viernes, 8 de noviembre de 2019

06 noviembre 2019 Europa Press

06 noviembre 2019 



AUGC y AVT recurren ante la Audiencia Nacional para personarse en la causa de los CDR al margen de ACVOT

La AUGC, asociación profesional mayoritaria de la Guardia Civil, y la Asociación de Víctimas del Terrorismo (AVT) han presentado sendos recursos de apelación ante la Audiencia Nacional para personarse en la causa contra los Comités de Defensa de la República (CDR) al margen de la dirección letrada de la Asociación Catalana de Víctimas de Organizaciones Terroristas (ACVOT).
En un principio, el juez de la Audiencia Nacional Manuel García Castellón acordó la semana pasada que fuera la AVT la que asumiera la dirección letrada, aunque días después revocó esta decisión a favor de la catalana ACVOT.
Según explica AUGC, el auto “no es ajustado a Derecho” porque como asociación de la Guardia Civil tiene obligación de respetar la neutralidad política, algo que “resulta difícil” al compartir una dirección letrada con otras organizaciones que “emiten juicios públicos que operan en espacios de confrontación política”. Entre los personados figuran partidos como Vox.
Considera AUGC que la resolución está “inmotivada” y no cumple con la exigencia de tutela judicial efectiva y el derecho de defensa. También censura que no se ha dado posibilidad a los personados de ser oídos, teniendo en cuenta su “diferente naturaleza jurídica”.
AUGC ve “incompatibilidades legales entre las diferentes partes que ejercen la acusación penal” teniendo en cuenta la “divergencia de intereses y enfoques”. La asociación señala que, en su caso, su intención es defender a los agentes y sus familias destinados en Cataluña y que “serían  objetivos y víctimas directas de las acciones delictivas de los detenidos”.
La AVT ve la asignación de la dirección letrada de ACVOT un cambio respecto de otros procedimientos donde se ha admitido la existencia de varias acusaciones populares. Cita casos como el de los atentados del 11 de marzo de 2004 donde se admitieron varias acusaciones populares, así como el caso Faisán, el caso Batasuna o el de la red de extorsión de ETA, sin que esto conllevara retrasos para el procedimiento judicial.
En su recurso, la AVT reconoce que ACVOT pidió personarse dos días antes, el 24 de septiembre, aunque acto seguido recuerda que la ley y lo fijado por numerosa jurisprudencia es que es necesario poner una querella para tener la condición de acusación. También reprocha al juez que no se le diera traslado del recurso de ACVOT, ya que no pudo formular alegaciones al respecto.

La AVT se queja de que en la parte dispositiva de la resolución recurrida se argumenta que se tiene por admitida la querella y por personada a ACVOT, a pesar de que esta asociación “no ha presentado querella alguna”. Además, recuerda que la organización catalana se personó cuando las actuaciones estaban secretas, en una fase incipiente donde no figuraba persona alguna con la condición procesal de investigados.

05 noviembre 2019 (2) 20minutos (opinión)

05 noviembre 2019 


La AVT recurre que ACVOT lidere la acusación popular en la causa de los CDR
La Asociación de Víctimas del Terrorismo ha apelado ante la Sala de lo Penal.

La pugna por el liderazgo de la acusación popular en la causa en la que se investiga por terrorismo a siete integrantes de los Comités de Defensa de la República (CDR) llega a la Sala de lo Penal de la Audiencia Nacional al recurrir la Asociación de Víctimas del Terrorismo (AVT) que sea la Asociación Catalana de Víctimas de Organizaciones Terroristas (ACVOT) la que represente a todas las acusaciones.
En un principio, el juez de la Audiencia Nacional Manuel García Castellón acordó la semana pasada en un auto que fuera la AVT la que llevara la batuta, decisión que revocó días después a favor de la Asociación Catalana de Víctimas de Organizaciones Terroristas al considerar que fue la primera en pedir su personación en este sumario.
Ahora la AVT, en un recurso, apela ante la Sala de lo Penal esta última resolución del juez, que se produjo al resolver un recurso de ACVOT contra la primera decisión de conceder a la AVT la dirección letrada de la acusación popular.
La AVT recuerda que presentó una querella contra uno de los investigados el 26 de septiembre "con la pretensión de personarse en el ejercicio de la acusación popular" tal y como ha venido realizando "en diversos procedimientos referidos a terrorismo", uno de los últimos, el de los atentados del 17-A en Cataluña.
Señala a este respecto que, si bien es cierto que ACVOT pidió personarse dos días antes, el 24 de septiembre, la AVT entiende que según la ley y lo establecido por numerosa jurisprudencia es necesario poner una querella para tener la condición de acusación.
De hecho, destaca que la propia Fiscalía, al informar sobre el recurso de ACVOT contra la concesión a la AVT del liderazgo de la acusación, admitió que hay “esporádicas resoluciones" que determinan como fundamental "la presentación de la querella, en el caso de procedimientos ya iniciados".
Sin embargo, el fiscal finalmente aceptó que la ACVOT se convirtiera "en primera acción popular" por la fecha en que pidió su personación y por "cierta afinidad geográfica".
Según la AVT, el artículo 270 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal "establece que todos los ciudadanos españoles, hayan sido o no ofendidos por el delito, pueden querellarse, ejercitando la acción popular".
De ello deduce que el ejercicio de la acción popular "debe realizarse, necesariamente, mediante la interposición de una querella, sin que sea posible, a diferencia del acusador particular, su mera personación sin formulación de querella".
"Este argumento -observa- fue el seguido por el juzgado instructor en su primer auto siguiendo el informe inicial del Ministerio Fiscal donde si tuvo en cuenta la exigencia de la necesidad de presentar querella".
Además, "la parte dispositiva de la resolución recurrida dice que se tiene por admitida la querella y por personada a ACVOT cuando dicha asociación no ha presentado querella alguna".
A todo esto añade que cuando ACVOT pidió personarse "las actuaciones se encontraban declaradas secretas, en una fase incipiente donde no figuraba persona alguna con la condición procesal de investigados".
"Por tanto, siquiera puede entenderse que el procedimiento estuviera iniciado en el sentido de existir actividad procesal con intervención de todas las partes", destaca.
También reprocha al juez que no se le diera traslado del recurso de ACVOT, por lo que no pudo formular alegaciones al respecto, y si bien admite que la AVT no tenía aún la condición formal de personada en el procedimiento a la espera de cumplimentar la fianza requerida, "dado el objeto de la resolución recurrida y que nos afectaba de manera notoria, hubiera sido exigible que se nos diera traslado".
"No haberlo efectuado supone la vulneración del derecho de defensa de esta parte", sostiene.
La AVT critica además que se limite el ejercicio de la acusación popular al acordarse litigar todas bajo una sola representación y considera que supone "un cambio respecto de otros procedimientos donde se ha admitido la existencia de varias acusaciones populares".
"Sin ir más lejos, en el procedimiento por los atentados del 11 de marzo se admitieron varias acusaciones populares", así como en "el caso Faisán, caso Batasuna, caso PCTV, caso Red de Extorsión de ETA ", todo ello sin que haya supuesto "dilación alguna".
La AVT, que representa a más de 4.700 víctimas del terrorismo y familiares directos, 233 de ellos en Cataluña, "es la asociación de víctimas con más años de antigüedad y que se encuentra personada en multitud de procedimientos penales en esta Audiencia como acusación popular sin que creamos pueda haber queja o reproche alguno respecto a su actuación procesal que impida de poder intervenir en el procedimiento mediante su propia defensa", concluye.

Opinión:

Cuando en septiembre del 2009 cesé en mis actividades asistenciales en ACVOT no podía ni imaginar que 10 años después leería noticias como la que publica el diario 20minutos.
Quien me conoce sabe perfectamente que si tengo que ser partícipe o colaborar en temas en los que no estoy de acuerdo prefiero, incluso dejando de lado la cuestión económica, marcharme y punto. Asi lo hice en el año 2002 en AVT y en 2009 en ACVOT. Lo mismo hice cuando recibía ofertas desde alguna sigla o plataforma politica en 2006 y 2007.
Por estas razones, cuando leo que hay asociaciones de víctimas que se presentan como acusaciones en temas que pueden afectar a las opiniones de sus miembros, lo primero que pienso es en que deberían pedirnos la opinión antes de dar cualquier otro paso. Lejos quedan aquellos años en los que solo en un domicilio existía un teléfono fijo o, a lo sumo, también un extraño aparato llamado fax.
Ahora, con solo clikar una tecla, se puede hacer llegar la información vía e-mail a quien se desee, ya sea con o sin copia oculta... por no hablar de los grupos de “what’ up”.
Pero hay quien cree tener el derecho a, en nombre de un colectivo, tomar decisiones muy serias. Y por ese mismo derecho, hay quien se niega a que tomen decisiones en su nombre.
Pero que entre asociaciones lleguen a discutir quien lleva una dirección letrada, sinceramente, se escapa a mi comprensión.
¿O quizas  se trate de respaldos que no se ven a simple vista?

Por otra parte, la noticia habla de que la AVT representa a 233 víctimas del terrorismo en Catalunya. Sin ánimo de buscar la polémica ¿podrían informarnos a cuántas víctimas han visitado o asistido desde el año 2003 en Cataluña? Estaría muy bien saberlo....



05 noviembre 2019 La Vanguardia

05 noviembre 2019 



Medio centenar de víctimas del terrorismo acusa a la AVT de denigrarlas por ser acusación popular contra los CDR
A cuántas víctimas representan? A cuántas han asistido, llamado o reunido en los últimos años?”, se preguntan

Un grupo de medio centenar víctimas del terrorismo ha lamentado a través de un comunicado que la Asociación de Víctimas del Terrorismo (AVT) sea acusación popular en el caso de los CDRinvestigados por la Audiencia Nacional. Los firmantes del manifiesto consideran que personarse en un juicio contra miembros de un colectivo “el único presunto delito” de los cuales es “el de manifestarse” es “inadecuado” y “denigra” las “verdaderas víctimas de atentados terroristas de cualquier índole “.
También subrayan que los detenidos “no han participado en ningún acto que haya provocado ni heridos ni muertos” y consideran que la AVT y las otras asociaciones que se presentan en este caso “deberían luchar” para que se investiguen los atentados de agosto del 2017 en Catalunya.
demás subrayan que el fin “principal” de las asociaciones de víctimas debe ser la asistencia integral, y se preguntan si en los últimos atentados en Catalunya, la AVT y la ACVOT se han puesto en contacto, “obviando la finalidad para la que fueron creadas”.
“A cuántas víctimas representan? A cuántas han asistido, llamado o reunido en los últimos años?”, se preguntan. Asimismo, manifiestan que comparar heridos y asesinados“ durante años de terrorismo” con unos altercados callejeros “más o menos de intensa violencia “es rebajar la dignidad” de muchísimas víctimas de terrorismo y sus familiares a cero“.
Finalmente destacan la “falta de ética de aquellos que utilizan el dolor y el sufrimiento“ de las víctimas por “conseguir réditos electorales o incluso lugares políticos bien remunerados “. Y alertan de que las diferentes asociaciones de víctimas “tienen el deber” de velar porque la “manipulación política” no entorpezca la labor “que realmente deberían ejercer” y “evitar en todo caso” que miembros destacados de estas asociaciones militen en los primeros puestos de diferentes partidos.
También subrayan que las asociaciones deben dedicar “todos los medios disponibles” a la atención de las víctimas y no a “actuar como preventivo en casos judiciales en que nadie puede acusar a los detenidos de presuntos criminales”.

 

04 novembre 2019 (4) totbarcelona (opinió)

04 novembre 2019 



 

Víctimes d'atemptats es revolten contra l'associació que acusa els CDR de terrorisme

Una víctima d'ETA i una de les GRAPO firmen un comunicat, que compta amb desenes d'adhesions

Defensen que l'únic "presumpte delicte" dels 7 detinguts és "manifestar-se"


Desenes de víctimes d'atemptats terroristes han trencat el silenci sobre les detencions per terrorisme d'aquesta tardor a Catalunya. Després de setmanes de deliberació, han decidit fer un pas endavant i criticar en públic l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) per haver-se presentat com a acusació popular contra 7 membres de CDR detinguts a l'operació Judes. En un comunicat al que ha tingut accés el TOT Barcelona, dues víctimes signen dures paraules contra l'AVT i recorden que l'únic "presumpte delicte" dels CDR acusats és el de "manifestar-se".
Les dues signants són Rosa Maria Cabré, que va perdre la seva mare a l'atemptat d'ETA a Hipercor, i Sílvia Vidal, germana d'un assassinat en un atemptat de les GRAPO. Desenes de víctimes s'han adherit al comunicat, que demana mantenir la "dignitat" de les víctimes de terrorisme. Comparar a ferits i assassinats durant anys de terrorisme amb uns aldarulls de carrer de major o menor intensitat, com puguin ser les manifestacions a Catalunya, és "rebaixar la dignitat de moltíssimes víctimes de terrorisme i els seus familiars a zero", lamenten. 
El document també acusa de "baixesa moral" a aquells que "utilitzen el dolor" per obtenir "rèdit electoral" o "llocs polítics ben remunerats". Aquest comunicat forma part d'un nou capítol en la lluita d'aquestes víctimes del terrorisme per evitar la politització de la seva lluita pel reconeixement legal. En el marc del segon aniversari del 17A, diverses persones van signar una carta en què atacaven una altra entitat, l'ACVOT dirigida per José Vargas, que titlla de persones “manipulades” les víctimes del 17ª crítiques amb l’Estat espanyol.  
Els signants consideren que les associacions han de vetllar per evitar la manipulació per part de la classe política i vetar que representants de els associacions estiguin a llistes electorals. Amb això fan referència, per exemple, al president de l'ACVOT, José Vargas, present a la candidatura del PP per Barcelona. 
Opinió:
Podrá semblar extrany a alguna gent però resulta que hi han víctimes que tenim criteri propi sobre molts dels temes que ens afecten i com que dicen que estem en un país lliure, tenim la llibertat de fer públiques aquestes opinions.
Segurament hi haurá qui se sentirá molest perque hi hagi qui es volgui desmarcar del que volen presentar com a veu “oficial” del col·lectiu peró es evident que si hi ha qui decideix presentar accions abans de preguntar-nos la opinió, se arrisca a rebre les comsequències.
De fet, ha estat una proposta de dues víctimes que en només un cap de setmana han presentat aquesta iniciativa i, oh casualitat, ha tiongut una molt bona acollida.

I ara, als que diuen que parlen en el nostre nom, que segueixin inventant-se históries sobre les víctimes que pensem per compte pròpia… i que cada cop en som mes... amb lo senzill que seria que es presentesin memóries de gestions de la feina assistèncial realitzada, o no?

04 novembre 2019 (3) beteve (link debat)

04 novembre 2019 beteve 

 



Víctimes del terrorisme rebutgen en un manifest que l’AVT acusi els CDR
Denuncien l’us electoralista de les víctimes i retreuen a l’Associació de Víctimes del Terrorisme que no lluiti perquè s’investiguin els atemptats de Barcelona i Cambrils

Una cincuentena de víctimes del terrorisme han signat a titol persponal un manifest en què critiquen que l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) s’hagi personat com a acusació popular en el procés judicial contra els membres del CDR detinguts el 23 de setembre. El manifesty l’han impulsat dues víctimes, la Rosa María Cabré, órfena per l’atemptat d’ETA a Hipercor l’any 1987, i la Silvia Vidal, germana de l’assassinat per l’atemptat dels GRAPO del 1980.

Entre els signants del document hi ha Robert Manrique, víctima de l’atemptat d’Hipercor i assessor de la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats per Terrorisme, que considera que el manifest “es imprescindible”. En un debat a “El matí de Barcelona”, Manrique ha denunciat que en els darrers anys s’està fent una campanya partidista i un ús electoralista per identificar a les víctimes ambdeterminats partits polítics, i moltes no hi estan d’acord.
 Segons recull el manifest, qualsevol associació de víctimes “ha de ser per naturalesa apolítica” per la pluralitat d’ideologíes que poden tenir els afectats. A més, denuncien que els detinguts per l’Audiència Nacional no han participat ni organitzat cap acte terrorista amb ferits i morts. En aquest sentit, Manrique considera imperdonable que el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, compari la situació de violencia a Catalunya amb la del Pais Basc.

L’AVt hauria de atendre les víctimes

El manifest de les víctimes tambè denuncia que les associacions de víctimes haurien de tenir com a finalitat principal “l’assistència integral” i lluitar perquè es faci “una investigació dels atemptats de l’agost del 2017 a Catalunya”.

Com es pot dir que la gent dels CDR que protesta son terroristes i negar-se a investigar si hi ha relació entre l’imam de Ripoll i el CNI?” es lamenta Manrique. També lamenta que el Govern espanyol no fa la feina de “buscar” les víctimes sinó qye ho han de fer ells. I explica que des de la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats per Terrorisme estan atenent 214 víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Una feina de recerca que, asegura, hauria de fer el Ministeri d’Interior.

Per contra, Manrique asegura que s’est’a denegant el reconeixement com a víctimes a persones que eren aquell 17 d’agost a la rambla. Un exemple, el cas d’una víctima a qui s’ha denegat el reconeixement com a tal “pel simple fet” que no estava en la trajectòria de la furgoneta, o un altre cas d’un ferit a qui han denegat el reconeixement per presentar la documentació fora de termini.

D’altre banda, Manrique també ha explicat que encara hi ha una dotzena d’expedients oberts de reclamacions de víctimes de l’atemptat d’Hipercor de l’any 1987.


04 novembre 2019 (2) naciodigital.cat

04 novembre 2019 



Víctimes del terrorisme critiquen que la seva associació sigui acusació popular contra els CDR
Consideren que "denigra" les "veritables víctimes d'atemptats terroristes de qualsevol índole"

Un grup de víctimes del terrorisme ha lamentat a través d'un comunicat que l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) sigui acusació popular en el cas dels CDR investigats per l'Audiència Nacional. Els signants del manifest consideren que personar-se en un judici contra membres d'un col·lectiu "l'únic presumpte delicte" dels quals és "el de manifestar-se" és "inadequat" i "denigra" les "veritables víctimes d'atemptats terroristes de qualsevol índole".

També subratllen que els detinguts "no han participat en cap acte que hagi provocat ni ferits ni morts" i consideren que l'AVT i les altres associacions que es presenten en aquest cas "haurien de lluitar" perquè s'investiguin els atemptats d'agost del 2017 a Catalunya.

Després d'això subratllen que la finalitat "principal" de les associacions de víctimes ha de ser l'assistència integral, i es pregunten si en els últims atemptats a Catalunya, l'AVT i l'ACVOT s'hi han posat en contacte, "obviant la finalitat per a la qual van ser creades". "A quantes víctimes representen? A quantes han assistit, trucat o reunit en els darrers anys?", afegeixen.

A banda, manifesten que comparar ferits i assassinats "durant anys de terrorisme" amb uns altercats de carrer "més o menys d'intensa violència" és "rebaixar la dignitat de moltíssimes víctimes de terrorisme i els seus familiars a zero".

També destaquen la "baixesa moral d'aquells que utilitzen el dolor i el sofriment" de les víctimes per "aconseguir rèdits electorals o fins i tot llocs polítics ben remunerats". I alerten que les diferents associacions de víctimes "tenen el deure" de vetllar perquè la "manipulació política" no entorpeixi la labor "que realment haurien d'exercir" i "evitar en tot cas" que membres destacats d'aquestes associacions militin en els primers llocs de diferents partits. També subratllen que les associacions han de dedicar "tots els mitjans disponibles" a l'atenció de les víctimes i no a "actuar com a preventiu en casos judicials en què ningú pot acusar els detinguts de presumptes criminals".

Aquest matí RAC1 ha ampliat la informació, dient que al manifest també denuncien que  l'AVT i l'Acvot s'hagin personat en causa oberta contra les persones detingudes durant l'operació Judes, sense abans haver-ho consultat amb els socis. A més que no creuen que els membres dels CDRs siguin terroristes, i consideren que amb aquest posicionament estan denigrant a la resta de víctimes d'organitzacions terroristes.

 

04 novembre 2019 Vilaweb

04 novembre 2019 



Una cinquantena de víctimes del terrorisme denuncien la intencionalitat de l’acusació de l’AVT contra els detinguts el 23-S

'Cal posar de manifest que els detinguts no han participat en cap acte que hagi provocat ni ferits ni morts', diuen en un comunicat

Una cinquantena de víctimes del terrorisme han difós un comunicat en què critiquen que l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) s’hagi personat com a acusació popular a l’Audiència espanyola en el procés judicial contra els nou independentistes detinguts el 23-S –set dels quals romanen empresonats a Soto del Real.
‘Personar-se com a acusació popular en un judici contra membres d’un col·lectiu l’únic presumpte delicte del qual és el de manifestar-se, ens sembla inadequat i que denigra les veritables víctimes d’atemptats terroristes de qualsevol índole. Cal posar de manifest que els detinguts no han participat en cap acte que hagi provocat ni ferits ni morts’, diu el comunicat. A més, consideren un atac a la dignitat de les víctimes que es comparin els aldarulls que hi ha hagut a Catalunya amb atacs terroristes que han causat centenars de morts i ferits.

També retreuen a l’AVT que no lluiti perquè s’investiguin els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17-A i del 18-A, i qüestionen el paper d’aquesta associació i de l’AVCOT i la seva deixadesa de funcions en l’atenció a les víctimes del terrorisme. Finalment, denuncien l’ús electoralista de les víctimes que fan alguns partits i dirigents polítics.
El text, redactat per Rosa Maria Cabré –òrfena per l’atemptat d’ETA a l’Hipercor el 1987– i Sílvia Vidal –germana de l’assassinat per atemptat del GRAPO el 1980–, ha rebut el suport d’una cinquantena de víctimes d’atemptats terroristes. La llista de noms és Xavier, Nuri, Ricard, Elena, Ana, Rosa, Sandra, Yolanda, Carme, Enrique, Núria, Enric, Rafael, Carme, Natàlia, Sílvia, Marta, Miguel, Lluís, Francesc, Gabriel, Jordi, Francesc, Virgínia, Miguel Ángel, Javier, Carles, Lourdes, Albert, Sílvia, Marta, Jesús, Rubén, Susana, Amparo, Esteve, Manel, Jordi, Albert, Rosa, Gorka, Pilar, Maria Isabel, Nicolás, Asun, Iñaki, Lluís, Sílvia i Robert.

Heus ací el comunicat.
«En relació amb la recent notícia sobre que l’AVT, abrigallada per altres associacions de víctimes de terrorisme o de guàrdies civils, assumirà el paper d’acusació popular en el judici contra els membres dels CDR detinguts durant l’anomenada ‘Operació Judes’, nombroses víctimes de terrorisme hem debatut sobre aquest tema i hem arribat a les següents conclusions.
En primer lloc, qualsevol associació de víctimes ha de ser, per naturalesa, apolítica, atesa la pluralitat d’ideologies que poden tenir els afectats. Igualment els terroristes pertanyen a diferents ideologies. En aquest sentit, personar-se com a acusació popular en un judici contra membres d’un col·lectiu l’únic presumpte delicte del qual és el de manifestar-se, ens sembla inadequat i que denigra a les veritables víctimes d’atemptats terroristes de qualsevol índole. Cal posar de manifest que els detinguts no han participat en cap acte que hagi provocat ni ferits ni morts. L’AVT i altres associacions haurien de lluitar perquè es dugui a terme la investigació de, per exemple, els atemptats de l’agost de 2017 a Catalunya en lloc d’acusar a qui no ha participat en cap cas en actes que provoquin el terror entre la població. Davant la notícia i la decisió que han pres, han consultat als membres de les associacions esmentades?
En segon lloc, la finalitat principal de les associacions de víctimes ha de ser l’assistència integral a aquestes. Cal preguntar-se si en els últims atemptats a Catalunya, l’AVT i la ACVOT en cap moment s’han posat en contacte amb les víctimes d’aquests, obviant la finalitat per a la qual van ser creades. Quantes víctimes representen? Quantes han assistit, trucat o reunit els darrers anys?
En tercer lloc, ens veiem obligats a defensar per enèsima vegada la DIGNITAT de les veritables víctimes d’atemptats terroristes. Comparar a ferits i assassinats durant anys de terrorisme amb uns altercats de carrer més o menys d’intensa violència, com puguin ser les manifestacions a Catalunya o les manifestacions de taxistes a Madrid o les protestes de fa anys dels miners d’Astúries, per citar-ne només algunes, és rebaixar la DIGNITAT de moltíssimes víctimes de terrorisme i els seus familiars a zero.

Finalment, volem destacar la baixesa moral d’aquells que utilitzen el dolor i el sofriment de les víctimes de terrorisme per a aconseguir rèdits electorals o fins i tot llocs polítics ben remunerats. Les diferents associacions de víctimes tenen el deure de vetllar perquè la manipulació política no entorpeixi la labor que realment haurien d’exercir i evitar en tot cas que membres destacats d’aquestes associacions militin en els primers llocs de diferents partits polítics, alhora que han de dedicar tots els mitjans disponibles a l’atenció de les víctimes i no actuar com a preventiu en casos judicials en què ningú no pot acusar els detinguts de presumptes criminals.»