16 febrer 2025 (14.02.25) (3) Beteve (opinión)

 

16 febrer 2025 (14.02.25) 

Batlle creu que les declaracions de Houli sobre el 17-A tenen “credibilitat zero”

El regidor de Seguretat ha assegurat que les "teories de la conspiració són absolutament lamentables"

El regidor de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, ha opinat que les acusacions de Mohamed Houli assegurant que el CNI coneixia les intencions de l’imam de Ripoll tenen “credibilitat zero”. En una entrevista a RAC1 aquest dissabte al matí, Batlle ha afirmat que les “teories de la conspiració” són “absolutament lamentables”, en referència a les paraules de Houli.

Houli ho va assegurar dijous durant la comissió d’investigació al Congrés sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost del 2017.

Houli, condemnat a 40 anys de presó

Houli està condemnat a més de 40 anys de presó pel seu paper als atemptats del 2017 a Barcelona i Cambrils. El terrorista va assegurar que el CNI coneixia les intencions que tenia l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty. “El CNI va permetre que vingués i ens mengés el cap”, va afegir. Houli va explicar que ho feia públic ara i no abans “per por de represàlies o que em pogués perjudicar, però ja estic condemnat i no tinc res a perdre”.

“Els professionals han fet la seva feina”

Batlle ha insistit, però, que els professionals de la seguretat i de la informació “han fet la seva feina”, i que aquest tema ja s’ha debatut moltes vegades”, en referència als vincles del CNI i l’imam de Ripoll.

Opinió:

Em sap greu portar la contrària a l’Albert Batlle perquè és una persona que ha mostrat una sensibilitat amb les víctimes del terrorisme des de fa molts anys… però de vegades no es pot coincidir amb les opinions dels amics.

Per això, des del bon rotllo, voldria explicar que hi han moltes víctimes, moltes més de les que es pugui pensar qualsevol altra persona, que a banda de poder tenir diferents ideologies o criteris polítics, l’únic que voles, desitgen i exigeixen és que es faci tot el possible per saber que va fallar perquè Catalunya patis els atemptats aquell maleït agost de 2017 i un cop coneguts e identificats els errors, procedir a treballar per trobar solucions i que així no es repeteixin.

Però aquest desig no es pot definir com “conspiranoies” per vàries raons. Una, el mateix jutge Guevara diu el següent a la sentència, tot just a les pàgines 992 i 993 (subratllat).

“En el presente sumario las víctimas, no obstante el amparo que merecen a la luz de la citada Ley 29/2011, han sido las grandes olvidadas durante la instrucción, lo que en los limitados márgenes procesales que conforme a la LECrim tiene el tribunal se ha tratado de paliar reconociéndoles la legitimación para personarse y ejercitar las acciones penales y civiles, otorgando así al menos su derecho a la verdad y el derecho a que se les tenga como “víctimas del terrorismo” a todos los efectos comprendidos en la referida Ley 29/2011 […]

las víctimas merecen el reconocimiento de dicha condición que conlleva, además del resarcimiento económico por vía administrativa, el todavía más esencial derecho a la memoria histórica. Tienen derecho a conocer la verdad, por lo que tienen legitimación aun cuando no exista sanción penal al haber quedado extinguida la responsabilidad del o de los autores directos por su fallecimiento.

El juzgado acordó la apertura de una pieza separada de fallecidos y otra de lesionados, pero lamentablemente su tramitación ha carecido de sistemática, impidiendo conocer el verdadero número de personas lesionadas en los distintos escenarios, así como determinar el alcance de los perjuicios sufridos desde el momento en que faltan informes periciales forenses, tanto de lesionados extranjeros, como de residentes en España. Los treinta tomos de la pieza de lesionados se han tramitado de forma meramente acumulativa de denuncias, partes médicos, etc, mezclándose los de las distintas víctimas, lo que se ha tratado de paliar por las acusaciones al formular sus conclusiones provisionales solicitando, muchas de ellas, pruebas periciales anticipadas. En cuanto a los daños materiales el olvido del juzgado ha sido absoluto, ningún ofrecimiento de acciones fuera del que se realizó por Mossos d’Esquadra en el atestado unido a la pieza de daños, ni se practicó tasación alguna […].

Sucesos como los acontecidos deben llevar a extremar las medidas en todos los órdenes para evitar su repetición, pero no se atisba un actuar negligente de los cuerpos y fuerzas de seguridad que, aun de manera subsidiaria, comporte la responsabilidad del Estado”.

És a dir, les víctimes tenen dret a saber tot el que vulguin saber, fonamentats en el dret a la memòria i la veritat.

I segona, siguem sincers… hi ha moltes preguntes que necessiten respostes i si aquesta Comisión de Investigación s’ha creat a Madrid ha estat perquè molts dels que varen ser convocats a la Comissió del Parlament de Catalunya no van voler venir “porque no tenemos obligación de acudir a un parlamento de rango menor”.

Així, com sona. Potser si haguessin vingut ja faria cinc anys que moltes d’aquestes preguntes ja tindrien resposta. Per que no els pregunten als que no van voler venir les veritables raons per no fer-ho? Més que res perquè ara SI TINDRAN D’ANAR.

I allá ens trobaran. I no tenim gens d'interés ni benefici polític ni partidista ni hem de pagar cap favor a ningú (ens al contrari), per tant, no callarem.