13 junio 2002 ABC

13 junio 2002

Com a delegat català de l’antiga AVT, l’AMIC Robert sempre va tenir llibertat total per dir i fer el que cregués convenient. També comptava amb les opinions que altres víctimes li feien arribar de manera que podia presentar les opinions de moltes víctimes que començaven a involucrar-se oferint ajut en Robert.

Una de aquestes opinions, compartida per diferents víctimes que havien estat en l’esdeveniment, va ser publicada en una ‘carta al director’ del diari “ABC” el dijous 13 de juny de 2002.

Associació Víctimes del Terrorisme i el bisbe Carreras

La “Asociación Víctimas del terrorismo” (AVT) i la delegació a Catalunya considera que les declaracions del Bisbe Auxiliar de Barcelona, Senyor Carreras, en el programa ‘Agora’ de Canal 33, han causat un profund malestar en els centenars de víctimes del terrorisme a Catalunya, revifant el nostre dolor i la nostra impotència.

En un Estat democràtic totes les opinions són respectables però no totes són compartibles. I màxim quan en els onze anys d’existència a Catalunya de l’AVT no hem tingut mai cap tipus de recolzament ‘cristià’ per part dels que diuen representar Crist a la terra. La solidaritat que és d’esperar en els membres del clergat de la nostra ciutat no la hem vist ni d’aprop.

Fins i tot, la única ocasió en que vàrem coincidir els afectats pel terrorisme i els representants eclesials va ser a una missa en memòria de Miguel Angel Blanco a la Catedral de Barcelona, on eren convidats els membres de moltes de les Administracions catalanes però on les víctimes no tenien ni un sol seient reservat per tal de ‘gaudir’ de l’acte. Una de les víctimes, que no és de confessió catòlica, va haver de posar pau entre els membres del protocol i les mateixes víctimes, que es sentien absolutament menyspreades. ¿Com es pot organitzar una missa per una víctima del terrorisme i no convidar a les demés? Segurament, no hi havia lloc per ‘sortir a la foto’...

Com a prova de tot això, comentar que només una confessió religiosa NO catòlica demostra la sensibilitat suficient després de cada atemptat mortal enviant a la nostra seu una carta de condemna al terrorisme i de solidaritat amb els afectats.

Per tot això demanem al Senyor Carreras que trenqui la tradició i dediqui només cinc minuts del seu valuós temps en contactar i conèixer a les víctimes del terrorisme a Catalunya per tal de demostrar que per ell no estan a la mateixa alçada els assassins i les víctimes. De aquesta manera, demostrarà que no vol cometre els mateixos errors que els seus estimats amics companys del País Basc estan portant a terme. Per cert, els membres del clergat basc tampoc, mai, han demostrat mai cap tipus d’interès en els víctimes del terrorisme que residim a Catalunya.