22 juliol 2020
Qué amaga l’Estat
dels atemptats del 17-A?
José Antich
Finalment, el Parlament de Catalunya ha rebutjat desvincular al Centre Nacional de
Intel·ligència (CNI) dels atemptats
gihadistes que es
van produir a
Barcelona i Cambrils els
dies 17 i 18 d'agost de 2017. És una manera alambinada, si es vol, però
parlamentàriament correcta, de deixar oberta per a futures investigacions una
resposta més ajustada que la que avui es té sobre el paper del centre
d'intel·ligència en aquells terribles atacs terroristes.
Quan som a prop del tercer aniversari de la matança en
què van morir 22 persones, cinc d'ells terroristes, hi continua havent
múltiples llacunes sobre l'atemptat i molt particularment sobre el paper de l'iman de Ripoll Abdelbaki Es
Satty, de nacionalitat marroquina, i en el qual conflueixen
dues característiques: va ser l'agent radicalitzador dels joves terroristes i
està confirmat que va ser confident del CNI en un període que bé podria anar
des del 2010 fins a l'atemptat.
Fins a 14 vegades ha rebutjat el Congrés dels Diputats peticions d'Esquerra Republicana, de
Junts per Catalunya o d'ambdues formacions a l'uníson per crear a la Cambra legislativa una comissió d'investigació que
tindria més competències que la que ha funcionat al Parlament. Entre altres
coses, perquè totes les autoritats de l'Estat que s'han negat a atendre la
crida del Parlament no podrien fer el mateix si qui els convoqués fos
el Congrés
dels Diputats. La realitat, tanmateix, és que arribar fins al
fons d'una comissió parlamentària és enormement difícil en aquest estat de
coses ja que l'escapatòria d'exministres, responsables de cossos de seguretat o
de l'espionatge espanyol és total. A Barcelona no tenen perquè acudir-hi i
a Madrid, de les comissions, simplement, se'n rebutja l'aprovació.
Molt s'ha escrit sobre els atemptats del 17 d'agost de 2017
i moltes explicacions s'han demanat des del Govern a l'Executiu espanyol:
primer al del PP amb Rajoy,
Soraya i Fernández Díaz i
després al PSOE amb Sánchez, Calvo i Marlaska.
Infructuosament fins ara, ja que un mur de silenci s'ha imposat per part dels
respectius governs espanyols, fomentant així la idea que hi ha moltes coses de
les quals no es vol parlar i que és millor cobrir d'una discreció
absoluta. Hem de confiar, no obstant això, per la salut democràtica del país,
que un episodi com aquell no es tanqui en fals encara que hi pugui haver interessos d'estat perquè no
surti a la llum pública tota la veritat. La millor manera de
retre homenatge a les víctimes és que no quedi una ombra de dubte sobre qui van
ser els assassins, amb quin suport comptaven i qui coneixia el que s'anava a
dur a terme.
També cal aclarir sense una ombra de dubte si
l'imam de Ripoll, sobre el qual els serveis d'espionatge tenien un
coneixement important i una confiança provada, va mantenir la seva relació amb
el CNI fins al final o al contrari, com defensen en veu baixa fonts de
seguretat de l'Estat, primer
van utilitzar Es Satty i després va ser ell qui els va enganyar.
Una cosa que realment costa de creure per més esforços que han realitzat els
serveis d'espionatge per convèncer d'aquesta versió. El Parlament hauria estat
un bon lloc per a això i encara que políticament sigui sempre així, no deixa de
sorprendre que amb morts civils pel mig, es protegeixi els qui no es
presten a donar la seva versió. Hauria d'estar prohibit que això succeís ja que
es denigra les institucions i els morts no s'ho mereixen.
Opinió:
Coincideix-ho al 100% amb el que escriu en José Antich i
només afegiría quelcom a la frase final. “Els morts
no s'ho mereixen” i els ferits físics i presencials tampoc.
Tampoc es mereixen el menyspreu per part del Ministerio de
Interior i les respostes rebudes a moltes de les eves reclamacions.
I per acabar, denunciar que malgrat tots els representants
dels grupos parlamentaris van fer menció del seu homenatge i record a les
víctimes dels atemptats de l’agost de 2017 a Catalunya, ni el PP ni Ciutadans han fet
una sola trucada telefònica a la
UAVAT per interesarse per l’estat dels mes de 200 afectats
als que estem assistint. Ni una trucada i ni molt menys una visita.
La resta de grups si han estat a la oficina i han vist “in
situ” la feina desenvolupada sense gairebè recursos de cap tipus.
Ja ho explicarem quan arribi al moment oporto, però no
estaría de mes que la gent que tingui interés consulti la PROVIDENCIA de 26 de
maig de 2020 de la Audiencia Nacional
Trobarán molta informació que es desconeguda pel gran
públic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario