jueves, 6 de octubre de 2011

SALUDO DE LOS AMIGOS DE ROBERTO



Estimats amics i amigues:

Teniu davant de vosaltres un blog creat per un grup de AMICS d’en Robert Manrique Ripoll, la persona que mes ha fet per les víctimes del terrorisme no tan sols a Catalunya, sinó possiblement a tota Espanya. No es cap broma portar oficialment des de 1989 en aquesta feina. Molts han començat 15 o 20 anys desprès de “patir” un atemptat; en Robert va començar fins i tot des de el hospital quan intentava sobreviure. Però la passivitat de les administracions ha aconseguit allò que ni les amenaces dels terroristes ni les males arts o l’afany de protagonisme de suposats companys de viatge havien aconseguit: que en Robert Manrique, la persona que més en sap sobre terrorisme i víctimes a tot l’Estat, se hagi vist obligat a tornar a treballar com va comenzar el 1988, sense recursos. Però ara te l'experiència que li ha dona't trobar-se amb grans persones i amb veritables traidors a la causa...

    Ara hi han molts que parlen i no callen sobre el tema de las víctimes del terrorisme però per nosaltres en Robert sempre serà el número 1 i l'amic al que continuarem consultant per tot allò que es desenvolupi en el mon de les víctimes del terrorisme. Es qui mes en sap de tot aquest assumpte amb l'afegit que mai ha fet política partidista del seu dolor. I això es el que mes ens ha impactat sempre a tots els que hem estat, estem i estarem amb ell.



Albert Castillón, Gemma Majadas, Marta Salvador i altres amics i companys de Cadena Catalana l'any 1993

Aquests esdeveniments han estat aprofitats per certes persones que han traït las raons que en Robert sempre ha defensat per treballar en aquesta àrdua tasca de ajudar a tothom que hagués patit un atemptat terrorista, totalment sol i només amb la col·laboració inicial de altres víctimes des de Madrid. Cap dels que ara es posen les medalles i diuen ser els representants de les víctimes van estar en aquells difícils anys de finals dels vuitanta i principis dels noranta. Cap ni un. I molts ni en el nou segle XXI fins fa quatre dies.

Es per això, per que coneguem en Robert i sabem la excel·lent feina que ha fet des de aquell llunyà any de 1987 i per que som AMICS seus, que ens hem decidit a presentar aquesta pagina. Per fer ressò de part de la seva feina i dels seus esforços. I diem una part perquè serà impossible recollir tot el que ha fet. 



Alfons Arús, Sergi Más i amics de la Cadena SER l'any 1993


Ara la pròpia Administració li ha girat la esquena negant-li els recursos necessaris per continuar treballant (qui amb tota la seva experiència i els seus coneixements ho farà a partir d’ara, Sra. Consellera de Justícia?) i per això donem la oportunitat a tothom de saber quina ha estat la tasca desenvolupada per en Robert a Catalunya i a Espanya des de que el 1988 va començar la seva carrera totalment en solitari. Sobretot quan les proves ens demostren que alguns de aquells per qui en Robert va treballar de valent ara es dediquen a intentar tirar per terra tota la feina i la bona imatge asolida.

Al juny d’enguany, coincidint amb el vint-i-quatrè aniversari de l’atemptat que gairebé el mata, un grup d’amics vam dinar amb en Robert per recordar els anys passats. Entre bromes, gin-tonics, ron Zacapa i Cocacolas Zero ens va comentar que tant ell com la seva companya de feina Sara Bosch (la psicòloga mes experta de tot l’Estat en temàtica de victimología terrorista) estaven cobrant menys de 100 € mensuals per fer aquesta tasca imprescindible i ho va dir com si la cosa no anés amb ell... de fet, estem convençuts que mai ha fet aquesta feina per diners. Fins i tot hi ha molts exemples d’en Robert posant diners de la seva butxaca per tirar endavant, com molt be va reflectir el seu gran amic José María Fuster-Fabra i podreu comprobar mes endavant en aquest blog.



1994: Jose Maria Fuster-Fabra i Robert Manrique, dos grans amics

Va ser en aquella sobretaula quan una colla d’amics vàrem decidir crear aquesta web. I quan ja va quedar decidit que la Generalitat de Catalunya tancava el departament que ell coordinava vàrem dir “fins aquí hem arribat, en Robert no es mereix aquest menyspreu i les víctimes del terrorisme per las que ell tant ha treballat tampoc”.

Segurament els mateixos que ara neguen els ajuts es fotografiaran demà amb alguna víctima sense saber que tot el que se ha aconseguit per elles ha estat obra del nostre amic Robert Manrique. En Robert no es prestarà a aquest joc. Mai ho ha fet i aquesta pàgina mostrarà les proves. Segurament el fet de no haver militat mai en cap partit li dona la avantatge per opinar de tots en general sense tenir que seguir les consignes de ningú. D’altres han militat o encara militen en diferents sigles i això els fa caure en el joc partidista. I estem convençuts que molts d’aquests perdran el cínic somriure que ara llueixen quan vegin les proves que presentem en aquesta web, deixant ben clar qui ha estat el que ha treballat sempre per les víctimes. Nosaltres som AMICS d’en Robert i ell es mereix el nostre recolzament.

Tots els que hi col·laborem en aquest blog tenim alguna relació amb en Robert Manrique Ripoll. Hi ha gent de tota mena: som periodistes, polítics, víctimes, advocats, psicòlegs, membres de les FCSE,  estudiants i fins i tot clients de “Hipercor”. Gent que en algun moment hem tingut el plaer de conèixer en Robert i comptar amb els seus coneixements, la seva experiència i, per sobre de tot, la seva amistat. Gent que hem pogut contactar amb en Robert a qualsevol hora del dia o de la nit, en caps de setmana o en temps de vacances. I això mereix un reconeixement públic.




Mari Carmen Candalijas, Eva Bernal, Sara Bosch i Consuelo Berlanga a Antena 3 Radio al desembre de 1993



El plantejament del blog ha estat senzill: li hem demanat en Robert que ens fes un resum de tota aquella informació que te en el seu arxiu documental (al millor i mes extens que hem vist mai) i en la seva prodigiosa memòria. Un repàs a les seves agendes ens mostraria un ventall de activitats que no cabrien en una voluminosa enciclopèdia. Per això hem pensat que el mes senzill seria explicar l’activitat realitzada. Amb fotografíes o sense. També apareixeran articles de premsa o entrevistes en medis escrits, a banda de molta informació publicada a les revistes “La razón” y “La fuerza de la razón”, que des de 1990 fins al 2001 van ser l’òrgan informatiu de l’antiga i molt estimada AVT. Ja no entrarem a publicar ni transcriure les mes de 1000 entrevistes que en Robert te guardades en cintes de cassette (sí, sí, abans eren cassettes) o en la seva enorme videoteca o Cdteca, però en Robert sempre las ha tingut i las tindrá a disposició de qui las ha sol·licitat o las volgui consultar hores d’ara. En donem fe de tot plegat. 

Els responsables de aquest blog entenem que tota aquesta feina cal fer-la pública per que altres aprenguin el que significa treballar per les víctimes sense caure en l’ús partidista i en els protagonismes personals que ara estan tant de moda. I també per que la feina feta per en Robert Manrique Ripoll es part de la història viva del nostre país.




Luis del Olmo, José María Calleja i Robert Manrique

El primer intent per retre homenatge en Robert va ser el mes de novembre de 2008 quan es va publicar el llibre “Pido la palabra” però en un sol llibre no hi cabia tanta informació. Malgrat tot, us animem a consultar-lo per que molta de la informació que apareix son histories reals de las que no hi han fotografies.... però si els testimonis. 

Per acabar la presentació, avisar de que tota la informació aquí presentada demostra molt clarament la evolució que en els darrers vint-i-cinc anys ha succeït en el tracte, el respecte, els ajuts i la solidaritat que ha representat la assistència a les víctimes del terrorisme. Evolució positiva, gràcies principalment a la tasca de en Roberto Manrique i els seus companys de l’antiga AVT de Madrid. Ens atrevim a dir que la historia i la feina d’en Robert, de l’AMIC Manri, es historia viva del nostre país i un ejemple per tots els moviments associatius.

Com va dir Winston Churchill: “nunca tantos debieron tanto a tan pocos”.


Robert, Marisa, Pilar i Fernando



Amb Johan Cruyff abans de començar un torneig benèfic de golf





El President de Cantábria, Miguel Angel Revilla i Esperanza Rodrigo




Esperanza Ramos i els amics de la Creu Roja de Cornellá Javier Egea i Bartolomé Jiménez



Montserrat Fortuny i Sara Bosch




Rosa Lores, Robert Manrique, Mari Carmen Perez i Montse Fortuny





















Sra. Gimenez, Oriol Maspons, Josep Gimenez, Mario Cuevas i Jose Luis Palli


                      

 Amb el Jutge Baltasar Garzón a la entrega de Premis "Christa Leem"



Guillem Cabrera i Patricia Perez (productors), Xavier Gimenez (Profesor universitari), Oriol Clavell (director programa) i David Miquel (portaveu del SPC)



Robert Manrique i Carmen Lomana





Mario Cuevas i Robert Manrique



Amb l'Antoni Segura, Catedràtic de História Contemporània i codirector del Centre de Estudis Histórics Internacionals de la Universitat de Barcelona

   



Robert Manrique i Ana Pastor (Premi Protagonistas 2011)




Joan Gimenez (Campió Europeu Fisioculturisme 2005) i Robert Manrique





Maria Jesus Cañizares (ABC-Catalunya) i Robert Manrique. 










Amb l'amic Oscar Muñoz,de Joieria Lekios







Xavier Ceresuela (historiador) amb en Jordi, la Pepi i
        la dona de en Robert, Esperanza 

         


Robert Manrique i Toni Marin, Director del programa "a 4 bandes"
































































































 






Amb David Muñoz i la Eva Gimenez, pares d'en Nacho, al Parlament de Catalunya








Amb Carlos Carretero, advocat i company de tertúlia a Punto Radio




Amb Mar Meneses (coach) i Pere Ferreres (TVE) en el Torneig Godó - Banc Sabadell 2012



Lidia, Andreu, Lidia, Robert i Marta (Grup Peralada)

                                                   


Amb l'amic Xavi Díaz (TVE) en el Torneig Godó - Banc Sabadell 2012
                  


Jose Luis Gallego (especialista en temes de ecología), Julia Otero i David Fonseca (i el fotograf, el gran Sergio Montesinos)





Per un "culer", ser escollit com millor persona que CR7 es el "summum" (malgrat jo no vaig sol·licitar res, va ser el Ministeri)













Amb Montse Chimeno, la redactora de "cap de setmana" de Europa Press





Amb Maika Navarro de El Periódico de Catalunya, altre crack




Amb Jordi González i Joan Estrada








Amb Mariangels Pastor, ara a Cadena SER però fa molts anys a Cadena Catalana




Amb l'amic Dani Gómez, delegat de Catalunya Radio al Pais Basc, grabant una entrevista a las 04.00 del mati




El company i amic Luis Marchal, un excel·lent freelance de la informació socio-politica





Amb en Jordi Basté, Director de "El Mon a RAC 1" i en Juli de Miquel, un dels dos advocats que van portar el judici a l'octubre de 1989 per l'atemptat a Hipercor)


        



I amb els amics de l'equip de producció de "El Mon a RAC 1"


            


Jose Perez Royo i Robert Manrique




Amb Esperanza Ramos i Carlos Jiménez Villarejo





Amb Manolo Flores (exjugador del Barça de basket) i Esperanza Ramos a la entrega dels premis "Christa Leem"




 Amb Al Bano als estudis de Punto Radio Madrid




 Bar "Plaza" (Arenys 14) recomana el bocata "Manrique"




Amb un altre mestre de la comunicació, en Pitu Abril a l'homenatge a Pasqual Maragall




Amb la Susanna Griso i l'amic Albert Castillón als estudis de Antena 3TV




                            Foto con Dolors y Roberto Cairo en película "La Revolución de los ángeles"






Amb alguns dels millors excompanys de escola a la porta del "Menéndez Pidal"




Entrega del premi "Carnisser Honorífic" del Gremi de Carnissers de Barcelona




Amb els companys del despatx: Jordi, Joan, Alicia, Ignacio, Sandra, Meritxell, Mercedes, Montserrat i en Morell




Amb Rosa Jové, psicóloga experta en infancia i gran
col·laboradora

                                                        Amb l'Alex Zaragueta, advocat i amic





Amb l'amic i excel·lent perruquer i estilista Josep Pons




Amb l'amic Jordi Hurtado (per ell no pasan els anys)






Amb Jose Corbacho, un dels que sempre esta amb qui li cal un ajut




Amb l'Andreu Buenafuente


Amb l'amic i magnífic imitador de "Eugenio", Toni Climent





Amb l'amic Llorenç Garcia, victima del terrorisme i gran mineròleg al recollir el "meu mineral dedicat": la citrina




Tres de les millors persones que he conegut mai: Esperanza Ramos (la meva dona),
l'amic Albert Castillón i la psicóloga Sara Bosch






Amb Máximo Domínguez, Pilar Manjón, Josep Pallares-Personat i Rosa Lores en l'acte de homenatge a Joan Fructuoso, primera víctima civil morta per ETA a Catalunya





Amb l'Eloi, en Jesus, la Tresa, la Merçé (propietària de El jardí de l'Apat) i la meva dona Esperança





Amb l'advocat Ignacio Estevez, Medalla al Treball de la Generalitat 2013, la seva dona
Montserrat Fortuny (amb qui treballo)  i la Esperança




Amb Fernando Gonzalez "Gonzo" de "El Intermedio" a La Sexta TV




Amb Quimet Pla (Pulseres Vermelles) grabant
"La Revolución de los Angeles" LRDLA




Amb la psicóloga Dolors Gonyalons, Roberto Cairo
 (Cuéntame como pasó) grabant "La revolución de los ángeles" LRDLA





Amb Jose Maria Calleja a la presentació del seu llibre
"La violencia como noticia"




Sergi Caballero, gran amic i gran actor,  en un descans de la
grabació de "La Revolución de los Angeles" LRDLA




Amb Toni Albir, fotógraf de Agència EFE... des de 1991 treballem "junts"




Antonio Baquero, de El Periódico, excel.lent periodista de investigació i succesos.
Hem pasat moltes coses junts





Enric Sopena, director de elplural.com, un dels medis que sempre ha
defensat la pluralitat ideológica en el mon de victimes del terrorisme






Amb el millor equip de psicólogues especialistes amb victimes del terrorisme
que es pugui trobar. Premier "La Revolución de los Angeles" a Barcelona





 Amb els companys menendezianos de IEMP a la premier de "La Revolución de los Angeles"
 i Oriol Clavell, autor de la novel.la i cap del projecte





 Premier a Madrid de "La revolución de los Angeles" amb Marc Barbena (Director i actor),
Fco. Javier Teruel, Albert Castillón i Oriol Clavell






Amb l'amic Andreu Farras, de El Periodico de Catalunya


                     
        Amb el gran Magic Andreu, tot un crack i un bon amic (tot un honor la seva imposició de medalles)




 Amb els amics de la Coral "Unió de Cornellà", retrobament gairebé 24 anys després




Amb Paul Rios (Coordinador de Lokarri)




Amb Marga Labad i Emma Riverola




Con el maestro, compañero y amigo Juan Antonio Corredor




 Amb Jordi Sierra i Fabra, el millor expert amb The Beatles




Amb Jordi Evole




Amb el mestre de l'entrevista, Josep Martí Gomez




Amb el Doctor José Antonio Bañuelos, Gemma Nierga i equip del programa



Amb el cuiner Nando Jubany a un acte de RBA





Amb el Doctor José Antonio Bañuelos, qui era el día de l'atemptat de Hipercor
Cap del Departament de Cirurgia Plástica i Cremats de Vall d'Hebrón,






Mercedes Milá y Robert Manrique després de entrevista pel programa "ConvenZeme" de BeMad





Robert Manrique, Jordi Valls, Rosa Lluch i Antoni Batista a la preestrena de "Polifonía basca"





En La Sexta TV con Antonio Garcia Ferreras



Amb l' Angels Barceló a la Cadena SER



A Cadena SER amb Pepa Bueno i Bru Rovira de La Vanguardia





Amb Javier Cárdenas, Alejandra Castelló i Jordi Morales a TVE (Hora Punta)



Amb Artur Costa i Francesc Valls a inauguració Exposició "La ferida de Hipercor"


 

  


Amb Silvia Tarragona a Radio 4



Amb Jordi Sagristá a LaXarxa



Domenec Subirá, Robert, Eli Micciola,
Mónica Terribas
Rubén Guiñazu a Catalunya Radio


                                                    
                                                                        Equip de la UAVAT al juny de 2018

 

                                                  A Ripoll (Girona) amb en Xavi Perez (RAC1) i Enric Morales



                         Equips de la UAVAT  i del CUESB en el primer aniversari atemptats agost2017                               (Palauet Albéniz de Montjuich)


                                                   Amb el periodista i amic Pepe Collado


                          Trobada amb grup directiu i jurídic de Asociación 11-M Afectados por Terrorismo


          
                               Primera reunión con afectados por atentados agosto 2017 (Sala Museu Federació Catalana Tennis)


                                                 Responsables d'àrees de la UAVAT (gener 2019)


                                            Amb Sara Bosch i el periodista Roger Escapa a Catalunya Radio


                    Entrevista a Radio Euskadi amb motiu de una ponencia en el Parlament de Navarra


                                                           Intervenció en el Parlament de Navarra


 

A Radio Onda Paz amb en Francisco Javier Perez y Javier Martinez


                                                 
                                                            Conferencia en el Club Rotary Pedralbes


                                               A la Cadena SER amb Anna Teixidor i Lourdes Lancho


                                                                Radio Nacional - Radio 4



A Catalunya Radio amb l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas

 


Amb en Sebastián Nogales (president Asociación Víctimas Castilla-León) i Eulogio Paz (president Asociación 11-M Afectados por Terrorismo) a l'acte agost2021
 


                       Amb el periodista Alex Romaguera, autor del llibre "Víctimes en so de pau"                                           



Un honor haver localitzat a un dels primers bombers que van entrar a Hipercor, Josep Marcus


           Amb Agus Hernan, Coordinador de Foro Soziala, en el despatx de la UAVAT


        Entrevista amb Radio Nacional en l'estudi instalat a la Caserna de la Guardia Civil de Vic (amb motiu de l'aniversari del cessament del terrorisme de la banda terrorista ETA)


    Inici de la Jornada de Portes Obertes al despatx de UAVAT (febrer 2022)


                         Amb Nil Marbá (Cadena SER) i Mireia Martinez, germana d'el petit Xavi,                                                                        assassinat a atemptat de La Rambla                                                                 



 Sala d'actes a TorreJussana. Visionat, amb victimes,  

                                   previ a la presentació oficial del documental "800 metros" de Netflix                         


                                
       Amb en Carles Porta als estudis de TV3, posant "llum a la foscor"?
 
 
 
 
Una de les portades dels diaris del 18 d'agost de 2022

                   

                           Amb els autors del documental "800 metros" abans de rebre al  

                                 "Premio Ondas" al millor documental de l'any 2022

 

  Roda de premsa al maig 2023 per anunciar el "tancament de la UAVAT"


                                                       


                                        Acte de homenatge a víctimes de atemptats agost 2017
              

 

                                                          Conferencia en ESERP (Madrid)



                                                           Con Jose Mota en  TVE-La2 
                                                                       "Cafe de idees"

4 comentarios:

  1. Impresionant la feina del Robert. Impresionant la persona que és. I un regal per mi estar desde fa tants anys en aquest cami, al seu costat. Perquè aixi és com el fa. Mai per davant, com altres. Sempre al costat.
    Sara
    Felicitats per aquesta iniciativa! Pell de gallina. T estimo molt AMIC

    ResponderEliminar
  2. La gran sort de tenirte junt a Sara Bosch i la resta de UAVAT , al meu costat en el moment més dur de la meva vida. Com a victima de l'atemptat de les rambles, formo part de les victimes que només veu gent clm tu Robert. Aquestes victimes no reconegudes que em perdut molt, que estem lluitan contra fantasmes,records,mals sons,pors,ansietat , contra les administracions,contra tot....i ningú ens veu. Amb la salud mental truncada i les vides familiars tocades....i la laboral perduda....sort de saberme acompanyada per gent com tu, per tu que fas els nostres camins més sencills, les nostres motxiles un pel més lleugeres. Quina vergonya de pais i de politics....que nomes ens conten en les seves campanyes.....que s'omplen la boca de que ajuden a les victimes i tot és mentida....no ens veuen som transparents,no existim....i tampoc interesa que ningu ens faci visibles. Però tu Robert ens fas visibles, tot i les ganes de rendició en moltes vegades,tot i els pals a les rodes. Gràcies per ser al nostre costat,el teu costat. Una abraçada ANA.

    ResponderEliminar
  3. La gran sort de tenirte junt a Sara Bosch i la resta de UAVAT , al meu costat en el moment més dur de la meva vida. Com a victima de l'atemptat de les rambles, formo part de les victimes que només veu gent clm tu Robert. Aquestes victimes no reconegudes que em perdut molt, que estem lluitan contra fantasmes,records,mals sons,pors,ansietat , contra les administracions,contra tot....i ningú ens veu. Amb la salud mental truncada i les vides familiars tocades....i la laboral perduda....sort de saberme acompanyada per gent com tu, per tu que fas els nostres camins més sencills, les nostres motxiles un pel més lleugeres. Quina vergonya de pais i de politics....que nomes ens conten en les seves campanyes.....que s'omplen la boca de que ajuden a les victimes i tot és mentida....no ens veuen som transparents,no existim....i tampoc interesa que ningu ens faci visibles. Però tu Robert ens fas visibles, tot i les ganes de rendició en moltes vegades,tot i els pals a les rodes. Gràcies per ser al nostre costat,el teu costat. Una abraçada ANA.

    ResponderEliminar
  4. La gran sort de tenirte junt a Sara Bosch i la resta de UAVAT , al meu costat en el moment més dur de la meva vida. Com a victima de l'atemptat de les rambles, formo part de les victimes que només veu gent clm tu Robert. Aquestes victimes no reconegudes que em perdut molt, que estem lluitan contra fantasmes,records,mals sons,pors,ansietat , contra les administracions,contra tot....i ningú ens veu. Amb la salud mental truncada i les vides familiars tocades....i la laboral perduda....sort de saberme acompanyada per gent com tu, per tu que fas els nostres camins més sencills, les nostres motxiles un pel més lleugeres. Quina vergonya de pais i de politics....que nomes ens conten en les seves campanyes.....que s'omplen la boca de que ajuden a les victimes i tot és mentida....no ens veuen som transparents,no existim....i tampoc interesa que ningu ens faci visibles. Però tu Robert ens fas visibles, tot i les ganes de rendició en moltes vegades,tot i els pals a les rodes. Gràcies per ser al nostre costat,el teu costat. Una abraçada ANA.

    ResponderEliminar