14
febrer 2025
Sobre
la compareixença del condemnat per terrorisme Mohammed Houli Chemlal
Són
les 12.05 del migdia d'avui divendres 14 de febrer. Des de les 17.00 hores
d'ahir dijous estic rebent trucades de mitjans de comunicació, víctimes i fins
i tot algun representant polític per opinar sobre la compareixença del
condemnat per terrorisme Mohammed Houli Chemlal a la Comissió d'Investigació
que es porta a terme al Congrés dels Diputats com a conseqüència dels atemptats
d'agost del 2017 a Catalunya.
Per
començar i com a víctima de la banda terrorista ETA a l'atemptat d'Hipercor el
juny del 1987, he de dir que he estat en multitud de judicis contra terroristes
i també en diverses comissions per aportar opinió i experiència a qui l'ha
sol·licitat i mai no havia vist el nivell de crispació que es pot observar ara.
Per
això, havent escoltat en directe la declaració de Mohammed Houli Chemlal i
revisat amb deteniment molta de la nombrosa informació publicada als diferents
mitjans de diferents línies editorials, plantejo la meva humil opinió sobre
això. Així també podré remetre a qui vulgui MI opinió a aquest escrit en MI
bloc personal.
Per
començar, no comparteixo l'opinió que aquesta Comissió sigui el resultat de
pagar favors polítics. Durant anys i anys els diferents governs han hagut de
pactar amb altres partits de menys representativitat per aconseguir l'aprovació
o la continuïtat a l'alt càrrec de màxima representativitat política. Quan això
ha passat se li deia democràcia. Ara hi ha qui ho crida d'una altra manera i,
òbviament, aquest canvi de criteri és degut a motivació política. Però tota
aquesta situació s'hauria evitat si molts dels que es van negar a acudir a la
Comissió d'Investigació creada al Parlament de Catalunya haguessin acudit el
juny del 2019, tal com ja vaig advertir en aquesta opinió:
https://eltrasteroazul.blogspot.com/2019/06/14-juny-2019-parlament-de-catalunya.html
I
consti que no milito en cap partit ni de bon tros he estat en cap candidatura
de cap partit ni a les eleccions municipals, autonòmiques, ni generals ni
europees.
Pel
que fa a la declaració presentada ahir dijous pel condemnat per terrorisme
Mohammed Houli Chemlal, se l'acusa de no aportar proves i que, per tant, no té
cap força. Cert, no aporta cap prova, però davant aquesta anòmala situació,
presento una sèrie de reflexions.
Imaginem
que en lloc d'haver estat un terrorista gihadista hagués estat un terrorista
etarra qui digués que s'hauria d'investigar si un cos policial o
d'intel·ligència coneixia, amb anterioritat, la possibilitat que la banda
terrorista ETA estigués preparant un atemptat i finalment passés. Ja no dic què
passaria si aquest cos policial o d'intel·ligència depengués d'un govern
d'ideologia nacionalista o fins i tot independentista. De debò ningú no es
posaria a investigar des del minut u per saber si el que explica el terrorista
etarra podria tenir certa versemblança?
Segueixo.
Hi ha qui denuncia que el fet que un condemnat per terrorisme estigui al
Congrés dels Diputats és un espectacle o un insult a la democràcia. És
indiscutible que és una situació anòmala, però això hauria de ser motiu o
excusa per no continuar investigant? És aquest el respecte que ofereixen a les
víctimes de què tant parlen? O depèn del tipus de terrorisme sofert hi ha qui
mereix més o menys esforços i feina d'algunes senyories?
Desconec
on eren els que ara diuen que la presència d'un terrorista al Congrés és un
espectacle però, segons sembla, no recorden que un alt càrrec polític va ser
membre d'una banda catalogada com a terrorista, exercint ”durant gairebé tres
dècades nombroses Conselleries a la Generalitat Valenciana, primer com a
militant del PSOE i després del PP”. Cal no oblidar que aquest senyor “en la
seva joventut va militar en organitzacions d'esquerra, primer al PCE,
posteriorment al MCE i finalment al PCE(ml) – FRAP”. Sí, “diversos polítics
actuals han estat membres del FRAP, entre els quals hi ha l'imputat per
corrupció Rafael Blasco, membre del PSOE i posteriorment del Partit Popular”.
Com? És que aquest senyor no anava a les sessions al Parlament espanyol o al
valencià?
I
per a qui no ho sàpiga, el FRAP va ser el Front Revolucionari Antifeixista i
Patriòtic, una organització terrorista espanyola de caràcter comunista,
antifranquista i republicana encara que hi ha autors que el defineixen més com
una “organització armada” o de “violència revolucionària”. Per acabar: “la
Policia Nacional atribueix al FRAP l'assassinat de cinc policies”.
Però
ara el problema és que un terrorista gihadista aparegui al Congrés per donar
resposta a les preguntes que li puguin dirigir des d'una Comissió que investiga
els més que probables errors comesos i que van desencadenar en un resultat de
16 assassinats i 350 ferits (segons sentència) i així, obtenint respostes es
pugui evitar que torni a passar una cosa com aquesta.
Pel
que fa als motius que alguns addueixen per a la creació d'aquesta Comissió
dient que darrere hi ha la ideologia independentista, puc dir molt alt i molt
clar que assistint gairebé 300 víctimes dels atemptats d'agost 2017 és obvi que
moltes, moltíssimes d'aquestes víctimes no tenen aquest tipus d'ideologia
política entre les seves prioritats, perquè sense importar errors es van
cometre perquè no es tornin a repetir.
Acabo.
Tenia agendat per avui escriure sobre l'aniversari de la creació de la UAVAT.
Sí, avui fa set anys des que vam haver de crear la Unitat davant les proves que
ens arribaven sobre la desatenció que rebien moltes víctimes dels atemptats
comesos sis mesos abans. I recordar la feina feta aquests set anys i insistir
en les propostes presentades a les administracions per seguir millorant
l'assistència a Catalunya a víctimes del terrorisme.
Però
ho deixaré per quan acabi el remolí que ha causat la presència del condemnat
per terrorisme Mohammed Houli Chemlal. Només com a mostra, una de les nombroses
notícies publicades en aquest bloc en relació amb la creació de la Unitat fa
justament set anys.
https://eltrasteroazul.blogspot.com/2018/02/14-febrer-2018-antena3tv-opinion.html
I
esperant la propera compareixença a la Comissió de Recerca amb el desig que
l'aportació i l'opinió de dues víctimes i d'una psicòloga no sigui motiu per a
tanta discussió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario