25 setembre 2024 (6) ElPuntAvui (opinió)

 

25 setembre 2024 

El govern espanyol desclassificarà els informes del CNI sobre els atemptats del 17A

Fa set anys que les relacions entre els serveis d’intel·ligència i el cervell de la massacre son considerats un secret d’estat

El govern espanyol ha acceptat, per fi, desclassificar els informes del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) sobre els atemptats del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils. Durant set anys, un mes i vuit dies –i els que faltin fins que es faci efectiu el canvi–, la inestimable informació que contenen aquests documents ha estat considerat un secret d’estat, deixant a l’aire incògnites tan importants com la relació entre el CNI i Abdelbaki Es Satti, l’imam de Ripoll cervell de la massacre. Les víctimes dels atemptats han denunciat reiteradament l’opacitat del govern espanyol i les poques ganes de saber realment què va passar i, si n’hi va haver, quins errors es van cometre.

Crear una comissió d’investigació sobre els atemptats del 17A va ser un dels punts del pacte tancat entre el PSOE i Junts per permetre que Francina Armengol fos la nova presidenta del Congrés i que els documents del CNI fossin desclassificats l’exigència que la formació de Carles Puigdemont va posar de seguida sobre la taula. No ha estat fins ara que, collat per Junts amb el tema de l’oficialitat del català i el sostre de dèficit, el president Pedro Sánchez ha cedit. Solucionat aquest gran escull, la comissió es reuneix avui per definir el seu pla de treball. Farà el mateix la comissió Operació Catalunya, que també decidirà avui tant el pla de treball com les compareixences que han de permetre aclarir quin va ser l’abast de la guerra bruta de l’Estat contra Catalunya i qui n’és responsable.

Tal com consta al pla d’actuació de la comissió sobre els atemptats a Barcelona i Cambrils, informa l’ACN, ara s’haurà de demanar al conjunt de les administracions públiques, autoritats i funcionaris tots els documents, informes, antecedents o dades que siguin necessaris per investigar, aclarir i analitzar el que va passar aquell fatídic 17 d’agost. Des del Congrés també s’obrirà una fase de compareixences que es definirà i aprovarà pròximament.

Pel que fa als càrrecs vinculats al CNI hi ha dos escenaris possibles. Si s’opta per aplicar la llei que regula els serveis d’intel·ligència, haurien d’explicar-se davant la comissió de secrets oficials, que es fa a porta tancada. Si, per contra, el Consell de Ministres desclassifica la informació reservada o secreta que hi pugui haver en relació amb els atemptats, els membres dels serveis d’intel·ligència compareixeran davant la comissió dels atemptats, que és pública.

Entre la informació reservada o secreta que es desclassificarà, s’ha concretat avui, es demanarà informació sobre el registre de visites dels serveis secrets a Es Satty a la presó de Castelló, així com la transcripció de les entrevistes mantingudes. La comissió també analitzarà la informació existent sobre el permís de residència de llarga durada de l’imam i el seu procés de gestió. Pel que fa als atemptats, s’intentarà aclarir si hi va haver alguna circular a escala policial advertint de l’aplicació del reglament europeu sobre precursors d’explosius, així com el sumari, amb vídeos i proves de veu dels testimonis.

Junts per Catalunya ha celebrat avui l’anunci de la desclassificació de documents. “Per nosaltres no hi ha res més important que el dret a la veritat de les famílies de les 16 persones que van morir, és un dret humà i els estats estan obligats a garantir-lo i protegir-lo”, ha argumentat la diputada al Congrés Pilar Calvo, que ha defensat el paper clau de la seva formació: “estem en una situació en què el PSOE ha necessitat tornar a negociar amb Junts i nosaltres estem desbloquejant coses acordades i que estaven pendents”. I és que els acords amb Junts per impulsar al Congrés les comissions d’investigació del 17A i l’Operació Catalunya es van tancar al mes de novembre i que es mogui fitxa justament ara no és casual. Els socialistes intenten compensar el descontentament de Junts amb l’insuficient avenç d’altres compromisos, com ara l’oficialitat del català a Europa.

El ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha enviat una nova carta a la presidenta del Parlament Europeu (PE), Roberta Metsola, per sol·licitar que el català, el gallec i el basc puguin fer-se servir als plens de l’Eurocambra. Albares destaca que es tracta d’un “afer prioritari pel país” i demana a la presidenta de l’Eurocambra “abordar personalment” aquest tema. És la tercera petició d’aquest tipus que fa el ministre i fins ara no ha obtingut resposta i és per això que Junts ha reclamat a l’executiu que canviï d’estratègia i, sobretot, no rebaixi expectatives. “Per rebaixar l’objectiu de la plena oficialitat, el govern espanyol i altres partits plantegen arribar a un acord administratiu perquè es pugui parlar en català al Parlament Europeu, és un objectiu d’importància simbòlica, però clarament insuficient, ja que no té cap dels beneficis que busquem en la lluita per l’oficialitat”, ha deixat clar Junts a través d’un comunicat. Per a la formació, que es pugui parlar català al plenari de l’Eurocambra sense ser llengua oficial “no frenaria la discriminació actual contra la llengua catalana en els processos per a aconseguir beques o passar oposicions a les institucions europees”, per posar només dos exemples. Tampoc implicaria que la legislació tingués caràcter oficial en català.

Aquesta setmana, Junts ja ha demostrat que no cedirà amb les seves exigències obligant el govern espanyol a ajornar la votació del sostre de despesa per evitar una nova derrota al Congrés. La formació de Carles Puigdemont havia advertit a Pedro Sánchez que hi tornaria a votar en contra si la seva proposta no es basava en una resolució que es va aprovar al Parlament de Catalunya el 2014. Entre altres, aquella resolució –que va comptar amb els vots del PSC– demanava a l’executiu que atorgués a les comunitats autònomes com a mínim un terç del dèficit de tot l’Estat. Avui, la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ha reclamat al president del govern, Salvador Illa, que s’uneixi en aquesta demanda. “El que estem fent nosaltres amb 7 vots és per defensar Catalunya i el primer que hauria d’estar al capdavant és el president de Catalunya”, ha assegurat Nogueras.

Opinió:

Si haver contactat amb més de 270 víctimes des de febrer de 2018 ja es una enorme quantitat de feina, gestions i temps invertit en ajudar, des d'ahir la feina a la "tancada tècnicament" UAVAT ha augmentat per la notícia de la desclassificació de documents relacionats amb els atemptat d'agost2017 (que gairebé tothom coneix com "17-A").

Com que les sol·licituds per aportar informació son constants, aprofito la notícia publicada per ElPuntAvui per oferir mes dades al respecte.

I té relació amb les persones que es van convocar a la Comissió d'Investigació en el Parlament de Catalunya i que, amb un menyspreu evident i una manca de respecte al dret c conèixer la veritat al que tenen dret les víctimes, no van venir perque "NO TENEMOS LA OBLIGACION DE ACUDIR A UN PARLAMENTO DE RAMNGO MENOR".

Doncs bé, ara tindran que anar a la Comisión de Investigación en el Congreso de los Diputados? Es de rango "mayor"?

Se'ls pot preguntar a, entre d'altres:

Soraya Saenz de Santamaria

Juan Ignacio Zoido

Alfonso Dastis

Jose Manuel Garcia-Margallo

Josep Enric Millo

Angel Gozalo

Diego Perez de los Cobos

Felix Sanz

German Lopez

J.L Olivera

....

Ah, m'oblidava… també el Comisario Villarejo (aquell que va dir lo del “sustito a los catalanes”)