26 febrer 2025 (25.02.25) (3) Vilaweb (opinió) (link)

 

 

26 febrer 2025 (25.02.25) 

El pare del nen assassinat el 17-A alliçona la portaveu de Vox: “Els catalans érem víctimes de tercera”

Javier Martínez denuncia el menysteniment envers les víctimes dels atemptats del 17-A, en una compareixença colpidora al congrés espanyol

Link:

https://www.vilaweb.cat/noticies/el-pare-del-nen-assassinat-el-17-a-allicona-la-portaveu-de-vox-els-catalans-erem-victimes-de-tercera/

Javier Martínez, pare d’en Xavi, el nen de tres anys de Rubí mort en l’atemptat a la Rambla de Barcelona el 17 d’agost de 2017, ha fet la compareixença més crua i colpidora fins ara de la comissió d’investigació sobre el 17-A al congrés espanyol. Martínez ha denunciat el maltractament institucional que havien rebut les víctimes d’aquells atemptats, el menysteniment, la manca d’informació i l’aplicació d’uns protocols inadequats. I ha demanat el dret de saber tota la veritat sobre aquells atemptats, i sobre la responsabilitat de l’estat. Ha estat molt contundent la resposta a la portaveu de Vox, la diputada Carina Mejías, quan li ha retret que s’hagués oposat a crear aquesta comissió d’investigació i li ha recordat el silenci de les associacions de víctimes controlades per partits espanyolistes.

Perquè Mejías li havia dit que no li faria cap pregunta, però li ha deixat anar que la sorprenia que hagués dit que havia tingut tanta manca d’informació com a víctima d’un atemptat, atesa l’existència a Catalunya de l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT). Aquesta organització és controlada i instrumentalitzada d’uns anys ençà per partits espanyolistes, com el PP i Ciutadans (d’on prové Mejías) i que va arribar a organitzar actes paral·lels de commemoració dels atemptats.

“Com és possible que vingui vostè uns anys més tard a dir-nos que les víctimes han quedat desemparades?”, li demanava Mejías.

Martínez li ha respost: “Que un partit polític digui ‘no vull fer la comissió d’investigació’ a mi em fa molt mal, perquè sembla que aquest partit està per sobre del bé i del mal […]. O sigui que hi ha una associació que es diu ACVOT a Catalunya? No s’han posat mai en contacte amb nosaltres. De fet, hi ha partits que no ha trucat mai a cap víctima per saber com està. Tret del copet a l’espatlla del dia de l’aniversari. Aquell no és el dia. I a partir del quart aniversari ja no hi he anat més, perquè tinc un límit per a aguantar el cinisme […]. Sabeu què us dic? Que hi ha víctimes de primera i de segona. Pel context polític, en el moment de l’atemptat, els catalans ens vam sentir de segona, gairebé de tercera. Una associació ha d’ajudar les víctimes i cercar-les. Com es pensa que puc parlar amb l’ACVOT si no sé que existeix? Si tinc una associació per a ajudar les víctimes, cerco les víctimes, hi parlo. Amb mi, ningú. I del seu partit polític, ningú.”

Javier Martínez ha començat la compareixença emfasitzant que la sentència de la causa sobre el 17-A de l’Audiència espanyola reconeix el dret de les víctimes de saber la veritat. “Ens deixa la porta oberta que, si trobem res de nou, es pugui reobrir [la causa]. Per això continuem en el procés judicial, perquè no és tancat. Sí, s’ha jutjat, com alguns han dit aquí, però ens deixa una porta oberta perquè es pugui reobrir.” I ha apuntat algunes incògnites, començant pels interrogants encara oberts sobre la relació entre el CNI i l’ex-imam de Ripoll, alimentats per la compareixença recent d’un dels condemnats, Mohàmmed Houli. “Qui conduïa la furgoneta que va sortir després de l’explosió d’Alcanar? I qui és el senyor amb barba blanca de la fotografia que s’hi va trobar? I el que duia una samarreta del Barça i que hi havia per allà?”

Malgrat l’esforç evident per a contenir-les, la ràbia i la tristesa es feien evidents quan mastegava les paraules. “Hi ha encara una part classificada. Jo vull saber com acaba la pel·lícula. Perquè hi som tots, aquí. El meu fill no era de cap partit, passejava per la Rambla un dia d’agost. Vinc aquí a dir que som les joguines trencades de la societat. Necessitem l’ajuda de la societat.”

També ha recordat un episodi que ja havia explicat anteriorment: “El jutge instructor [de l’Audiència espanyola Fernando Andreu] em va abraçar i em va dir: ‘Senyor Martínez, li demano perdó per no haver donat la informació de l’imam als Mossos d’Esquadra.’ Vaig tornar a Barcelona plorant. Al mateix instructor li demano que vingui a la comissió perquè expliqui allò que diu al final de la sèrie 800 metros, que s’ha de continuar investigant. El jutge instructor diu que s’ha de continuar investigant.”

Opinió:

Un cop llegida la informació i, fins i tot, escoltat l’àudio que ve inclòs a la notícia… s'entén per que un grup de persones veritablement interessades en ajudar a tothom que li calgués, vàrem crear la UAVAT el febrer de 2018?

I per qui es pregunti per que vàrem trigar sis mesos a fer-ho, aclarir que la informació que ens arribava des de fonts fiables (Ministerio Interior inclòs) era que “se está haciendo todo de una manera muy correcta porque en el 11-M aprendimos mucho”.

Resumint, quan a finals de desembre de 2017 dues víctimes (Nuria i Rubén) varen parlar amb una per¡odista (Teresa Pérez de El Periódico) i ella em va trucar a mi… fins ara. Hem pogut atendre a 270 víctimes de les més de 500 que hi ha entre sentència i sumari.

Però no podem continuar perquè la Ley de Protección de Datos ens ho impedeix. Aixi estan els coses en un país desenvolupat i que garanteix l'assistència a les víctimes? Sí, així està.