13 agost 2018 (12.08.18)
Una
supervivent de la Rambla :
“El
ministeri ens ha ignorat”
Els
afectats reclamen més suport institucional i es queixen de les dificultats per
ser reconeguts com a víctimes en els casos en què la seqüela és psicològica
Fa una mica més de tres mesos, la Susana va saber que existia
la Unitat
d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT), una entitat creada a
partir de l’experiència d’altres víctimes del terrorisme i de professionals que
han treballat especialment al costat dels que van patir l’11-M a Madrid, que
pivota sobre l’assessor Robert Manrique i un equip de psicòlegs i forenses i
que recentment ha signat un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona. Actualment
representa una setantena de famílies afectades pels atemptats, unes 250
persones, i el consistori els ha passat l’expedient de 150 víctimes més per
localitzarles a través del número gratuït 900 828 717, al qual també poden
dirigirse directament els afectats.
Entre les persones que assessora la UAVAT hi ha diferents
perfils. Des de ferits greus a Barcelona i Cambrils i familiars de les víctimes
mortals fins a treballadors i ciutadans que van presenciar els atemptats i que
arrosseguen seqüeles psicològiques o veïns de la casa que va explotar a Alcanar
i que els terroristes feien servir com a centre d’operacions. Manrique, que és
víctima de l’atemptat d’ETA a l’Hipercor de Barcelona el 1987, confirma la
sensació de desemparament de la
Susana , que tot i ser a la Rambla no va rebre l’atenció de ningú el dia de
l’atemptat. “Estem suplint la tasca que haurien d’haver fet les
administracions”, explica l’assessor de la UAVAT.
La funció de la unitat, d’una banda, és
“localitzar de forma proactiva les víctimes, rebre les que venen,
assessorar-les sobre els seus drets i acompanyar-les durant tot el procediment
–explica la psicòloga de la
UAVAT Elisa Micciola–. Gairebé cap de les persones que hem
atès tenia informació sobre els seus drets, no sabien on anar”, assegura. Quan
una víctima arriba a la unitat, el primer que fan és una recollida d’informació
general: “Els preguntem on eren, què van viure, quines lesions tenen, què
necessiten o què senten”, explica la psicòloga. Una vegada els professionals
s’han fet aquest “dibuix” de la realitat, els posen en contacte amb l’assessor
perquè els ajudi en els tràmits burocràtics –perquè puguin ser reconegudes com
a víctimes dels atemptats i tenir ajudes per als tractaments psicològics o dret
a la incapacitat laboral– i amb un psicòleg que tin guin a prop de casa.
L’atenció es fa de manera individualitzada perquè “cada cas és diferent”.
El
tràngol de la revictimització
“No t’ho treus del cap. Tens un dia bo i penses
que ja està, però torna”, explica la
Susana des d’una sala d’espera de la UAVAT. Per això
l’entitat considera que hauria sigut fonamental que l’Estat hagués obert una
oficina per a les víctimes de manera permanent a Barcelona per centralitzar
tots els tràmits i informar els ciutadans dels seus drets. “La van tenir oberta
només durant una setmana, si va arribar, després la van tancar i ja no han
tornat”, es queixa Manrique.
A falta de pocs dies perquè es compleixi un any
dels atemptats, les dates fan encara més complicats aquests tràmits. Per això
els assessors i tècnics de la
UAVAT acompanyen els afectats i els proporcionen tota la
documentació que han d’omplir, perquè ells només hi hagin d’adjuntar els
informes i proves de què disposin. A la sala d’espera de la UAVAT , la Susana acaba de conèixer la Núria. Quan sap que es
tracta d’una persona que va passar per una experiència semblant a la seva se li
il·luminen els ulls. S’acosta a la seva cadi ra i s’expliquen on eren i què van
sentir. “Necessites parlar, escoltar i que no et jutgin”, diu la Susana. “Només t’entenen
les persones que han passat per alguna cosa semblant a tu”, afegeix la Núria. Una de les coses
que els ha ajudat més és el contacte entre persones que han passat pel mateix.
Seqüeles
invisibles
La psicòloga de la UAVAT explica que una de les
dificultats per a les persones que malgrat que no van resultar ferides a la Rambla i Cambrils
arrosseguen seqüeles psicològiques –ja sigui perquè hi van perdre algú molt
pròxim o perquè van presenciar els atemptats– és que sovint els efectes
psicològics del que han passat no es manifesten de manera immediata. Això
dificulta encara més la capacitat de tenir informes i proves per demostrar el
que han passat.
Quan comencen a compartir les seves
experiències, la Susana
i la Núria
s’adonen que totes dues van passar-se tres mesos sense poder sortir gairebé de
casa després dels atemptats. La
Núria regentava una de les parades de la Rambla , al costat del
carrer Hospital, i és veïna de tota la vida del barri. La furgoneta va xocar
contra el seu establiment. “Feia un dia que havia tornat de vacances –explica–.
El meu fill em deia: «Però si hauries d’estar bé, has tingut sort», i jo no
podia”.
En el cas de la Núria , va ser la UAVAT qui es va posar en
contacte amb ella a finals d’agost, després que tin guessin constància del seu
cas a través de la denúncia que ella va posar davant dels Mossos d’Esquadra
després dels atemptats i que formés part dels paradistes en contacte amb
l’Ajuntament. “Jo em pensava que havia fet tots els tràmits, i ara veig que
no”. A la Núria
també la van visitar al CAP i es va posar en tractament psicològic. “Sort que
llavors vaig fer papers”. El seu cas el porta un advocat de Madrid, i es
pensava que amb això ja ho tenia tot per ser reconeguda com a víctima. S’equivocava.
En realitat tota la part burocrà- tica encara no l’havia començada. Una altra
de les dificultats és afrontar la incertesa del futur. La Núria no ha tornat a la
parada de la Rambla
i es planteja vendre el pis i anar-se’n a viure fora. Té una germana que fa
anys que viu en una masia allunyada de la ciutat, i assegura que és on ara
mateix se sent millor. “Em costa ser en llocs amb molta gent”, explica. Tampoc
no sap si podrà tornar mai a treballar. “Sempre havia estat de cara al públic,
però ara ja no m’hi veig”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario