28
setembre 2024
"Una
mort per martiri és millor que una vida llarga": quin paper té l'educació
en el terrorisme?
L'educació
té un paper crucial per la informació que transmet a les futures generacions
Per
definició, la pau és "tranquil·litat pública", segons el DIEC. Marcus
Sheff, CEO de l'Institut per al Monitoreig de la Pau i Tolerància Cultural en
l'Educació Escolar (IMPACT-se) destaca que els joves han d'entendre que la pau
és possible. En un esmorzar per a periodistes organitzat per l'ambaixada
d'Israel, subratlla que la seva organització analitza tots els programes
d'estudis de les escoles estatals, llibre per llibre per tenir una comprensió
real del que estan transmetent les autoritats a la generació següent. "I a
l'Orient Mitjà cal dir que els plans d'estudi estan molt fora de l'Islam. Estan
controlats per l'estat". En aquest sentit, posa de manifest que "és
evident que un sap el que vol veure, que són els estàndards de pau i tolerància
derivats de la UNESCO, el respecte per l'altre, per l'altre individu, la
construcció de la pau com a forma de resoldre el conflicte, sense odi, sense
incitació, igualtat de gènere, igualtat d'identitat sexual, prosperitat
econòmica, precisió històrica... Aquestes són les derivacions de la UNESCO i/o
les Nacions Unides que esperem veure en el currículum escolar". D'aquesta
manera, constata que els llibres escolars, tenen una "capacitat per
afectar les accions dels joves immensa i de vegades, catastròfica". Així
ho relaciona amb els fets del 7 d'octubre. "Van saltar una frontera
internacional, van classificar dones, nens, homes, famílies cremades vives, van
segrestar nadons, gent gran. Alguns d'ells encara estan a Gaza, no sabem quants
són vius o morts, però cada dia estan retinguts com a ostatges, com a presoners
d'aquesta terrible organització terrorista i genocida que és Hamàs".
"Ens
preguntem tots, com pot passar això? Com es permeten aquests actes? També ens
preguntem quants treballadors de l'UNRWA, una organització de les Nacions
Unides, van participar en la massacre, estaven implicats en el segrest de
persones i van mantenir ostatges a casa seva". La UNRWA, segons diu
"és una institució podrida" però "recolzada per la comunitat
internacional". "Si mires els llibres de text (palestins), veus que
els jueus es personifiquen com a mentiders, estafadors, és a dir, gent que ha
de desaparèixer. S'ensenya als estudiants com tallar el coll a l'enemic".
En aquest sentit, insisteix que "educa als seus joves a través del
martiri, és a dir, educa dient que morir és millor que viure".
L'educació
i el terrorisme: van de bracet?
En
aquest sentit, sempre segons Sheff, als llibres es destaca que "una mort
per martiri és millor que una vida llarga, que no inclou aquests actes de
violència, essencialment, i el fet de ser màrtir serà recompensat al cel i
sabem per a 14 o 15 anys poden resultar interessants. Als alumnes de primària
se'ls ensenya la lletra àrab a través de la paraula atac i la paraula per
màrtir. Les matemàtiques s'ensenyen sumant màrtirs. Quants n'hi havia a la
Primera Intifada? I a la segona?". Així destaca que aquest currículum el
va crear l'Autoritat Palestina a Ramallah i que s'ensenya, segons explica, a
les escoles de Cisjordània i les de la UNRWA a Gaza.
D'aquesta
manera, l'investigador creu que hi ha proves fefaents que prop de cent membres
de Hamàs haurien estat educats sota aquest sistema. "Ho sabem perquè era
al seu lloc web i estaven molt orgullosos d'això. Van dir: aquests són els
nostres màrtirs i van anar a l'escola X o a l'escola Y i a les escoles de
Gaza". "Antics empleats de l'UNRWA han afirmat que no podrien operar
dins de Gaza sense la feina que fan amb Hamàs. Una agència de l'ONU que diu que
estan contents de treballar amb una organització terrorista genocida. No s'ha
intentat buscar una alternativa", insisteix.
"Ni
en la nostra imaginació més salvatge ens vam plantejar el 7 d'octubre. No crec
que ningú pogués fer. Si continues adoctrinant i incitant als joves a cometre
actes de terror, a imaginar-se com persones que s'haurien de sacrificar per un
bé més gran, atacant i matant tants jueus com puguin". D'aquesta manera,
constata que els EUA haurien condemnat aquest currículum escolar, i també el
Parlament Europeu hauria posat èmfasi en aquesta qüestió. Segons ell, el
currículum d'Israel, posa el focus en la pau i també "és clar en la seva
discussió sobre la narrativa palestina". Així, insisteix que una part molt
important d'aquest currículum està dedicada a debatre i pensament crític.
Cal
tenir en compte, però, que malgrat les paraules de Sheff, la militarització de
la societat a Israel és un fet palpable. Sense anar més lluny, l'executiu
israelià va aprovar aquest passat mes de juliol estendre el servei militar
obligatori per als homes de 32 a 36 mesos durant els propers cinc anys, enmig
de la guerra contra el grup islamista Hamàs a Gaza i els temors creixents d'una
nova guerra oberta amb el grup xiïta Hezbollah a la frontera nord. La 'mili' es
obligatòria tant per a homes com per a les dones. D'aquesta manera, el Debate,
constata que el temps mitjà que inverteixen les dones israelianes a fer el
servei militar és de dos anys. En el cas dels homes el temps és més gran: tres
anys.
Què
passa amb els llibres de text d'Israel?
Preguntat
per què passa amb els llibres de text d'Israel, Sheff destaca que el currículum
d'Israel és el que més ha estat estudiat perquè "n'hi ha molt". En
aquest sentit, insisteix que és molt semblant a un europeu. "Hi ha
diferents grups educatius sectaris, estatals, religiosos estatals, àrabs,
ultraortodoxos, ja ho sabeu, així que la conclusió és que llibres de text
israelians són fascinants. Estan obsessivament obsessionats amb el pensament
crític. El 1973, israelians i egipcis estaven enmig d'una gran guerra
existencial per ambdós bàndols. Israel podria haver estat exterminat. Israel
podria haver arribat al Caire, va ser existencial per a ambdues parts. I,
tanmateix, uns anys després es va signar un acord de pau. Aquest és un tros
d'història remarcable perquè els joves entenguin en relació amb el que és
possible. Com fas les paus amb la gent amb qui has estat disparant?"
Detalla
que la matèria de civisme s'explica que "l'any 1948, Israel es va crear
com un estat independent seguint el mandat de les Nacions Unides. Però que això
no va ser acceptat pels veïns àrabs. Sis dels quals van atacar Israel, hi va
haver una guerra llarga i d'un any, que finalment Israel va sortir, sagnant,
però victoriós i existent com a estat nacional". I remarca que a Palestina
hi ha una visió diferent. "Parlen, en diuen Nakba, i això és el que diuen
que va passar". Posa èmfasi en aquest sentit que "Israel és una
democràcia molt oberta".
Ara
bé, segons un article del diari israelià Haaretz, el sistema educatiu israelià
"des de primer grau fins a la tomba, als israelians se'ls ensenya a
deshumanitzar als palestins". Un article d'opinió del mateix diari
constata que "quan el Ministeri d'Educació a Israel va ordenar
l'eliminació des mapes que mostraven les fronteres del 1967 de les aules va ser
l'últim intent descarat, perillós i absurd d'esborrar l'ocupació i als
palestins". A més, l'any passat, el Ministeri d'Educació d'Israel va
anunciar la retirada del pla d'estudis tota referència a l'activista medi
ambiental Greta Thunberg, perquè considera que el seu missatge recent de suport
al poble palestí "la desqualifica per ser una valuosa inspiració" i
"model" per als estudiants israelians.
Segons
un article de Público, immediatament després de l'ocupació israeliana de
Jerusalem i Cisjordània el 1967, els estudiants palestins van declarar una vaga
de llarga durada que es va allargar durant diversos mesos i que va obligar el
govern israelià a suspendre la seva decisió d'israelitzar les escoles
palestines. Tot i això, mig segle després el procés d'israelització és més fort
que mai i està avançant a grans passos sense que la comunitat internacional
intervingui per frenar-lo.
Per
altra banda, el llibre Palestine in Israeli School-Books: Ideology and
Propaganda in Education, de l'autora Nurit Elhanan, presenta sota un estudi
crític multimodal com la narrativa israeliano-sionista tal com es reprodueix en
els llibres escolars de tres disciplines: història, geografia i estudis cívics.
Consisteix en una anàlisi dels textos visuals i verbals que representen els
"altres" dels jueus sionistes, és a dir, els palestins, tant els
ciutadans d'Israel com els no ciutadans que viuen sota un règim militar als
territoris palestins ocupats des de 1967. En aquest sentit, l'autora mostra que
els llibres de text israelians utilitzen el discurs racista, tant visualment
com verbalment per representar els palestins.
L'endemà:
quina previsió hi ha?
Sheff
recrimina que l'Autoritat Palestina i la UNRWA "han optat per parlar de
resistència, violència, conflicte, mort, martiri i gihad. Per tant, aquest és
un camí que no podem recórrer perquè el 7 d'octubre pot passar fàcilment".
"Aquest és un pla d'estudis que s'imparteix, per exemple, a Cisjordània.
Avui, qualsevol persona que hagi estat i hagi vist la geografia entre
l'Autoritat Palestina i les principals ciutats d'Israel entendrà com és
d'important que hi hagi una educació per a la pau a banda i banda d'aquesta
línia verda", subratlla.
"Tothom
parla de l'endemà. Per evitar una altra massacre l'endemà, si voleu somiar amb
la pau, si voleu un resultat diferent, si voleu aturar aquest conflicte, si
volem posar fi a això, hem de començar per la desradicalització dels nens de
Gaza i això es pot fer i s'ha de fer i s'ha de fer a través d'un currículum
escolar alternatiu. UNRWA no és la solució a això. Any rere any es va demanar, es va suplicar
canviar el currículum escolar. Es va demanar a l'Autoritat Palestina que
canviés el currículum escolar. Això no. És la cosa més senzilla del món. Això
no és física nuclear. No estem parlant de dividir l'àtom aquí. Estem parlant de
llibres de text, treure material dolent, posar material bo. Crec que sabem com
fer-ho".
Un
fet que podria contrastar amb la veu d'altres experts en matèria de pau. Sense
anar més lluny, l'investigador i premi ICIP Construcció de la Pau, Vicenç
Fisas, explicava a ElNacional.cat que el 7 d'octubre hauria estat l'espurna que
hauria provocat Israel. "Però no li dona dret a destruir completament el
poble palestí sobretot tenint en compte que Hamàs tenia poca prèdica a la
població de la Franja de Gaza, no eren justament un grup estimat la població
estava més aviat en contra d'ells. Ara la destrucció tan brutal que s'ha fet
sobre Gaza, tota la franja, això provocarà uns odis brutals entre la població
jove que seran futurs terroristes. Estem alimentant un conflicte de cara al
futur. Israel hauria de ser conscient de l'efecte que tenen les seves accions
militars". Un fet que, evidentment, no canviaria només amb l'educació o el
sistema curricular.
Què
passa amb la solució dels dos estats?
"Òbviament,
la solució dels dos estats és una de les clares possibilitats que es posen
davant els nens israelians per a la possibilitat de la pau. Els nens estan una
mica empesos a prendre aquesta elecció. La solució de dos estats és una
possible solució en relació amb els palestins, que evidentment no existeix al
currículum palestí. No hi ha dos estats i no hi ha solució. Hi ha un estat,
Palestina, des del riu fins al mar, que s'aconsegueix mitjançant la violència,
la gihad i el martiri", recalca. Sobre una possible afectació al sistema
escolar durant la guerra a Gaza, destaca que "no estic segur de com ha
estat afectant el sistema escolar". Malgrat els continus bombardejos sobre
la Franja i les imatges de la destrucció, Sheff constata que no té "cap
informació que l'escolaritat s'hagi vist afectada de manera espectacular".
"L'educació contínua. Pot ser que tingui la informació sobre això, ja ho
sabeu, en relació amb Gaza. Ja sabeu, Gaza es troba en una situació desastrosa,
i això inclou les escoles, no totes", conclou.
.jpeg)
