09 juliol 2026 elmon.cat (opinió)

 

09 juliol 2026 

ERC colla la Moncloa per la reclamació de l’Advocacia de l’Estat a les víctimes del 17-A

Ofensiva dels republicans al Congrés per tal que el govern espanyol faci desistir els seus representants legals de cobrar les costes per un recurs als afectats per l'atemptat

Reacció immediata dels diputats d’ERC al Congrés de Diputats per la intenció de l’Advocacia de l’Estat de passar factura a les víctimes, a agents dels Mossos d’Esquadra implicats i als processats, per les costes dels recursos de cassació i els incidents de nul·litat presentats davant el Tribunal Suprem. Segons ha pogut saber El Món, els diputats republicans Francesc-Marc Álvaro i Pilar Vallugera han presentat una bateria de preguntes dirigides a evidenciar la responsabilitat de la Moncloa en aquesta maniobra i, de retruc, fer que els lletrats de l’Estat, que depenen del ministeri de Justícia, en mans de Félix Bolaños, desisteixin de la reclamació.

Les preguntes, a les quals ha tingut accés El Món, es referencien en la notícia avançada ahir per aquest diari, que detalla com l’Advocacia de l’Estat ha presentat un escrit al Tribunal Suprem amb una minuta de serveis per import de 3.609 euros. Tot plegat en relació amb uns recursos que tenien per objectiu exhaurir la via jurisdiccional, cosa que és obligatòria per poder acudir posteriorment al Tribunal Constitucional i, seguidament, al Tribunal Europeu de Drets Humans. Entre les persones afectades es troben els pares de Xavier Martínez, el nen de tres anys assassinat a la Rambla de Barcelona.

Els diputats raonen que la petició dels lletrats de la Moncloa “resulta especialment greu en un context en què les víctimes i els seus familiars han reclamat reiteradament el dret a saber la veritat sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils, més enllà de la veritat estrictament judicial”, que era l’objectiu d’acudir a Estrasburg. A més, recorden que els treballs d’investigació de la comissió del Congrés sobre els atemptats indiquen que l’Estat no va ser prou “diligent” respecte del risc que suposava Abdelbaki es-Satty, el cervell dels atemptats, tot i tenir-lo detectat i estar-hi en contacte.

Quatre preguntes que disparen amb bala

Els republicans no s’hi posen per poc i formulen quatre preguntes curtetes i al peu, amb una clara intencionalitat política. En primer terme, pregunten si “el govern espanyol considera adequat que l’Advocacia de l’Estat reclami les costes processals a víctimes dels atemptats del 17-A i a agents dels Mossos d’Esquadra que van recórrer davant el Tribunal Suprem per exercir el seu dret a la veritat i a la tutela judicial efectiva”. En segon lloc, si l’executiu de Pedro Sánchez té “previst donar instruccions a l’Advocacia de l’Estat” perquè desisteixi de la reclamació de costes contra les víctimes dels atemptats del 17-A i els agents dels Mossos d’Esquadra afectats.

En tercer terme, pregunten si aquesta reclamació de costes és “compatible” amb el deure institucional de reparació, acompanyament i no revictimització en casos de terrorisme. I en darrer terme, sobre “quines mesures pensa adoptar el govern espanyol per garantir que les víctimes del 17-A puguin exercir el seu dret a saber la veritat sense haver d’assumir noves càrregues econòmiques derivades de la seva acció judicial”. Unes preguntes amb què ERC colla la Moncloa i el PSOE per tal que el cos jurídic de l’Estat faci marxa enrere.

Opinió:

Aquests fets que defineix perfectament en Quico Sallés no són gens estranys… els que fa anys i anys que estem en aquestes qüestions les hem viscut de tots els colors… indemnitzacions que procedien de comptes sense fons, arguments absolutament surrealistes i retorçats a l’hora de denegar drets reconeguts per llei, pensions d’incapacitat per atemptat terrorista que després són recorregudes per l’administració de l’Estat, seqüeles denegades "porque si aceptamos estas saldrán víctimas de debajo de las piedras"...

Però, oh sorpresa, en cap moment apareixen notícies des de l'Estat en la que es pugui llegir que investiguen qui és o no és víctima del terrorisme, ni que s'inventa històries que mai ha patit, ni controlen qui rep una pensió i/o una indemnització que no mereix, ni els llistats que moltes entitats utilitzen per assolir subvencions, ni demanen una relació de les gestions realitzades...

Malgrat tot, no aconseguiran anul·lar l'existència de víctimes que, per sobre d'interessos personals o partidistes, només treballem amb el propòsit que els drets siguin reconeguts, que no se'n fotin de les vivències i, sobretot, que no es perdi el dret a saber TOT el que succeeix abans, durant i després d'un atemptat.

Sobretot, per evitar que els errors manifestos es repeteixin.