17 agost 2020 El Temps

17 agost 2020 

El judici del 17A

Ja fa tres anys dels atemptats jihadistes a Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2020 i encara no està clar si el judici sobre aquells fets començarà a l’Audiència Nacional a la tardor. El que és segur és que provoca moltes incògnites inquietants. El judici que hauria d’aclarir què va passar exactament aquell dia, quins eren els responsables dels atemptats i com va poder passar naixerà amb tantes incerteses que probablement no aclarirà cap d’aquestes preguntes, i especialment l’última: com és possible que l’imam de Ripoll —que havia estat a la presó per tràfic de drogues— fos alhora confident del Centre Nacional d’Intel·ligència i líder de la cèl·lula terrorista que va dur a terme els atemptats.

En qualsevol país democràtic aquesta coincidència esdevindria un escàndol d’abast internacional, un tsunami amb conseqüències polítiques immediates. Si Mohamed Atta —líder dels atemptats contra les Torres Bessones— hagués estat confident de la CIA, Bush hauria fet rodar caps ràpidament, sobretot per evitar que els dits de l’oposició l’assenyalessin a ell com a últim responsable. Ací, el judici de l’Audiència Nacional no tractarà aquest punt, perquè, segons el jutge, això constituiria “una veritable cascada de noves diligències sobre la base, absolutament òrfena de suport, d’una teoria conspirativa”. No es tracta de descobrir una conspiració sinó d’aclarir l’abast de la incompetència de la intel·ligència espanyola, que mantenia relacions —això és el que es fa amb un confident— amb el cervell de l’atemptat més sagnant de la dècada a l’Estat.

Aquesta inoperància, desídia o, una altra vegada, incompetència de l’Audiència Nacional alimenta més les teories conspiratives que la investigació de tots els elements foscos de l’atemptat. En una entrevista en aquest número d’EL TEMPS, l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas, que representa el pare del Xavi, el nen de tres anys mort en l’atemptat de la Rambla, destaca el fet que les morts de Barcelona i Cambrils queden fora del judici perquè es considera que tots els responsables van morir en les hores següents als atemptats. I assenyala diverses qüestions que no queden aclarides per les investigacions. En primer lloc, un bitllet d’avió a Brussel·les que es va comprar la nit del 17 d’agost i que no se sap si algú el va utilitzar ni qui era aquest algú. En la mateixa operació també es comprà un bitllet a Milà que sí va fer servir una neboda del terrorista que va atemptar a l’aeroport i al metro de Brussel·les el 2016.

En segon lloc, hi ha dos punts foscos sobre el tracte que es dona a Es-Satty i, fins i tot, sobre la seva mort. L’imam de Ripoll havia estat condemnat a cinc anys per tràfic de drogues. La mesura immediatament lligada a aquesta condemna és l’expulsió però Es-Satty mai va ser expulsat. El segon punt és encara més inquietant, perquè implica que no s’ha certificat amb total certesa la mort d’Es-Satty a la casa d’Alcanar que va explotar. Segons Alonso-Cuevillas, un dels perfils genètics aconseguits en aquell xalet “acaba sent atribuït, després de molts salts al buit que no estan justificats per part del jutjat —i no dels Mossos— a Es-Satty”.

Són massa les incògnites que el judici deixarà sense resoldre en un cas que hauria de ser aclarit de manera diàfana. Ni que siga per respecte a les 16 víctimes mortals i els 170 ferits que van provocar els atemptats.