27 setembre 2022
Villarejo ‘preveu’ el seu “suïcidi” perquè li “han aplicat un codi vermell”
Torns de darrera paraula dels 26 processats i el comissari renuncia a la darrera paraula
La tarda ha començat forta a la funcional sala de vistes de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares. El comissari José Manuel Villarejo ha assumit la tercera part del informe final com autodefensa al judici de les tres peces separades de la causa Tàndem -Land, Pintor i Iron-. Tres peces de les 31 que formen la macroinvestigació sobre l’entramat empresarial del comissari i els seus serveis a l’Estat. Villarejo ha encetat la seva intervenció definint la seva situació com una “víctima de l’aplicació d’un Codi Vermell” -en referència metafòrica a la pel·lícula protagonitzada per Tom Cruise i Jack Nicholson- aplicat per l’exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència, el general Félix Sanz Roldán, per “eliminar un element problemàtic”.
La comparativa ha servit per denunciar “l’atropellament de drets” que està patint i ha carregat els neulers especialment contra el ministeri fiscal. De fet, els ha titllat “de fiscal insultador” que “no acusa, sinó que es revenja”. Així ha mesclat en una tèrbola conspiració la causa Tàndem de la que n’és el principal acusat, a fiscalia, la Unitat Central Operativa, el CNI i la Unitat d’Afers Interns. Una causa que ha definit com a “metavers”. Els negocis financers del rei espanyol emèrit i les seves offshore amb el cap del CNI, la causa BPA d’Andorra o el cas Lezo o Púnica, de corrupció del PP, així com actuacions antiterroristes han sortit en el llistat dels arguments de manera desacomplexada i amb un retret general contra l’Estat. “Tot és una descarada revenja del CNI”, ha conclòs. Villarejo ha albirat un “simulat suïcidi” a la presó si el tornen a empresonar, com apunta alguna font jurídica, a la vista de la finalització del judici. El comissari ha renunciat al torn de darrera paraula. El judici, vist per a sentència, per a la majoria dels acusats. Només un acusat aniran dimecres a la sala per pronunciar la darrera paraula.
Del coronel Nathan a Dora l’Exploradora
Villarejo ha explicat que el seu cas ha estat com la pel·lícula Alguns Homes Bons, on un coronel de l’Exèrcit dels EUA admetia en un judici que havien aplicat un “codi vermell” per eliminar algú que feia nosa en una base militar nord-americana a Guantànamo. En aquest cas, el que ordenava el codi era el general Félix Sanz i la víctima, el comissari. Per a Villarejo, el judici és un codi vermell i ha ajudat a saber “la veritat” de la conxorxa contra la seva figura de fiscals “corruptes”, els serveis d’intel·ligència, la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil i la Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia. Fins i tot, ha ironitzat de les formes de treball de totes aquestes institucions assegurant que semblaven realitzades per “Dora, l’exploradora”. En aquest complot també hi ha involucrat el magistrat instructor de la causa, Manuel García Castellón, que el “van fer venir de Roma expressament després de 15 anys a fora de l’Audiència Nacional”
El comissari d’intel·ligència ha exposat fil per randa les operacions que ha dut a terme al seu llarg recorregut professional a Iraq, Iran, Síria, Afganistan o Jordània en operacions antigihadistes. De fet, ha tornat a insistir que va advertir de l’existència d’imams a Catalunya que podien afavorir un atemptat, com podia ser “l’imam de Ripoll”, que ha quedat com a responsable intel·lectual dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils. Villarejo ha insistit que en el judici s’ha demostrat que actuava com agent encobert sense dependre de l’estructura policial i al marge de l’escalafó del cos. Així ha recordat que des de l’any 1994 ha denunciat casos de corrupció i d’utilització d’instruments de l’Estat en benefici d’autoritats com ara la corona espanyola de Joan Carles de Borbó.
Operació Catalunya i altres…
Especialment dur ha estat amb Marcelino Martín Blas, excap de la Unitat d’Afers Interns, quan ha recordat que tots dos van “col·laborar en l’Operació Catalunya”. De fet, ha acusat tant a Martín Blas i l’inspector Gonzalo Fraga, l’autor dels atestats d’Afers Interns contra Villarejo, dfe treballar directament pel CNI amb “falsos informes”. També ha assenyalat que va participar en l’avís als Estats Units per tal que intervinguessin en el cas BPA, el banc andorrà que guardava els comptes de la família Pujol Ferrusola i d’altres líders sobiranistes. L’objectiu era pressionar-los per tal d’obtenir informació compromesa per desactivar el lideratge del Procés.
El policia s’ha identificat com una víctima de “causa general i prospectiva” però “no del tot”. Precisament, Villarejo ha emfatitzat els grans absents de les investigacions que ha dut a terme, com ara la mateixa Operació Catalunya, o els operatius contra el finançament des de Llatinoamèrica de l’organització ETA, així com la protecció “d’indústria estratègica espanyola com és CASA -aeronàutica-“. Operacions que han quedat al marge de la causa Tàndem. Una mancança que ha denunciat en el seu informe per acreditar que és l’objectiu d’una “revenja premeditada de l’Estat, és a dir, del CNI” i s’han aïllat les missions més complexes i delicades que ha dut a terme com a serveis a l’Espanya.
Un judici popular i un “suïcidi”
Villarejo ha exclamat que les maniobres de la fiscalia, com ara filtrar part de la causa, han estat per desprestigiar-lo i presentar-lo com una persona “àvida de diners”. “Han buscat que el judici popular on ja estic condemnat”, ha sentenciat Villarejo en el seu al·legat d’autodefensa. En aquesta línia ha defensat la seva innocència en els delictes que se li imputen com ara el suborn, extorsions o revelació de secrets. De fet, ha asseverat que no hi ha hagut cap delicte, perquè mai va barrejar el seus negocis privats amb les missions de l’Estat on utilitzava el seu entramat d’empreses.
En la part final del seu informe, Villarejo ha definit el cas com “un monstre indomable” i que espera que la sentència “repari el dany fet a l’Estat de dret” en una causa “amb vocació de ser eterna” arran de l’actuació del “boig agitador del vesper” anomenat Félix Sanz Roldan. En aquest sentit, ha esbossat el futur més immediat destacant que des que va sortir de la presó ha complert amb tots i cadascun dels requeriments judicials. D’aquí que hagi demanat que no el tornin a empresonar, tot i que és una possibilitat a petició d’una sonora campanya mediàtica que insisteixen que fugirà. “Busquen així que en ser engarjolat, fins i tot abans de sentència ferma, es pugui simular un suïcidi”, ha denunciat.
Opinió:
Doncs lligat amb l’opinió de la noticia anterior (RTVE) sí que hi ha algún medi que parla de les declaracions de Villarejo en relació als atenmptats de agost de 2017 a Catalunya. I ves per on, sembla que per la infinita majoria de medis aquesta informació no existeix… Per si de cas, aquesta es la frase: “De fet, ha tornat a insistir que va advertir de l’existència d’imams a Catalunya que podien afavorir un atemptat, com podia ser “l’imam de Ripoll”, que ha quedat com a responsable intel·lectual dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils”.
Tal i com he parlat en el decurs del día amb diferents víctimes i alguns membres de les FCSE, no deixa de ser “raro, raro, raro” que algunes de les informacions del excomissari Villarejo hagin estat donades per creïbles i d’altres, en canvi, serveixin a molta gent per dir que “este tío no está bien de la cabeza”…
Com a mínim, fa mala olor… ep, que no parlo de Villarejo sinò del rerefons que es pot intuir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario