26 novembre 2024 (10) elnacional.cat

 

26 novembre 2024  

Junts carrega contra la Moncloa per no desclassificar el 17-A: “Quines veritats incòmodes s’amaguen?”

Pilar Calvo lamenta que quan Catalunya pateix el terrorisme “l’Estat no li reconeix el dret a la veritat”

“Aquesta comissió ens havia de posar en camí cap a la veritat i ho està fent, destapant una veritat inqüestionable: que quan és Catalunya la que pateix el terrorisme, l’Estat no li reconeix el dret a la veritat”. És la reacció de Junts per Catalunya a la demora del govern espanyol desclassificant els informes del Centre Nacional d’Intel·ligència sobre els atemptats del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils. Fa dos mesos, l’entorn de la ministra de Defensa, Margarita Robles, va reivindicar la voluntat de la Moncloa d’esvair totes les “desconfiances” que hi ha al voltant del CNI: “No hi ha res a amagar”, subratllaven i posaven en relleu la seva “total transparència” en aquest tema. Tanmateix, el gest encara no ha arribat. “Per què no s’han desclassificat els documents pactats que s’havia dit que es desclassificarien? Quines veritats incòmodes s’amaguen?”, ha preguntat la diputada de Junts Pilar Calvo durant la primera sessió de la comissió d’investigació del Congrés sobre el 17-A, que ha servit a Félix Sanz Roldán, director del CNI entre el 2009 i el 2019, per confirmar que el CNI va visitar Es Satty a la presó, però negar que fos confident seu.

Pilar Calvo ha reprovat que, “després de mesos esperant que el Consell de Ministres desclassifiqués” la documentació, els diputats han rebut “només un document de sis pàgines que ve a dir que no poden dir res fins que es desclassifiqui” i ha criticat que Sanz Roldán hagi aprofitat això per “no explicar absolutament res de rellevància”. “És extremadament greu el que està passant avui”, ha censurat. Així mateix, ha posat en relleu que els juntaires declinen tractar el tema a la Comissió de Secrets Oficials i volen “llum i taquígrafs” sobre aquests fets: “Estem farts que quan es tracta de Catalunya uns tapin les vergonyes als altres”, ha reblat. Fonts del govern espanyol consultades per ElNacional.cat repliquen que la voluntat “continua sent la mateixa”, insisteixen que la desclassificació arribarà i emmarquen el fet que encara no s’hagi fet a una qüestió de terminis. Entre altres qüestions, la comissió va demanar la desclassificació del registre de visites a l’imam de Ripoll a la presó de Castelló per part de membres dels serveis secrets i de les transcripcions de les entrevistes m

Durant el seu interrogatori, Pilar Calvo ha plantejat a Félix Sanz Roldán un seguit de preguntes que “oculten veritats incòmodes”. “En quin moment es Satty va passar a ser col·laborador o confident del CNI?”, ha plantejat. “Acaba de reconèixer que el van visitar i que els havia arribat que podia tenir ideologia relacionada amb el gihadisme: a quina conclusió van arribar després d’aquestes visites?”, ha afegit. I mentre Sanz Roldán anava contestant amb poques concrecions, ha afegit tres interrogants més: “Si tenien informació d’altres serveis d’intel·ligència que hi podia haver atemptats a Catalunya, per què no van informar els Mossos? Tot un CNI que s’havia entrevistat amb Es Satty no sabia que s’estava preparant un atemptat? No sabia res de la casa d’Alcanar ni de les compres d’explosius i bombes?”. A aquesta última qüestió, amb el micròfon apagat, Sanz Roldán ha contestat que “ho sabia qui ho hagués de saber”. I aquesta frase “tenebrosa” ha portat Carles Puigdemont a concloure que la “connexió entre l’Estat i els autors dels atemptats de Barcelona i Cambrils” és una “evidència”.

Durant les seves respostes, Félix Sanz Roldán ha plantat batalla a l’interrogatori de la diputada de Junts. “Només el fet d’imaginar que vam poder evitar la mort de setze ciutadans i no ho vam fer és una infàmia, una maldat i una vilesa”, ha afirmat. Posteriorment, ha negat que Es Satty fos “ni col·laborador ni informador” del CNI i ha al·ludit a una entrevista al major Josep Lluís Trapero de l’agost del 2017 en la qual afirmava que «la resposta més efectiva, amb més coneixement de dades, més profunda i més lleial va ser la del CNI». “No és veritat que es poguessin evitar les coses i no es van evitar, no reconec en absolut tenir la capacitat d’evitar uns atemptats i no haver-los evitat”, ha reiterat Sanz Roldán.

“Miri’m a la cara i digui’m que jo vaig poder evitar un atemptat i no el vaig evitar”, ha arribat a contestar l’exdirector del CNI. Ha sigut després de lamentar que Pilar Calvo estigués “pressuposant coses” que ell no té “capacitat d’acceptar com a bones”. “Està donant per vàlid que teníem informació de serveis secrets estrangers, jo no ho accepto. D’haver-ho acceptat, com seria possible que no aviséssim als que són responsables de seguretat?”, ha esgrimit Félix Sanz Roldán. I ha tancat l’exposició: “D’haver-ho sabut, com algú concep que no haguéssim posat en marxa el procediment rodat, establert i assajat perquè s’evités l’atemptat”.