bosch, experta en trastorns
posttraumàtics i intervenció en crisi, afegeix que implica "un cúmul
d'emocions negatives doloroses i insalubres d'una magnitud extrema que el nostre
cervell no té prou recursos per processar", i a més ha de seguir
relacionant-se amb la mateixa circumstància. La vivència del coronavirus té
aquests ingredients. Liria està convençuda que "gairebé tothom manifestarà
símptomes típics del trastorn per estrès posttraumàtic, però això no vol dir
que el desenvolupi".
A la Unitat
de Crisi de Barcelona (UTCCB), un servei que és a la Universitat Autònoma
de Barcelona (UAB), també tenen molta experiència en aquest camp. Segons la
directora assistencial i de recerca d'aquesta unitat, Alícia Alvarez, un trauma
va associat a un fet altament estressant que "no som capaços
d'emmagatzemar com un record normal" i que torna al cap de manera
intrusiva. "Revivim el pànic, la por i inclús l'experiència física que vam
viure en aquell moment", concreta. Els símptomes que poden ser senyal
d'alarma poden ser d'allò més variats, de caràcter emocional o físic, però
Liria considera que és millor donar una pauta genèrica que permeti detectar els
signes d'alerta que farien aconsellable recórrer a un professional. Seria
"quan el malestar, sigui en la forma que sigui, ens limita la nostra vida
quotidiana o ens genera un bloqueig emocional molt gran", detalla.
Posar nom als sentiments
De com ens en sortim dependrà de com se'ns conjuguin els
factors de risc i els de protecció. "Cada persona té els seus i són
específics", detalla Alvarez, així que l'evolució de cadascú anirà en
funció de quant ha durat el confinament, la frustració, l'avorriment, la
capacitat que es té d'afrontar les coses... "Tot això influirà en el fet
que després del confinament ho portem més o menys bé", subratlla, i és per
això que recomana cuidar-se i alhora "intentar ser realistes",
assumint la situació que ens ha tocat viure. L'important és saber identificar
què li funciona a cadascú i tenir una bona gestió emocional, mirant de posar
nom a allò que sentim que ens passa, compartir-ho i escoltar els altres. Al
cervell també li va bé seguir algunes rutines, cuidar l'alimentació i dormir
bé, mentre que no li va bé beure en excés o consumir tòxics.
Alvarez i Liria consideren que amb el coronavirus
s'evidencia fins on arriba la capacitat de resiliència de l'ésser humà, o sigui
la facultat d'afrontar escenaris desfavorables, així com la capacitat de ser
creatius. Per afrontar els traumes, la Fundació Radika
utilitza l'anomenat ioga informat com a teràpia complementària. La fundadora i
presidenta de la fundació, María Macaya, subratlla que un trauma implica
"una pèrdua de poder", que és justament el que pot suposar el coronavirus,
perquè és una malaltia que no tenim la capacitat de tenir o no tenir, ens
manquen recursos per respondre-hi i ens han dit que hem d'estar confinats. Amb
el ioga informat intenten tornar el poder a qui en practica. Es diferencia
d'altres estils de ioga perquè procuren crear un espai de seguretat i reduir al
màxim la possibilitat que es torni a despertar el trauma, deixant el llum encès
i la porta oberta de la sala per si cal sortir, i el professorat també fa la
classe sencera, ofereix a cada pas diverses opcions de postura (anomenades
àssana) i deixa l'opció de tenir els ulls oberts inclús durant la relaxació
final.
Segons Macaya, "qualsevol trauma que pateixes queda
imprès en el teu cos", i amb el ioga informat procuren contribuir a
reconstruir la connexió amb el cos i a respondre a les necessitats de cadascú,
és a dir, veure què em va bé i què no. Aquestes setmanes el seu principal focus
d'atenció està sent el personal sanitari i tota persona cuidadora mitjançant
sessions digitals a través de l'aplicació Zoom. Macaya vol donar-los recursos
per minimitzar la fatiga compassional, que seria com l'acabar cremat específic
de les persones cuidadores. Aquest és un dels àmbits que més preocupen a Bosch,
que també presideix la Unitat
d'Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT), que ha estat molt
activa per atendre les víctimes dels atemptats de la Rambla de Barcelona i
Cambrils. Amb altres psicòlegs ara també donen suport als cuidadors per
facilitar-los espais on puguin dedicar-se un moment per veure què estan
sentint. L'anomenen La ventana i
es canalitza a través del WhatsApp.
Bosch recalca que els cuidadors "poden tenir un excés
d'empatia" amb el patiment dels altres que pot acabar derivant en
"una percepció de responsabilitat i culpa distorsionada" i sentir que
es podria haver fet alguna cosa més. "Això afavoreix el trauma",
adverteix, i per això recalca també la importància d'identificar els recursos
interiors que té cada sanitari davant de situacions com quan mor algú per
coronavirus. "Tots ens hem de saber autoajudar, però molta gent
professional no està preparada per fer això. Han fet cursos d'estrès, però els
queden petits", defensa. I rebla: "Aquesta situació em genera
fissures en la meva estabilitat emocional i he de saber què em pot ajudar a portar-ho
el millor possible".
Caldria humanitzar el
dol
Bosch recorda que els metges tenen un telèfon d'atenció
psicològica (93 567 88 56), però considera que cal posar més recursos per
prevenir i no només per quan ja afloren les emocions negatives. "Els
recursos emocionals no només són perquè la gent no tingui estrès posttraumàtic,
expressar emocions o ensenyar tècniques de relaxació; també són de caràcter
pràctic, com minimitzar les situacions d'impacte", defensa. És per aquest
motiu que reclama "gestos que humanitzin" el comiat de les persones
estimades que moren per coronavirus, una cosa que sovint s'ha fet en condicions
molt limitades (amb una trucada a l'hospital quan encara estaven ingressades o
després amb una assistència limitadíssima al cementiri). Això si és que s'ha
arribat a fer aquest comiat. "La situació dels enterraments és d'una
crueltat psicològica molt extrema i és evident que veurem molts dols
patològics", adverteix, i reclama buscar alternatives per expressar aquest
dol, com podria ser un espai web on encendre una espelma i escriure unes
paraules de record per al difunt. "No podem deixar la gent penjada
emocionalment", argumenta.
Recursos a l'abast de
tothom
Encara que costi de veure, el primer aliat per sortir-se'n
som nosaltres mateixos. "La majoria de nosaltres tenim recursos",
insisteix la psicòloga Dolors Liria. El que cal és saber identificar-los. Si
algú se sent desbordat, té altres opcions. La conselleria de Salut ha posat en
marxa l'aplicació GestioEmocional.cat com a suport a la gestió de la salut
emocional de la ciutadania, que s'afegeix a les iniciatives del Col·legi de
Psicologia de Catalunya: ofereix recomanacions a la web i al telèfon d'atenció
psicològica 649 756 713 (amb horari de 9 a 20 h, inclosos caps de setmana). "No estem
sols ni desemparats", afirma Liria. La psicòloga Sara Bosch considera que
caldria ser més proactiu, especialment amb les persones que han patit la mort
d'algú pròxim, i no esperar que truquin, ja que hi haurà a qui no se li acudirà
fer-ho.
Opinió:
Podem estar
confinats, podem tenir prohibit sortir del domicili si podem fer la feina des
de casa… i aixó es el que continuem fent des de la UAVAT. Es complicat però
no es imposible.
No hay comentarios:
Publicar un comentario