27 setembre 2019
Cs instrumentalitza la foto de l'atemptat de Vic sense
permís de l'autor ni de les víctimes
La legislació
protegeix els danys morals que pot causar la recontextualització d'una imatge
La diputada Lorena Roldán va exhibir ahir al Parlament una
fotografia de l'atemptat d'ETA contra la caserna de la Guàrdia Civil de
Vic, l'any 1991. La imatge, que s'ha convertit en una icona, mostra un agent
ensangonat que du en braços una nena ferida, enmig de la destrucció causada per
la bomba. L'autor és Pere Tordera –fotògraf del diari ARA–, que ha vist en
nombroses ocasions com s'instrumentalitzava aquesta foto o es reproduïa, sense
el seu consentiment. En aquesta ocasió, hi ha un aprofitament polític evident
de la imatge, sense haver consultat prèviament l'autor.
"A mi, evidentment, no m’han demanat permís",
detalla Tordera. "Però el principal problema és que no han parlat amb la
víctima. Si m’haguessin trucat els hauria dit que parlessin amb la noia, perquè
mai ha sortit enlloc parlant d’aquest tema, ni tan sols quan es va celebrar
l’aniversari dels 25 anys de l’atemptat". El fotoperiodista assenyala, a
més, una paradoxa en què cau Ciutadans. "Ningú s’ha preocupat de
preguntar-se que això surt d’algun lloc, que hi ha una autoria. Però el que
sobta més és que ells, que diuen que defensen les víctimes, han fet servir la
fotografia de manera partidista sense tenir en compte la víctima".
En aquest sentit, Robert Manrique, assessor de la Unitat d’Atenció i
Valoració a les Víctimes del Terrorisme (UAVAT), veu una "banalització
absoluta del terrorisme" en el gest de Roldán. Considera que treure ara
una fotografia d’un atemptat de fa 28 anys està "totalment fora de
lloc" i caldria preguntar al Guàrdia Civil, a la nena o al matrimoni que
apareixen en la imatge què en pensen abans de mostrar-la: "Abans de fer
servir una foto, has de preguntar a totes les víctimes".
"Per què va ensenyar la foto de Vic i no la de
qualsevol altre atemptat com el de l’Hipercor?", es pregunta Manrique,
supervivent de l'atac al supermercat. I aventura que potser van buscar un
atemptat de fa tants anys per evitar que les víctimes es queixin i perquè, diu,
moltes de de les víctimes d’Hipercor s’han negat sempre a "l’ús polític
del dolor". A l’acte d’homenatge a les víctimes que va organitzar el
ministeri de l’Interior pels 30 anys de l’atemptat, remarca, hi van anar només
tres famílies, mentre que en el que va organitzar després l’Ajuntament n’hi
havia 20. "Juguen amb els sentiments", lamenta, i demana "menys
politiqueig i més preocupar-se per les víctimes". Manrique critica, en
aquest sentit, que partits com Cs no s’hagin acostat a la UAVAT per interessar-se per
les víctimes dels atemptats de la
Rambla i Cambrils: "Encara esperem que vinguin a
preguntar com estan".
Una qüestió moral i legal
L'aprofitament d'una imatge amb autoria per a fins polítics
comporta un problema moral, però també legal, ja que l'autor de la fotografia
està protegit no només contra els perjudicis econòmics que pot comportar la
reproducció de la imatge –publicant-la sense permís– sinó també contra els
danys morals per la seva utilització en un context diferent del qual va ser
pensada. En aquest sentit, l'advocat Josep Cruanyes explica: "L'autor té
dret que la seva obra, que té un sentit concret, no s'utilitzi sense
autorització". El lletrat, especialitzat en propietat intel·lectual,
recorda l'existència dels drets morals i assegura que "l'autor té dret a
queixar-se, a exigir que no es faci servir més i que es rectifiqui".
Preguntat sobre si això inclou també la mera exhibició de
la fotografia al Parlament, Cruanyes es mostra contundent: "Els drets ho
són de reproducció i comunicació pública i això inclou l'exhibició, en
qualsevol modalitat, i més encara si hi ha una difusió massiva posterior a través
dels mitjans de comunicació".
El líder de Ciutadans, Albert Rivera, va compartir ahir una
fotografia d'una trobada amb l'agent José Gálvez Barragán, que va rescatar la
nena Isabel Porras i apareix a la fotografia. "Gràcies, agent Gálvez, pel
teu servei aquell dia i al llarg de la teva carrera", va afirmar Rivera a
Instagram. Des de Cs confirmen, no obstant, que no es va demanar cap permís per
exhibir la imatge perquè, donat que va ser en portada de 'La Vanguardia' i 'El
País', no es "necessita" cap autorització per "ensenyar una
fotografia si no és per lucrar-se amb ella".
Opinió:
Ho vaig dir en un tuit i em reitero amb la meva opinió: per què la senyora Roldán no va utilitzar les fotografies de qualsevol altre atemptat? Molt senzill... saben que la Guàrdia Civil no respondrá a l'us de la fotografia de un atemptat tan macabre perque la Guàrdia Civiles un cos militar i no ho pot fer... però si hagués utilitzat les fotografies de un atemptat diferent, tenien el risc de que alguns dels afectats els hi diguesim públicament, com algunes víctimes ja hem fet, que aquest us es patètic e immoral.
Aixi doncs, no tot s'hi val en aquests temes. El respecte a la pluralitat i a la dignitat esta per sobre dels interessos partidistes i electoralistes.
