16 agost 2020 Ara

16 agost 2020

“No hi ha prou elements per afirmar que Es-Satty fos el cervell del 17-A”

Entrevista a Anna Teixidor, periodista i autora del llibre ‘Sense por de morir. Els silencis del 17-A’

La periodista Anna Teixidor (Figueres, 1978) ha fet el treball més exhaustiu sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils. El recull en el llibre Sense por de morir. Els silencis del 17-A (Pòrtic, 2020), en què repassa els atacs terroristes i les trajectòries dels implicats. Teixidor, que treballa a TV3, ha parlat amb desenes de persones i ha trepitjat els escenaris vinculats als atemptats.

Què té Ripoll que sigui el lloc que Es-Satty escull per fer d’imam?

El que veiem és que quan ell surt de la presó ja té un pla preconcebut perquè es vol postular com a imam en un oratori. Ho intenta a Castelló de la Plana, a Balaguer, a Berga i finalment a Ripoll. Crec que aquests destins no són casuals ni gratuïts, sinó que hi ha algú que té vinculació amb ell que li diu que hi vagi. Una de les preguntes que em faig és per què va a Ripoll. És veritat que no hi ha gaire densitat de població estrangera, no és dins el radar policial i és un destí que passa desapercebut. Ara bé, no sé si ho va triar ell o algú li va dir: “Ves aquí perquè hi ha un nucli de simpatitzants”.

Tres dels nois ja havien començat un procés de radicalització. En què els influeix l’imam?

En els germans grans veiem que Es-Satty és el catalitzador: aconsegueix accentuar les frustracions que poden sentir aquests joves i les canalitza cap al seu projecte. Va molt alerta a l’hora d’escollir els que formen part del grup, sobretot els tres que són el nucli dur, i ho fa seguint tècniques de manipulació psicològica.

¿El paper d’Es-Satty també explica que passessin desapercebuts?

Es-Satty fins i tot fa comprovacions al voltant d’aquests joves per saber què expliquen d’ell a casa. Tot i així, és evident que van verbalitzar un discurs rigorista i que ho va veure la gent de l’entorn, els amics i a l’oratori. El que passa és que allò no va activar les alarmes que havia d’activar. I que hi ha un sentiment de tancament de comunitat: se’n parla de cara endins però no a fora.

Per què no se sospita d’Es-Satty?

Potser perquè és un personatge que sempre sap fer aquest doble joc en les seves relacions socials. Vaig parlar amb un company de cel·la d’ell i se sabia que es reunia amb el subdirector de seguretat de la presó. I ell en presumia davant els seus companys. Els hi deia: “Hem de fer aquest joc però alhora hem de seguir amb el discurs rigorista”. Veig que sempre fa el joc d’impostor. Ell va jugant a banda i banda. La gran dificultat és saber fins quan i si és remunerat o no.

A la primera resposta plantejaves si algú li havia suggerit d’anar a Ripoll i acabes el llibre tractant la relació d’Es-Satty amb els serveis d’intel·ligència. Per què públicament no s’han donat els detalls?

En un moment sí que admeten que hi ha hagut aquests contactes però no es volen allargar. I és veritat que a la comissió de secrets oficials del Congrés es va donar un paper molt secundari a Es-Satty i es deia que l’autoria intel·lectual devia ser al centre d’Europa. No tinc clar que això es mantingui en secret gaires anys més. Com l’11-M, que quan hi va haver sentència no s’havien acreditat les connexions internacionals, crec que en aquest cas hi haurà una publicació amb connivència amb el CNI en la qual s’explicaran aquestes connexions internacionals i potser la relació que tenia Es-Satty amb el CNI. No sé qui el va dirigir a Ripoll. Pot ser que fossin serveis secrets d’algun país o que ell tingués una relació molt clara amb gent de l’Estat Islàmic i que els nois de Ripoll també s’hi haguessin posat en contacte.

¿Tenien relació amb l’Estat Islàmic?

Hi ha una cosa que no s’ha pogut acreditar, ni amb els mòbils ni amb els ordinadors, i és que contactessin amb gent de Síria i l’Iraq. I és realment molt estrany, perquè era molt senzill poder parlar amb gent que estigués combatent. Trobo molt sospitós que no s’hagin pogut aclarir les relacions amb combatents de l’Estat Islàmic. Vol dir que van ser molt cauts quan es comunicaven.

¿Ha faltat abordar les connexions internacionals?

Quan s’ha d’investigar a altres països es depèn de les comissions rogatòries, i les comissions depenen dels esforços que hi dediquin aquests països, els interessos i els recursos econòmics. Bèlgica va quedar desbordada ja amb l’atemptat del 2016 a Brussel·les. Potser un altre país, que la intel·ligència la tingués molt més desenvolupada, hauria pogut arribar a conclusions més clares. El que és evident és que Bèlgica és un dels epicentres del 17-A. No només perquè Es-Satty hi va estar sis mesos sinó perquè el març del 2017 s’hi està tres dies i quan torna tot s’accelera. Si hi va anar a buscar contactes i suport logístic, en va trobar.

El cervell del 17-A és Es-Satty?

No hi ha prou elements ara mateix per afirmar que Es-Satty en sigui el cervell. Dient cervell donem qualitats de lideratge i influència, i ell és més l’agent de radicalització. Crec que l’autoria intel·lectual l’hem de trobar a fora. No penso que fos un grup independent que va actuar inspirat per l’Estat Islàmic. Pels desplaçaments que van fer per Europa, perquè van construir el laboratori més gran d’explosius d’Europa, no era un grup aïllat. Ells tenien pensat un gran cop coordinat entre França i Catalunya. Potser eren grups autònoms però no independents.

Has anat a Ripoll habitualment els últims tres anys. Com han impactat els atemptats?

Està molt polaritzat. Hi ha una part de Ripoll que vol girar full i una altra que encara està molt consternada perquè creu que es va tancar en fals. La conseqüència política més clara és la irrupció del Front Nacional al ple municipal. Però a Ripoll això no s’ha acabat. Hi ha dos veïns que estan en presó preventiva esperant un judici i hi ha unes famílies que hauran de desplaçar-se a Madrid per donar suport als seus fills. N’hi ha unes altres que els tenen morts però que encara estan passant el dol amb contradiccions. Crec que la notícia més bona és que ningú hagi hagut de marxar de Ripoll. També veiem que hi ha hagut un tancament de la comunitat musulmana.

I per què entre la societat catalana s’ha generat tanta desconfiança amb el 17-A?

El context polític en què es va viure aquell atemptat, i el que va passar setmanes després, no ha ajudat a aclarir dubtes sinó que ha abonat la confusió. I aquí hi han jugat les posicions partidistes. També passa a nivell general que la gent vol confirmar el que pensa. Una de les raons per fer el llibre era per contrastar. M’interessava aquest treball de fons per dirimir i saber fins a quin punt podíem creure una cosa o una altra. A vegades han sortit informacions periodístiques que no sabies on les havies d’anar a contrastar.