jueves, 23 de febrero de 2023

22 febrero 2023 (2) UAVAT Participación víctimas homenaje

 

 

22 febrero 2023 


 

Acto homenaje a víctimas atentado “Scala Barcelona”

A continuación, dos de las tres intervenciones que han tenido lugar en el transcurso del acto en recuerdo y homenaje a las cuatro trabajadores asesinados en el atentado de “Scala Barcelona” el domingo 15 de enero de 1978.

 


CATALAN

Intervenció de Merçé Bravo

Hola bon dia. Per començar, donar la benvinguda a tots els presents, en especial a la meva germana PEPI, a l’ANTONIO i en JOAN i al DIEGO que ha vingut des de Galícia. Enviem una enorme abraçada al seu germà JUAN i a la seva mare, OTILIA. I a PAQUI, vídua de JUAN MANUEL.

També un sincer agraïment als familiars, amics, representants institucionals, altres víctimes que sempre són al nostre costat…

Malauradament, la JOSEFA, la nostra mare, i la ADELAIDA, la mare de l'ANTONIO i en JOAN, ja no poden viure aquest dia d'homenatge als seus marits BERNABE i RAMON. Avui OTILIA viurà el record al DIEGO des de Galícia.

I dir que els seus nets tampoc han conegut als seus avis.

Un dia com el d'avui es un dia esperat des de fa molt de temps. Diria que des de fa mes de 40 anys. El passat diumenge 15 de gener es van complir 45 anys del que es va conèixer aleshores com el "INCENDI" de la Sala "Scala Barcelona". Com ara al 2023, també va ser un diumenge aquell maleït 15 de gener de 1978.

Al principi, vàrem rebre una trucada del Rei i del ministre de Governació i el SINDICAT D’ARTISTES va organitzar un acte benèfic. LIA UYA i FERNANDO CEBRIAN van venir a casa. Però el succeït va ser tractat com un accident laboral. I oblidat. I quatre vídues i sis orfes vàrem quedar absolutament abandonats.

I després anys de lluitar sols contra la ràbia, la solitud i el dolor. Sols. Sempre sols. I van tenir que passar quinze anys perquè, al veure una fotografia feta al Salón Carlos III del Gobierno Civil i perduda en un arxiu, algú es preocupés de saber com estàvem aquelles famílies.

Per això, avui volem agrair la feina que van fer en Robert, la Sara i en Juan Antonio per aconseguir que, vint anys i moltes gestions després, el que tothom deia que havia estat un "INCENDI" fos reconegut com el que realment va ser, un ATEMPTAT TERRORISTA.

Avui, 45 anys més tard, Les víctimes de l'ATEMPTAT a "Scala Barcelona" volem dir que amb aquesta placa recordem a la gent el que va passar aquell 15 de gener de 1978 i que esperem i desitgem que serveixi perquè tothom entengui que qualsevol reivindicació es pot fer amb paraules i no amb violència.

I també volem dir, ben alt i ben clar, que mai més tinguin que passar tants anys perquè les víctimes d'un atemptat terrorista rebin l'homenatge i record que mereixen.

Volem més suport i menys paraules...

Gràcies a tots per estar avui, aquí, amb NOSALTRES.

 

CASTELLANO

Intervención de Merçé Bravo

Hola buen día. Para empezar, dar la bienvenida a todos los presentes, especialmente a mi hermana PEPI, a ANTONIO y a JUAN y a DIEGO, que ha venido desde Galicia. Enviamos un enorme abrazo a su hermano JUAN y a su mamá, OTILIA. Y a PAQUI, viuda de JUAN MANUEL.

También un sincero agradecimiento a los familiares, amigos, representantes institucionales, otras víctimas que siempre están a nuestro lado…

Desgraciadamente, JOSEFA nuestra madre y ADELAIDA, la madre de ANTONIO y JUAN, ya no pueden vivir este día de homenaje y de recuerdo a sus maridos BERNABE y RAMON. Hoy OTILIA vivirá el recuerdo de DIEGO desde Galicia.

Y decir que sus nietos tampoco han conocido a sus abuelos.

Un día como el de hoy es un día esperado desde hace mucho tiempo. Diría que desde hace más de 40 años. El pasado domingo 15 de enero se cumplieron 45 años de lo que se conoció entonces como “EL INCENDIO” de la Sala “Scala Barcelona”. Como ahora en 2023, también fue un domingo aquel maldito 15 de enero de 1978.

Al principio recibimos una llamada del Rey y del ministro de Gobernación y el SINDICATO DE ARTISTAS organizó un acto benéfico. LIA UYA y FERNANDO CEBRIAN vinieron a casa. Pero lo sucedido fue tratado como un accidente laboral. I olvidado. Y cuatro viudas y seis huérfanos quedamos absolutamente abandonados.

Y después, años de luchar solos contra la rabia, la soledad y el dolor. Solos. Siempre solos. Y tuvieron que pasar quince años para que, al ver una fotografía hecha en el Salón Carlos III del Gobierno Civil y perdida en un archivo, alguien se preocupara de saber cómo estaban aquellas familias.

Por eso, hoy queremos agradecer el trabajo que hicieron Robert, Sara y Juan Antonio para conseguir que, veinte años y muchas gestiones después, lo que todo el mundo llamaba “INCENDIO” fuera reconocido como lo que realmente fue, un ATENTADO TERRORISTA.

Hoy, 45 años más tarde, las víctimas del ATENTADO en “Scala Barcelona” queremos decir que con esta placa recordamos a la gente que lo que pasó aquel 15 de enero de 1978 y que esperamos y deseamos que sirva para que todos entiendan que cualquier reivindicación se puede hacer con palabras y no con violencia.

Y también queremos decir, bien alto y bien claro, que nunca tengan que pasar tantos años para que las víctimas de un atentado terrorista reciban el homenaje y el recuerdo que merecen.

Queremos más apoyo, más soporte y menos palabras.

Gracias por estar aquí, HOY, con NOSOTROS.

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario