27 octubre 2026
Sánchez
cola al decret d’habitatge la reclamació de les víctimes del 17-A
Inclou
una millora substancial per a les víctimes dels atemptats terroristes
Cop
d’efecte polític del govern espanyol en funcions de Pedro Sánchez. Després que
l’avançament electoral hagi frustrat les conclusions de la comissió
d’investigació dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2017,
l’executiu ha maniobrat per poder salvar un dels punts claus dels acords de la
majoria dels grups parlamentaris, incrementar les ajudes i l’empatia de
l’administració a les víctimes.
D’aquesta
manera, el Reial Decret-Llei 31/2026, sobre la millora de l’acció protectora de
la Seguretat Social i altres normes socials, que substitueix el decret
d’habitatge que va rebutjar el Congrés i que va ser la raó esgrimida per
convocar les eleccions, inclou reformes de la llei de víctimes. El Decret,
pendent ara de convalidació per part de la Diputació Permanent del Congrés,
inclou una important reforma de la Llei 29/2011, de 22 de setembre, de
Reconeixement i Protecció Integral a les Víctimes del Terrorisme.
Una
reforma que preveu unes ajudes econòmiques complementàries pels que no
haguessin estat indemnitzats en concepte de responsabilitat civil en les
sentències fermes ja dictades a data de la publicació del Reial Decret. Fins i
tot, fixant que els pagaments puguin arribar fins als 500.000 euros i que
l’Administració ho pugui pagar en un termini de tres anys. Una reforma que
acull una de les peticions més socials que havien recollit formacions com
Junts, els socialistes o els Comuns.
Una
exposició de motius i un article
En
concret, la reforma s’explica en l’Exposició de Motius, que justifica per tal
de “garantir que les víctimes del terrorisme que no hagin estat indemnitzades
en concepte de responsabilitat civil pels delictes de terrorisme que han patit,
ja sigui perquè aquest delicte no hagi estat objecte d’una sentència penal
ferma o perquè en aquesta sentència no s’hagi fixat cap indemnització per
aquest concepte, siguin indemnitzades”. L’objectiu d’incrementar els imports és
equiparar les indemnitzacions percebudes per les víctimes del terrorisme que
disposen d’una sentència penal amb les d’aquelles que no en tenen.
D’aquesta
manera, i si el Decret s’aprova, un cop transcorreguts cinc anys des de la
comissió del delicte sense que s’hagi dictat una sentència ferma, o bé quan
n’hi hagi una però no s’hi hagi fixat cap indemnització en concepte de
responsabilitat civil, les víctimes podran sol·licitar que se’ls abonin les
indemnitzacions. L’article que determina els imports, el número nou, inclou una
disposició transitòria per garantir que cobrin les persones beneficiàries
d’indemnitzacions per defunció o lesions incapacitants reconegudes abans de
l’entrada en vigor de la reforma legal. Les diferències entre els imports
rebuts i les que ara reconeix el Decret es podran sol·licitar en el termini de
quatre anys, un cop s’aprovi la norma, i s’abonaran en tres pagaments del mateix
import, distribuïts en tres anualitats a partir de la data del reconeixement,
de manera que la despesa es repartirà entre diversos exercicis pressupostaris.
Opinió:
Llegir aquesta informació de l’amic Quico Sallés es
retornar l’any 1999. Aquell any i en meitat d’una “treva” oferta per la banda
terrorista ETA, un grup de gent de l’ANTIGA AVT ja vàrem advertir al govern que
la llei que s’estava preparant tenia mancances molt evidents.
Quan se’ns va dir que les quantitats haurien de ser
derivades de l’IPREM, ja vàrem dir que era un error… l’Àngel, la Cristina, en
Juan Antonio, la Maite o servidor els hi vàrem dir i no ens van voler escoltar.
Ves per on, després de 25 anys algú ha pensat que el que
vàrem dir aleshores era de sentit comú. A tot aixó cal afegir la tasca feta
pels companys de la Asociación 11-M Afectados por Terrorismo.
I ara ve el més fort de tot plegat: el febrer i març de
2025 tres persones vàrem recordar i denunciar aquestes dades. En la nostra
compareixença en la Comisión de Investigación pels atemptats d’agost de 2017,
l’advocat Agustí Carles, el Javier Martínez, la Sara Bosch i jo mateix vàrem
fer aquesta tasca… un advocat, dues víctimes i una psicòloga amb el suport de
l’Eli i la Montse des de Barcelona.
Finalment, hi ha gent que ha captat que les coses s’han de
consultar amb els que en saben? Potser sigui així de fàcil.
Només toca continuar fent la feina per informar a tothom
que puguem sobre els drets que pertoquen després d’aquest RDLlei.
No hay comentarios:
Publicar un comentario