25 gener 2021 (24.01.21) (3) Vilaweb

25 gener 2021 (24.01.21)

 

A la recerca dels membres desconeguts de la cèl·lula de Ripoll

Després de totes les coses que s’han vist en el judici, hi ha com a mínim el dubte raonable de si hi havia un individu més o dos a la casa d’Alcanar

 

El judici del 17-A contra tres acusats de pertànyer a l’anomenada cèl·lula de Ripoll o d’haver-hi col·laborat no servirà per a determinar la responsabilitat de l’estat espanyol en aquells atemptats, per la negligència a l’hora d’haver permès la venda a l’engròs de precursors d’explosius i per la vinculació mai no explicada ni resolta dels serveis secrets amb Abdelbaki es-Satti. Perquè de bon començament el tribunal va tancar la porta a explorar aquestes qüestions. Però, en canvi, les sessions del judici a l’Audiència espanyola, que s’acabarà la setmana entrant, han permès de fer més grans aquests dubtes. Perquè els testimonis que hi han declarat i els documents que s’hi han exhibit han fet més evident la necessitat de respondre a les preguntes sobre si realment Es-Satti és mort i si hi havia més individus implicats en la preparació d’aquells atemptats.

L’acusació particular que més hi ha insistit, la que han exercit els advocats Agustí Carles i Jaume Alonso-Cuevillas en nom dels pares d’en Xavi, el nen de tres anys mort a la Rambla, ha aconseguit d’estendre i compartir aquests dubtes amb tota la sala. I si al començament del judici el tribunal mateix els titllava de conspiranoics, a l’acabament del judici s’han guanyat el respecte de la majoria de les parts, per la solidesa que tenien els dubtes exposats. I és per això que aquesta acusació ha demanat en les conclusions definitives que s’obri una nova investigació judicial. Perquè després de totes les coses que s’han vist en el judici, hi ha com a mínim el dubte raonable de si hi havia un individu més o dos a la casa d’Alcanar, on es preparaven els explosius per a cometre un gran atemptat, quan va esclatar el 16 d’agost de 2017.

Mohamed Houli és un dels acusats en el judici. És l’únic supervivent de l’explosió d’Alcanar. En la seva primera declaració davant dels Mossos, abans de declarar com a investigat, Houli va dir que aquella nit a la casa hi havia quatre persones. Si ell n’era un, Ioussef Aalla –que va morir en l’explosió– n’era un altre, i el tercer era Abdelbaki es-Satti, qui era el quart home? Però encara més, perquè aquella mateixa tarda, quan Houli se’n va anar amb Aalla a vendre joies, va arribar a la casa un noi amb una samarreta del Barça que parlava amb es-Satti. Aalla li va preguntar: “Qui és aquest?”, i Houli li va respondre: “Aquest és dels nostres, ja te’l presentarem.” Aquesta persona no ha aparegut mai.

Però no és això i prou. També hi ha testimonis a Alcanar que diuen que aquells dies anava a la casa un senyor marroquí amb una gel·laba blanca, que semblava un imam, més gran, d’uns seixanta anys, i que anava amb una altra furgoneta. I, casualment, entre la runa d’Alcanar va aparèixer una fotografia d’un individu amb aquesta descripció, tal com es va comprovar durant el judici. El testimoni en qüestió no va arribar a reconèixer el senyor a qui havia vist freqüentar la casa com l’home de la fotografia. Però el dubte roman: qui era aquell home de la gel·laba blanca? I el de la fotografia?

I, finalment, hi ha tots els dubtes sobre la certificació de la mort d’es-Satti. Perquè l’Audiència espanyola la va donar per feta el 2017 quan els forenses encara no la podien confirmar, i perquè la comissió rogatòria amb policies espanyols enviada al Marroc per a determinar si les restes trobades entre la runa d’Alcanar corresponien a es-Satti fou un desproposit. L’únic informe que diu que sí que són de l’ex-imam de Ripoll és del Marroc, es va fer sense seguir els estandars requerits a l-estat espanzol i sense rigor cientific i els autors no van arribar a declarar en el judici.

Per tot plegat, Carles i Alonso-Cuevillas diuen a l’Audiència espanyola: “Tots aquests fets han de propiciar una nova investigació judicial per a determinar qui i quins eren els membres restants de la cèl·lula terrorista que avui dia no han estat encara identificats, al marge dels tres acusats que es jutgen en aquesta sala.” I afegeixen que en la mateixa investigació “caldrà també establir i si cal confirmar biològicament i jurídicament la mort d’es-Satti el dia 16 d’agost de 2017 en l’explosió d’Alcanar”. I “si l’ADN trobat no és pas seu, identificar a qui corresponen les restes del perfil 2.”

Les acusacions, dividides

Dilluns se sabran els arguments de totes les parts a l’hora de demanar responsabilitats als tres únics acusats en el judici. La fiscalia, finalment, manté l’acusació contra dos d’ells, Mohamed Houli i Driss Oukabir, d’integració en organització terrorista, tinença i fabricació d’explosius, a més de conspiració per un delicte continuat d’estralls. Però no pas d’assassinat. No els fa pas responsables directes de les morts a la Rambla de Barcelona i a Cambrils. Per a Houli demana 41 anys de presó; per a Oukabir, 36. I per a Said Ben Iazz, 8 anys de presó per col·laboració.

El debat jurídic en les acusacions d’aquest judici rau en aquest punt, en si es pot atribuir als dos principals acusats la responsabilitat directa de les morts. L’acusació dels pares del Xavi entén que sí, perquè ells formaven part del grup que havia estat preparant un gran atemptat, inèdit fins aquell moment a Europa per la quantitat d’explosius que fabricaven, i que el fet que hi hagués un canvi de plans per l’explosió d’Alcanar no alterava pas l’objectiu per al qual es van preparar.

Això ha fet que l’acusació en nom dels Bombers de la Generalitat hagi modificat la petició de penes inicial, incloent-hi ara l’acusació de mort en caràcter de temptativa pels dos bombers que van quedar afectats per la segona explosió d’Alcanar. Demana per a Huoli i Oukabir 97 anys de presó en comptes dels 44 inicials. En canvi, la consideració que fan els ajuntaments de Barcelona i de Cambrils sobre la responsabilitat directa de tots dos envers les víctimes és més semblant a la que fa la fiscalia. Entenen que no poden ser responsables d’allò que van decidir a correcuita els altres membres del grup que van atemptar a Barcelona i a Cambrils, i que cadascú és responsable dels seus actes personals.