12-18 octubre 2007 El Punt

12-18 octubre 2007

El diari “El Punt” presentava, en la revista “Presència”, una entrevista  a fons amb en Robert. En aquesta entrevista es fa una semblança extraordinariament propera de qui es en Robert i quina ha estat la seva tasca iniciada l’any 1989.

L’entrevista es el resultat de un excel·lent treball preparat per la companya Maria Pascual.

Robert Manrique

El Secretari General de l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT) ens parla de la situació de les víctimes del terrorisme a Catalunya i de la feina de fa aquesta associació per ajudar-les.

Perfil. Robert Manrique (Barcelona, 1963) va ser una de les víctimes de l'atemptat d'ETA a Hipercor, el que més víctimes ha causat a Catalunya. Des de llavors treballa per ajudar en tot el que pot les víctimes del terrorisme, primer com a delegat de l'Asociación de Víctimas del Terrorismo (AVT) i, des del 2003, des de l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT), de la qual va ser president fins el 2005 i actualment és vice-president i secretari general.

Robert Manrique és un home molt enfeinat. Ens atén el mateix dia que marxa a París per qüestions relacionades amb les víctimes del terrorisme i durant l'entrevista no para de rebre trucades. Durant més de dues hores parlem amb ell de la situació de les víctimes del terrorisme a Catalunya i de la feina que fa l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT) per ajudar-les.

Quins son els objectius de l'ACVOT?

Assistir totes les persones que hem patit un atemptat terrorista, ja siguin atemptats succeïts a Catalunya o víctimes del terrorisme que venen a viure aquí. Independentment d'on hagi succeït l'atemptat i de quina sigui la banda terrorista que l'ha perpetrat, tenim unes àrees de treball ja establertes. Es tracta d'ajudar en tot el que una víctima del terrorisme pugui necessitar després d'un atemptat. La intenció és evitar que qui pateixi un atemptat actualment estigui tan abandonat com ho vam estar nosaltres.

Com ha evolucionat al llarg dels anys l'associació?

En el primer judici d'Hipercor, l’any 1989, les víctimes no ens coneixiem. A la porta de l’Audiència Nacional a Madrid ens vam trobar tres víctimes i vam fer un petit grup per donar veus i començar a buscar altres víctimes. Dos mesos després, un periodista em va donar el telèfon de l'Asociación de Víctimas del Terrorismo (AVT) i al desembre vaig anar a Madrid a parlar amb el gerent de l'antiga AVT. En una assemblea a Madrid l'abril o el maig del 1990 em van comentar si hi havia algun voluntari per ajudar les víctimes de Catalunya. Jo vaig dir que m'hi podia dedicar i el que va començar visitant deu o dotze víctimes es va transformar en el boca a boca. I durant tretze anys, fins al 2003, vam ser la delegació a Catalunya de l'AVT. El 2003, veient que l'associació estava començant a entrar en temàtica política, i arran de l'abandonament absolut en què havíem quedat les víctimes del terrorisme a Catalunya des de finals del 2002 per part dels nous dirigents de l'AVT, van decidir, per unanimitat de més de 160 víctimes, tirar endavant com a Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT), Vam començar de zero. Tinc un absolut respecte per la sigla de l'AVT pel que van ser. He estat tretze anys delegat a Catalunya i tot el que sé de terrorisme i de víctimes ho sé per haver estat membre de l'antiga AVT però, evidentment, amb els dirigents que té ara, res a dir.

A l'ACVOT hi ha víctimes d'atemptats de diverses bandes terroristes. Les administracions les tracten de manera diferent?

No. Jo crec que a hores d'ara encara hi ha algunes administracions que no entenen que la víctima del terrorisme és un ciutadà anònim. El 99,9 & de les víctimes no som ningú, no tenim una fundació al nostre nom, no tenim un partit polític que ens doni suport, ni ganes, per que la pluralitat ideològica és un tema absolutament imprescindible en la nostre associació. Hi ha administracions que ho entenen mes que d'altres, però encara falta una empenta per dir que la víctima del terrorisme necessita un ajut social, un ajut moral, no pas un suport o una utilització política. A Catalunya tenim, i això crec que és un avantatge, víctimes de bandes terroristes molt diferents i no podem dir que seguirem una determinada línia política, en primer lloc perquè no volem fer-ho i, en segon lloc, perquè tampoc ens cal. L'ACVOT no és un club de futbol, aquí hem de treballar per a tots.

Senten que les administracions públiques els donen suport?

A Catalunya, sí. L'atenció que dóna l'administració a les víctimes sempre és millorable, però no ens podem queixar ni dels governs de Pujol ni de Maragall ni de Montilla. No deixa de ser curiós que al despatxet que teníem abans ens visités l'ex-consellera d'Interior, Montserrat Tura, i ens digués: 'Vull veure com treballeu'. Quan va veure la feina que hi havia, crec que es van adonar que aquelles víctimes no érem només les de l'atemptat d'Hipercor sinó que n'hi ha 600 més i ens queden encara 103 per localitzar, o sigui que hem de fer molta feina.

Com es la relació de l'ACVOT amb el Govern basc?

Correcte. Si ara, per fi, el govern basc s'ha adonat que les víctimes existeixen, ha organitzat una oficina d'atenció a les víctimes, vol fer lleis per a les víctimes del terrorisme i ens demanen l'opinió, seria incoherent que diguéssim que no volem parlar amb ells si el que hem estat demanant durant tants anys és que es preocupessin de nosaltres. Que el que s'ha aconseguit ha sigut gràcies a la tasca de víctimes que no sortim al carrer a protestar ni amb banderetes? Evidentment. Actualment ja hi ha associacions autonòmiques de víctimes a les Canàries, a Andalusia, a Extremadura, a València i a Catalunya i ens estan demanant l'opinió a tots nosaltres. Ara tenim una confrontació important amb el Govern basc, que vol fer una llei per a les víctimes que, o bé viuen al País Basc, o bé han patit l'atemptat allà i ara viuen fora. Però, les víctimes que hem patit l'atemptat d'ETA fora del País basc no tenim cap dret? Jo no soc menys víctima d'ETA per haver patit l'atemptat a Barcelona que una altra víctima que el va patir a Bilbao. Com a mínim hem de tenir els mateixos drets. Crec que la nostra obligació moral és aconseguir la màxima ajuda per a la víctima anònima, perquè la que té una fundació pròpia ja té els seus contactes i la seva pressió política.

Quina opinió té d'associacions com ¡Basta Ya! o el Fòrum d'Ermua?

Amb tot el respecte, ¡Basta Ya! o el Fòrum d'Ermua no son associacions de víctimes. Hem arribat a un extrem en el qual la llei diu una cosa i l'opinió pública en diu una altra. La llei 32/99 diu que es víctima del terrorisme aquella persona que hagi patit ferides físiques o psicofísiques derivades d'accions perpetrades per persona o persones integrades en grups o bandes armades o que intenten alterar greument la pau ciutadana. Que em diguin quanta gent d'aquests col·lectius compleixen aquestes característiques. Malauradament s’està veient el que nosaltres i moltes víctimes d'Andalusia i València ja vam dir el 2003, i és que hi ha col·lectius que amb l'excusa de l'acció social i el suport a les víctimes entren en el tema polític. Sota el paraigua de víctimes del terrorisme hi ha molts grups que no tenen res a veure amb víctimes del terrorisme; sí amb terrorisme però no amb l'assistència a les víctimes.

Com va viure el vintè aniversari de l'atemptat d'ETA a Hipercor?

Va ser una barreja de sentiments. Una cosa que a mi m'empipa molt és que quan arriba el 19 de juny de l'any que sigui tothom parla d'homenatge a les víctimes de l'atemptat d'Hipercor. No. Es un homenatge a les víctimes del terrorisme en general, a totes. Es commemora el dia que fa anys de l'atemptat d'Hipercor perquè a Catalunya és l'atemptat en el qual hi ha hagut més morts però res mes. A l'acte de commemoració hi van venir víctimes de totes les bandes terroristes que han actuat a Catalunya, gent des de d'arreu de l'Estat espanyol a donar suport a l'acte i el suport social va ser brutal. El suport de les administracions, sobretot de la Generalitat i del govern de l'Estat espanyol, es va veure clarísim. Em va saber greu que hi hagués alguna gent que diu que parla en nom de les víctimes que tingués ganes d'embrutar aquell dia. Es van convidar totes les associacions de víctimes i les que no van poder venir es van adherir a l'acte amb comunicats i telegrames. Es mentida que no es convidés gent que ara vol enredar la troca dient que no l'han convidat. Crec que va ser un acte important sobretot perquè hi eren presents els representants de tots els partits polítics parlamentaris catalans. Tots asseguts junts. En un acte per les víctimes. Ha servit perquè els polítics, com a mínim una tarda, estiguessin junts. El fet que hi fossin tots els partits parlamentaris catalans demostra que saben positivament que nosaltres no polititzarem mai cap acte i la prova és que no hi havia ni una pancarta ni una bandera. Va ser un acte social, de suport a les víctimes del terrorisme.

Quina opinió té del “cas De Juana Chaos”?

Em fastigueja molt que De Juana Chaos pugui ser al carrer, de la mateixa manera que em fastigueja molt que siguin al carrer altres terroristes, siguin de la banda terrorista que siguin, que van cometre l'atemptat abans de l'any 1995, quan es va canviar el Codi Penal. Em fastigueja però es la llei. M'empipa que De Juana Chaos pugui sortir al carrer però es que va cometre els atemptats abans del 1995 i el van jutjar amb el Codi Penal anterior, que deia que la condemna màxima era de 30 anys però amb beneficis penitenciaris podia reduir-se a 18. Que després, pels articles que va publicar, se'l pugui condemnar a tres anys més de presó, perfecte. Si això ho ha dit un jutge, de la mateixa manera que jo he d'acatar una sentència que no m'agrada també demano que els altres acatin les que no els agradin a ells. El juny del 2005, el president de l'ACVOT, Santos Santamaría, i jo vam dir a Rodríguez Zapatero que el que no permetrem és que surti ni un terrorista més que hagi comès els atemptats després del 1995. El Codi Penal actual diu que la condemna màxima és de 30 anys sense beneficis penitenciaris. Qualsevol terrorista condemnat des del 1995 fins ara ha de complir íntegrament la condemna imposada.

Com va viure el trencament de l'alto el foc d'ETA?

Molt malament. Fins a aquell dia, el cervell et deia que era complicat que els terroristes aguantessin indefinidament sense atemptar i, en canvi, el cor et deia que tant de bo fos així, que ningú pateixi el que patim nosaltres, que no haguem d'anar a treballar per més víctimes d'ETA. Ara, també demostra fins a quin punt s'utilitza el terrorisme d'una manera mesquina, culpant-se els uns als altres, i mentrestant hi ha més morts. Tant de bo aquest alto el foc hagués estat el definitiu. L'11-M pensem que va fer molt de mal a ETA. Però no ha servit de res. Tant de bo hagués servit per posar fi a aquest tema però, és clar, que el terrorisme acabi depèn del terrorista. Ni de la societat ni dels polítics. Podem fer el que es pugui dins de la llei per posar fi al terrorisme, però si un terrorista té una pistola i vol matar a algú, ho té molt fàcil: surt, el mata i se en va.

El final d'ETA passa pel diàleg i la negociació?

Dins de la llei s'ha de fer tot el que es pugui. Tots els governs han parlat amb ETA. ETA ha matat gairebé mil persones, ens ha destrossat la vida a centenars o milers més i estem com estem. El dia que algú s'adoni d'això i digui: 'Podem demanar-ho sense matar. Vinga, senyors, seiem, aqui teniu les armes, s'ha acabat, declaració com l'IRA, garantim que no hi haurà una altra ETA ni una altra escissió', llavors, a partir d'aquí, parlem. Amb la llei a la mà, del que vulgueu. Fora de la llei, no.

La manera com es va solucionar el terrorisme a Irlanda del Nord és el model per posar fi al terrorisme d'ETA?

No. ETA mata a tothom, independentment de la religió de la persona. A Irlanda del Nord és un conflicte entre una religió i una altra i , a més, hi ha uns 1600 morts d'un bàndol i uns 1400 de l'altre. A l'Estat espanyol n'hi ha gairebé mil d'una banda i 30 del bàndol d'ETA i la majoria perquè els ha esclatat una bomba mentre l'estaven preparant. No estem parlant del mateix. He parlat amb Ian Pasley i Alex Reid i quan em parlen de conflicte territorial els dic que Irlanda del Nord és una cosa i la situació a l'Estat espanyol n’és una altra. No tenen res a veure. A Irlanda del Nord és un tema de dos bàndols molt diferenciats que diuen que si passes d'un determinat lloc et disparen quatre trets. Al País Basc no i, a més, atempten fora, cosa que no passa a Irlanda del Nord perquè cap dels dos bàndols ha atemptat fora del seu territori. Que no comparin les dues situacions. Ara, que a Irlanda del Nord han posat fi al terrorisme dialogant? D'acord, que s'asseguin. Però que no comparin el problema amb la solució. El problema no és el mateix. Que la solució pot ser la mateixa? Tant de bo. El final probablement sí que pot ser el mateix, parlant. Però l'origen i el desenvolupament del problema, evidentment, no són els mateixos.

Creu que algun dia hi haurà acord entre les diferents forces polítiques pel que fa al terrorisme?

Això es el que estic esperant des del 1989. Probablement la solució serà que totes les forces polítiques que volen que acabi el terrorisme s'asseguin i parlin. Al cap i a la fi, el que ho mou tot és la política. El tema del terrorisme l'han de arreglar els polítics, però fins que aquests no el vegin com un tema social i no pas de rèdit polític, no arreglarem res.

l'ACVOT té bona relació amb l'Asociación 11-M Afectados por el Terrorismo...

Sí. L'11 de març del 2004 al matí em va trucar una membre de l'associació i em va dir que a Madrid hi havia hagut un atemptat amb 30 morts. De seguida vaig trucar a l'AVT i em van passar amb qui et pots imaginar. Li vaig dir que ja sabia que no hi havia cap tipus de relació però que el nombre de morts anava augmentant i que si volien anàvem a Madrid i els donàvem un cop de mà. Em va contestar literalment: 'Jo ja sóc aquí per arreglar-ho tot. No em truquis més'. Vaig parlar amb la cap de l'àrea de psicologia de l'ACVOT per coordinar l'anada a Madrid a ajudar perquè, amb l'experiència que tenim, sabem que l'atenció psicològica en les primeres 24 hores es vital. Al maig ens va trucar una víctima de l'11-M, em va dir que estaven totalment abandonats, que ningú feia res per ells i em va demanar que els ajudéssim. Fins al desembre, el cap de l'àrea informàtica de l'ACVOT i jo vam passar tots els dilluns a Madrid atenent les víctimes. Un dilluns d'octubre del 2004 em van presentar Pilar Manjón. En dos mesos es va organitzar la compareixença al Congrés del Diputats, amb aquell excel·lent discurs de la Pilar en el que moltes de les frases que va dir són d'altres víctimes. I allà es comença a crear com cal l'Asociación 11-M Afectados por el Terrorismo. El primer que ens va dir la Pilar va ser que els donéssim un cop de mà. Li vaig dir que ens tenien per el que necessitessin. I fins ara i el que queda.

L'ACVOT está preparant una proposta de llei de víctimes del terrorisme per a Catalunya. Quin es l'objectiu d'aquesta iniciativa?

Tapar totes les mancances que encara té la llei 32/99 a escala estatal. Vuit anys desprès d'aprovar-se, les mancances que van dir que hi hauria, i que van ignorar, s'han demostrat i n'han sorgit de noves. Aquesta llei no recull la problemàtica psicològica de les víctimes, només els danys psicofísics. Això és el que hem de retocar. A banda d'això, hi ha un altre problema i és que la llei espanyola no reconeix com a víctimes els ciutadans espanyols que pateixin un atemptat a l'estranger. En canvi, un estranger que pateix un atemptat a l'Estat espanyol sí que té aquests drets. Si l'atemptat a l'estranger causa víctimes espanyoles i és contra un interès espanyol sí que són reconegudes com a víctimes. Volem que la nova llei tingui en compte totes les persones que puguin patir un atemptat, acte de guerra, rebel·lia o sedició a l'estranger. Fa més de dos anys que ho demanem al Congrés dels Diputats i al parlament de Catalunya. L'únic que m'ha trucat es el portaveu de la Chunta Aragonesista, José Antonio Labordeta. Molt parlar de les víctimes però a la hora d'asseure's i fer una llei que les víctimes demanem, ni cas. Volem una llei d’actituds socials, d'assistència a les víctimes.

L'ACVOT també rep consultes de víctimes del terrorisme d'arreu de l'Estat espanyol. Es un reconeixement a la feina ben feta?

Si. Quan les víctimes ens truquen, la primera atenció la fem nosaltres i, depenent des d'on truquin, les derivem. Assessorem les víctimes de fora de Catalunya però el que no farem serà representar-les perquè la Generalitat no entendrà que l'ACVOT representi a una víctima que viu a Guadalajara. Ara, si és una víctima de l'atemptat d'Hipercor que viu a Sanlúcar de Barrameda, sí que la podem representar.

Què ha significat per l'ACVOT rebre la Creu de Sant Jordi?

Es un reconeixement a l'associació però també a la feina que es va fer abans. L'ACVOT no existiria sense l'experiència dels tretze anys anteriors. La Creu de Sant Jordi no és només un reconeixement a l'ACVOT sinó també a la gent que durant tants anys va col·laborar amb nosaltres quan érem la delegació a Catalunya de l'AVT. Ha estat un reconeixement a la feina de tots.

Quins projectes de futur té l'ACVOT?

Tancar. Tancar la porta i que ens diguin que tenen un equip de la Generalitat o el ministeri, m’és igual, que anem a casa a descansar i a estar amb la família, que la feina ja la faran uns altres. Tant de bo. Ara, si no pot ser, continuarem fent el que fem. Projectes? Continuar intentant solucionar els problemes de les víctimes que ja tenim i que no n'hi hagi més, ni de víctimes ni de problemes. Som una associació que no volem tenir socis. Per nosaltres, com menys gent tinguem, millor.

"La intenció de l'ACVOT és evitar que qui pateixi un atemptat actualment estigui tan abandonat com ho vam estar nosaltres"

"L'acte d'homenatge a totes les víctimes que es va fer a Barcelona va servir perquè representants de tots els partits catalans estiguessin junts"

"Les situacions d'Irlanda del Nord i del País Basc no són comparables. El problema no és el mateix tot i que, probablement, la solució pugui ser la mateixa"

"La Creu de Sant Jordi es un reconeixement a l'ACVOT i a la gent que durant tants anys va col·laborar amb nosaltres quan érem la delegació a Catalunya de l'AVT"