29 desembre 2024
Els
atemptats de l’extrema dreta augmenten de manera significativa a tot Europa
Segons les dades oficials, el
creixement dels atemptats de l'extrema dreta és alarmant en uns quants països
europeus, com ara Alemanya i França
La
policia alemanya va identificar Taleb al-Abdulmohsen com a autor de l’atemptat en el
mercat de Nadal de Magdeburg. Malgrat que l’extrema
dreta de seguida va difondre que era un atac de caràcter islamista,
posteriorment es va revelar que era un saudita furibundament antiislam, conegut
pel seu activisme contrari a aquesta religió i amb simpaties envers el partit
d’extrema dreta Alternativa per Alemanya (AfD).
Els
atemptats d’extrema dreta són una amenaça com més va més gran a Europa, tot i
que sovint, a diferència del gihadisme, se’n prova de llevar el caràcter
polític i circumscriure-ho a llops solitaris amb trastorns mentals. Fa un any i
mig, el maig de l’any passat, un individu va atacar el centre LGBTI de Tours, a
França, amb un artefacte explosiu que contenia àcid i alumini; la gent que hi
havia es va poder allunyar a prou distància. I uns quants mesos abans, una
altra persona vinculada a l’extrema dreta va disparar contra un centre kurd a
París i va matar tres persones.
No
són pas casos anecdòtics. En aquesta línia, el cap de l’espionatge interior
alemany, Thomas Haldenwang, en una compareixença de premsa aquest
mes de juny, va dir que els grups d’extrema dreta eren els més hostils a l’estat
de dret. Les xifres que posava sobre la taula eren xocants: a Alemanya hi havia
unes 40.600 persones d’ultradreta radicalitzades, i més d’un terç d’aquestes es
considerava disposat a exercir la violència.
L’any
passat es van registrar 1.270 actes de violència d’extrema dreta a Alemanya, i
la gran majoria eren greus, incloent-hi quatre intents d’homicidi. Sobre això,
Haldenwang va explicar que hi havia un augment en el nombre de seguidors dels
grups d’ultradreta –i més radicals–, que guanyaven partidaris apel·lant a la
por dels immigrants i als conflictes internacionals. Així mateix, això es
barrejava amb una “nova dreta” que havia penetrat amb força a les xarxes
socials amb propaganda racista i revisionista.
Una amenaça d’extrema dreta
En
l’àmbit de la unió Europea, després de les detencions de caràcter gihadista, el
següent col·lectiu més nombrós d’extremistes és el de la ultradreta, per davant
dels d’esquerra o anarquistes i els grups armats vinculats a conflictes
nacionals. Alhora, els partits d’ultradreta van creixent sense aturador
electoralment i com més va són més presents a les institucions i influeixen més
en el debat polític.
Les
temptatives d’atemptat són una constant aquests darrers anys, i l’organització
va molt més enllà dels llops solitaris. Aquest mes de juny, va començar a
Stuttgart el judici contra el moviment Reichsbürger,
un grup d’extrema dreta que nega l’existència de la República Federal
d’Alemanya i considera que Alemanya és un estat ocupat per les potències
occidentals: els Estats Units, la Gran Bretanya i França.
Vint-i-set
persones conspiraven per donar un cop d’estat violent per instal·lar
l’aristòcrata Heinrich XIII Prinz Reuss com a màxim
dirigent d’Alemanya i imposar la llei marcial. Per aconseguir els seus
objectius, els membres no dubtaven a recórrer a la violència i planificaven un
assalt al parlament alemany. Però l’organització anava força més enllà dels
vint-i-set jutjats, atès que els serveis d’intel·ligència alemanys estimaven
que el moviment tenia uns 21.000 membres i que, d’aquests, un 5% eren
perillosos.
Solament
uns mesos més tard d’aquest judici, aquest novembre, les autoritats alemanyes
van detenir vuit membres d’una nova conspiració. Un grup d’orientació neonazi,
els Saechsische Separatisten, és a dir, separatistes de
Saxònia, planejaven de prendre el control de zones de l’est d’Alemanya i
implantar-hi un sistema inspirat en el nazisme. El grup, impulsat per
ideologies racistes, antisemites i apocalíptiques, s’havia preparat per a un
“Dia X”, que creien que marcaria l’esfondrament de l’Alemanya moderna.
Tot
i semblar situacions que no podrien passar a la Unió Europea del
segle XXI, s’havien entrenat en la guerra urbana, amb exercicis paramilitars,
havien adquirit equipament militar i havien previst de fer una “neteja ètnica”
per eliminar grups no desitjats del seu territori. Entre els detinguts, hi
havia persones vinculades a l’AfD, com ara Kurt Haettasch, un dirigent
de les joventuts del partit que es va enfrontar a la policia amb una arma de
foc durant la batuda.
Fora
d’Alemanya, aquest mes de desembre, l’assassí en massa noruec Anders Behring Breivik,
que va matar setanta-set persones l’any 2011 a l’illa d’Utoya durant un campament de la Joventut Laborista,
va demanar la llibertat condicional. Breivik va qualificar la seva
radicalització de no intencionada, va dir que havia renunciat a la violència i
va demanar disculpes. Tanmateix, l’hi van denegar, entre més qüestions, perquè
es va presentar a l’audiència amb un eslògan supremacista blanc, fet que va
despertar preocupacions sobre les seves veritables intencions.
Un grup violent organitzat al país
Tot
i que a Alemanya hi ha hagut activitat, ací hi ha casos semblants. L’octubre de
l’any passat, els Mossos d’Esquadra van engegar una operació amb escorcolls i
detencions al Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat),
Sentmenat (Vallès Occidental), Navarcles (Bages), Lloret de Mar (Selva) i
Mollerussa (Pla d’Urgell). En total, setze membres del grup neonazi
Combat 18 van
ser detinguts, i tot i que encara no tenien un pla concret d’atac, havien fixat
com a objectius prioritaris mesquites i la comunitat jueva.
Els
Mossos havien detectat que existien a principi del 2022 per les xarxes socials
i el van desarticular en una fase inicial. Tanmateix, ja tenia una estructura
jeràrquica, mantenia reunions periòdiques, cercava finançament i també provava
d’aconseguir armes de foc. “És una organització criminal perquè la raó de la
seva existència és cometre delictes contra els objectius comentats, per tant,
malgrat que no hagin fet aquestes accions, hi ha prou prova de càrrega per a
demostrar que s’havien configurat amb aquest objectiu, i això és un delicte
greu”, explicava aleshores l’intendent David Sánchez, sots-cap de la Comissaria General
d’Informació.
Combat
18, també coneguda com a C18 i 318, és una organització creada el 1992 al Regne
Unit i té vincles amb Blood & Honour, un altre grup neonazi. Combat 18 s’ha
estès en més països, com ara el Canadà –on és considerat un grup terrorista–,
els Estats Units, Alemanya –on és prohibit– i l’estat espanyol. Alguns dels
seus membres han estat involucrats en l’assassinat d’immigrants i de polítics,
com ara en el cas de l’alemany Walter Lübcke.
Una activitat en augment
L’informe
de l’Europol del 2024 sobre situació i tendències del
terrorisme mostra que hi va haver dosatemptatsde la dreta frustrats a França i
Luxemburg el 2023 i alerta que han sorgit nous grups extremistes d’ultradreta,
organitzats, amb creadors de propaganda, reclutadors, que primer actuaven en
línia, però que ara cerquen d’actuar a la vida real.
Del
2011 al 2022, els serveis policíacs a l’estat francès van fer més de setanta
detencions relacionades activitats terroristes d’extrema dreta. La major part
van ser aquests darrers quatre anys. A Luxemburg, el sospitós va expressar que
volia adquirir un rifle d’assalt semiautomàtic i una pistola Glock,
suposadament inspirat en la matança de Columbine (Colorado, EUA). També van
trobar que els gimnasos centrats en els entrenaments i esports de combat
s’havien tornat populars entre els cercles d’ultradreta.
Aquest
mes de setembre, el Tribunal d’Apel·lació de París va examinar la sentència
contra Alexandre Gilet, que havia estat condemnat a divuit anys
de presó per terrorisme. Preparava un atemptat amb la voluntat de “causar
tantes víctimes com fos possible”. El judici, contra quatre acusats, s’havia
fet el juny de l’any passat. Tots quatre participaven en un fòrum privat en
línia anomenat “projecte WaffenKraft”, en què planificaven atemptats sota la
direcció de Gilet, el “més radical i més motivat” del grup.
Les
discussions van revelar compres d’armes, entre les quals, tres rifles
semiautomàtics, una reunió per a practicar el tir i cerques d’informació sobre
objectius potencials, com ara mesquites parisenques i centres jueus, i també
contra el candidat d’esquerres Jean-Luc Mélenchon.
En els escrits de Gilet, aleshores adjunt de gendarme voluntari a la regió de
Grenoble, celebrava les accions del “croat Breivik” i van trobar també un document
inacabat anomenat “Reconquista Europa – Operació creu”, que semblava anunciar
un atemptat per al 13 de novembre de 2018, en algun indret freqüentat per
“islamistes i traïdors comunistes marxistes”.
Quan
va ser detingut l’any 2018 es va descobrir un laboratori de fabricació
d’explosius, i, al manifest, Gilet detallava els seus mètodes d’atac i en
concret l’ús d’explosius i de camions. “Aconsello de tenir el carnet de vehicle
pesant. D’aquesta manera s’evita cap sospita”, i feia una crida a la guerra racial
i demanava la “Gihad blanca”. Davant el Tribunal d’Apel·lació, Gilet ho va
justificar perquè deia que aleshores passava “un procés de radicalització arran
dels atemptats del 2015”,
de caràcter gihadista, que l’havien “pertorbat i traumatitzat”. Tanmateix, li
van confirmar la condemna a divuit anys.
Opinió:
Qui desitgi tenir coneixement sobre els atemptats de l’extrema
dreta, pot venir un día pel despatx i veure l0extensa informació que tenim
sobre atemptats a Catalunya de grups d’aquest tipus.
I no parlem d’anys recents… parlem de la década dels
seixanta i setenta del segle passat.
Els que manen, encara no han aprés de l’experiència?
