15 agost 2020 (3) naciodigital.cat

15 agost 2020

Jaume Alonso Cuevillas: «Espanya no ha intentat esbrinar-ho tot sobre el 17-A»

L'advocat de la família del Xavi Martínez, el nen de tres anys assassinat a la Rambla en els atemptats de fa tres anys, creu que la investigació s'ha tancat en fals i sosté que el judici a l'Audiència Nacional tindrà "poc recorregut"

Catalunya afronta els tres anys dels atemptats del 17 d'agost més pendent de controlar els brots de coronavirus que no pas de recordar les víctimes mortals i els ferits dels atacs a Barcelona i Cambrils. Tres anys després dels fets, el cas es troba a les portes del judici a l'Audiència Nacional després que el jutge instructor hagi tancat la investigació. Una investigació que, a parer de l'acusació particular exercida per l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas, s'ha tancat en fals, amb moltes preguntes per resoldre, i amb evidències d'una manca de voluntat per part de la justícia espanyola d'aprofundir en els fets i saber tota la veritat. "Espanya no ha intentat esbrinar-ho tot sobre els atemptats", constata l'advocat en aquesta entrevista amb NacióDigital.

Sobre la taula hi ha més preguntes que respostes i "dubtes raonables" que qüestionen la veritat oficial que ha establert l'Audiència Nacional. A la vista oral no s'hi jutjarà els tres supervivents de la cèl·lula terrorista per l'assassinat de 16 persones a la Rambla de Barcelona i tampoc s'aprofundirà en els vincles entre Abdelbaki Es Satty i el CNI i en demostrar si l'imam de Ripoll va morir a l'explosió d'Alcanar. Per tot plegat, Cuevillas sosté en aquesta conversa que el judici tindrà "poc recorregut" i ja té posada la mirada en portar el cas en d'altres jurisdiccions estrangeres. A banda dels atemptats, el també diputat de Junts per Catalunya (JxCat) al Congrés repassa l'actualitat política, parla de Carles Puigdemont, de l'exili i de la importància de la sentència belga sobre Lluis Puig. 

-Han impulsat fa unes setmanes la iniciativa “Volem saber la veritat”. Són optimistes per saber ben bé què va passar? 

- La veritat absoluta no la sabrem. Partim de la decepció de veure que la justícia espanyola no ha volgut aprofundir en el 17-A. A la causa parteixen d'una premissa enganyosa: com que els autors materials dels atemptats de Barcelona i Cambrils són morts, en aquest judici no es jutgen els assassinats. És discutible, perquè si formes part d'una cèl·lula terrorista que preparava explosius i que volia atemptar, no té cap sentit que no se'ls imputi responsabilitat per les morts als supervivents. I més encara des del moment que ens admeten com a acusació particular: si els morts de la Rambla no formen part d'aquest judici, com és que als pares del Xavi -i a mi com a representant- ens han admès com a acusació? 

- Vostè ha estat molt crític amb la instrucció que ha fet l'Audiència Nacional. Com s'expliquen les llacunes que hi ha?

- Ho han resolt així per tancar les portes a la investigació. El juliol passat cam demanar investigar la relació entre el CNI i l'imam de Ripoll perquè estan acreditats una sèrie de vincles, però ens ho van negar. La Fiscalia s'hi va oposar i el jutge va acceptar el seu criteri. Tenim la sensació que els serveis secrets i amb les suposades relacions amb l'imam són matèria que no es pot tocar. A partir d'aquí, el judici té poc recorregut. Es jutgen tres supervivents acusats de tinença d'explosius, estralls i pertinença a organització terrorista, però no se'ls acusa per cap de les morts. El judici l'hem de fer i celebrar, perquè es poden produir revelacions inesperades, però tenim la vista posada a poder acudir a altres jurisdiccions. Cal esgotar les possibilitats d'investigació a Espanya i, quan es confirmi que l'Estat no ha anat més enllà i no ha intentat esbrinar-ho tot sobre els atemptats, intentarem, amb víctimes d'altres països, poder anar a altres jurisdiccions. 

Ha obert moltes carpetes. Anem per parts: ha dit que hi ha vincles acreditats

del CNI amb l'imam de Ripoll. Quins són aquests vincles? 

- Hem presentat un escrit d'acusació de més de 130 pàgines on queda molt ben explicat. Es Satty va rebre visites a la presó de Castelló dels serveis secrets quan hi complia condemna per un delicte de tràfic de drogues. Va passar una època fent d'imam en un poble de Bèlgica: el testimoni del president de la mesquita diu el va sentir parlant en castellà i Es Satty li va dir que parlava amb els serveis secrets espanyols. Consta que tenia monitoritzats els telèfons. L'imam va complir condemna per tràfic de drogues, i això comporta l'expulsió de l'Estat si no tens nacionalitat espanyola. Misteriosament li van revocar aquesta expulsió i això mai passa després d'una condemna per drogues, tal com diuen advocats especialitzats en aquest camp. Per què ha passat això? Sembla clar que hi ha una relació entre l'imam de Ripoll i el CNI. 

- La periodista Anna Teixidor, al seu llibre Sense por de morir (Pòrtic), diu que a Ripoll corre el rumor que Es Satty no és mort. Vostè això també ho ha dit.

- He dit que no hi ha constància que sigui mort. La precisió és important. Personalment, jo crec que és viu, però això no ho puc afirmar perquè no tinc evidències. A la casa d'Alcanar hi havia tres persones: un sobreviu i se'l jutjarà, i els altres dos són dos perfils genètics. Un d'ells és germà d'altres membres de la cèl·lula i és fàcil d'identificar, l'altre és dubtós. Hi ha una sèrie de comissions rogatòries al Marroc però hi ha un moment en què es perd la pista. En un moment donat es decideix que aquell perfil genètic coincideix amb Es Satty. Si només hi hagués hagut tres persones a la casa, això seria una deducció lògica, però els testimonis dels veïns diuen que hi havia quatre o cinc persones. Quan s'està produint la primera explosió es veu sortir una furgoneta blanca a tota velocitat, que pocs dies després apareix a