15 desembre 2017
Hipercor, ferida
oberta
RECORD· Una mostra a la Fabra i Coats commemora el
trentè aniversari del pitjor atemptat d’ETA i de la història de Barcelona
RECONEIXEMENT ·
L’exposició denuncia el menysteniment de les víctimes, a les quals
l’administració va girar l’esquena
l cotxe bomba, estacionat a la primera planta del pàrquing
de l’Hipercor de l’avinguda Meridiana, va esclatar a les 16.08 h del 19 de juny
de 1987 i va causar 21 morts i 46 ferits. També s’ha parlat de les 16.10 h,
però les sentències, que també van concloure que la policia “no va fer res”
arran de l’avís de bomba rebut més d’una hora abans, van fixar en el relat de
fets provats les 16.08 com a hora oficial, explica el periodista Francesc
Valls, comissari de la mostra La ferida d’Hipercor. Barcelona 1987, que
organitzen l’Ajuntament i el Museu d’Histò- ria de Barcelona i que ahir va
obrir les portes a l’Espai Zero de la
Fabra i Coats, a Sant Andreu, el mateix barri que va ser escenari
de l’atemptat més cruent E d’ETA, i el pitjor perpetrat mai a Barcelona.
L’exposició recorda el context i les reaccions que va
suscitar l’atemptat. El context inclou tres atemptats previs amb dos morts a la
capital catalana aquella primavera, i també aquelles eleccions europees en què,
nou dies abans d’Hipercor, Herri Batasuna va treure 39.692 vots a Catalunya; 13.631 a Barcelona. Les
reaccions recollides van del comunicat de Foment del Treball en què demanava
duresa i una mena de sometent antiterrorista a articles de premsa crítics tant
amb HB com amb Foment i les crides a reinstaurar la pena de mort; de la gran
manifestació de rebuig al passeig de Gràcia al memorial en què també llavors es
va convertir la mateixa Rambla que seria colpejada pel terrorisme tres dècades
després; de les crítiques que per primer cop van aflorar entre el mon abertzale
al terrorisme d’ETA a la rúbrica de l’acord antiterrorista i el Pacte d’Ajuria
Enea.
Però, per sobre de tot, la mostra, que no inclou imatges
amb assassinats i ferits, denuncia la situació de les víctimes, a les quals
l’administració va girar l’esquena. “Els advocats de l’Estat han esgotat els
recursos per estalviar-se indemnitzacions”, explica Valls. Els ferits no van
començar a coordinar-se fins al 1989, després del primer judici, del quals no
se’ls havia avisat. Només tretze van cobrar la indemnització que els pertocava
en ser declarat l’Estat responsable civil subsidiari. La resta, o no es van
assabentar que hi tenien dret o la van reclamar fora de termini.
A Jessica López, que arran de l’explosió va néixer sorda,
no se li va reconèixer la condició de víctima fins al 2003.El seu és només un
dels testimonis recollits a la mostra que acrediten un menysteniment encara per
corregir. Nuria Manzanares i Enric Vicente, que van perdre dos fills i la
germana d’ella, denuncien que encara no se’ls ha reconegut que el seu estrès
posttraumàtic sigui seqüela de l’atemptat. Jordi Morales, que a set anys va
perdre pare i mare, relata que en l’acte d’homenatge a les víctimes del
terrorisme que el Parlament va fer el juny en el marc del trentè aniversari
d’Hipercor, les víctimes seien a partir de la quarta fila. Les tres primeres
eren per a les autoritats.
Opinión:
La noticia recull una excel·lent informació sobre l’acte de
presentació de ahir dijous de la
Exposició “La ferida de Hipercor. Barcelona. 1987” però he fet quelcom que no fair mai: retocar
una noticia…
Ho he fet pèrque hi havien in parell deerrors en els noms
de algunes de les víctimes que apareixen i vull que la informació sigui la mes
correcte posible.
Els companys de ElPuntAvui ja estan assabentats per fer la
correcció necesària…
No hay comentarios:
Publicar un comentario