27 setembre 2024
L’Advocacia
de l’Estat admet que el 17-A no és un cas tancat
La
lletrada de la Moncloa demana no destruir proves, contra l'opinió del fiscal,
perquè el cas podria ser reobert a Estrasburg
Un
Seat Ibiza ha deixat al descobert les costures del cas dels atemptats de
Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2017. En concret, l’oposició de
l’Advocacia de l’Estat a la destrucció del vehicle que era una prova que es va
fer servir en el judici i que restava en els magatzems policials des dels dies
de l’atac. De fet, els advocats de l’Estat demanen que es revoqui la destrucció
ordenada per l’Audiència Nacional del vehicle que era propietat d’un dels
terroristes abatut pels Mossos d’Esquadra.
Segons
els lletrats de la Moncloa, el fet que s’hagi interposat una demanda pel dret a
saber la veritat davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) fa possible
que es faci reobrir el cas i, per tant, que sigui necessari revisar totes les
proves. Per això, Zaida Isabel Fernández Toro, l’advocada de l’Estat que signa
el recurs de reposició per tal d’evitar la destrucció i la conversió en
ferralla del vehicle prega als tribunals “cautela i prudència” per tal de
preservar una prova que podria ser examinada de nou, segons el que dictamini el
TEDH. Un posicionament contrari al que ha mantingut el ministeri fiscal, que va
demanar tirar endavant amb la destrucció, i que implica l’acceptació que el
17-A no és un cas tancat.
Un
vehicle que ve de l’agost de 2017
El
Seat Ibiza II va ser un dels vehicles confiscats pels Mossos d’Esquadra al cap
de pocs dies de l’atemptat. El vehicle va ser utilitzat per Younes Abouyaaqoub,
el terrorista que va entrar amb la furgoneta per la Rambla i va ser abatut a
Subirats (Penedès) després de quatre dies en cerca i captura. El pare de
Younes, Omar Abouyaaqoub, que utilitzava el vehicle per als seus desplaçaments
per treballar, va reclamar el vehicle en el seu dia, però li va ser denegat
perquè encara no s’havia celebrat el judici.
El
passat mes de juny, un cop el Tribunal Constitucional va tancar el cas dins
l’Estat espanyol, el pare de Younes Abouyaaqoub va tornar a reclamar el
vehicle, tot pensant que el cas estava dat i beneït. Però unes multes
endarrerides i el possible estat lamentable del vehicle el van fer desdir i va
autoritzar al jutjat a “destruir-lo i a convertir-lo en ferralla”. El servei
d’executòries penals va decidir, el passat 18 setembre, entendre les raons
d’Omar Abouyaaqoub i procedir a la destrucció del cotxe, amb el consentiment
del ministeri fiscal.
Nova
fase
Malgrat
que la decisió de destruir el cotxe estava presa, els advocats de la defensa
del petit Xavier, el nen de Rubí que amb tres anys va ser assassinat a la
Rambla, formada per Jaume Alonso-Cuevillas i Agustí Carles, van presentar un
recurs de reposició contra la resolució que ho autoritzava. Els lletrats
al·legaven la presentació d’una demanda davant el Tribunal Europeu de Drets
Humans per vulneració del dret a saber la veritat. Una demanda que té per
objectiu “condemnar el Regne d’Espanya per tal que es portin a termes les
investigacions judicials necessàries per esclarir tots els fets relacionats amb
els atemptats”. En el seu escrit, els lletrats apuntaven que era “possible que
es practiqués novament prova sobre els efectes i evidències que podrien ser
destruïts” i que, per tant, no procedia aquesta destrucció.
Curiosament,
però, els advocats han rebut una ajuda amb la qual fins ara no havien comptat,
la de l’Advocacia de l’Estat. Així, la lletrada de la Moncloa ha presentat
també un recurs de reposició amb què s’oposa al posicionament del ministeri
públic i del jutjat i clama perquè no es destrueixi cap prova perquè, agradi o
no, el cas encara no està tancat. En el seu escrit, l’advocada ressalta que és
“igualment notori” que s’ha anunciat una la demanda davant el TEDH després
d’exhaurir la via impugnatòria de dret intern”. Una demanda que l’advocada de
la Moncloa considera que “interessarà un nou examen d’allò que constitueix
l’objecte del present procediment”.
Avís
al tribunal
D’aquesta
manera, en l’escrit, la lletrada remarca que “aquesta circumstància, si s’admet
a tràmit la demanda davant el TEDH, podria implicar l’anàlisi de proves i
evidències del sumari, per la qual cosa, en virtut d’una posició de cautela i
prudència, aquesta part es veu obligada a interessar, a través del recurs de
reposició, que es conservin les evidències que subsisteixen, fins que quedi
culminada tota via possible de revisió de les actuacions“. Per tant, argüeix
que “a l’efecte de poder conciliar aquesta posició conservadora i garantista”
s’ajorni la destrucció del vehicle.
De
tota manera, les proves que resten del cas encara perviuen als magatzems
policials, tot i els intents de la seva destrucció. La darrera vegada va ser el
passat 18 de juliol, quan el coronel en cap del Servei de Desactivació
d’Explosius i Defensa adscrit a la Prefectura de Serveis Especials i Reserva de
l’institut armat va remetre un ofici a la sala tercera de l’Audiència Nacional
per demanar autorització per a la seva destrucció. Era la tercera petició,
perquè l’institut armat ja va sol·licitar la destrucció de les proves el 20 de
juny de 2022 i el 26 de juny de 2023.
La
resposta, després d’una batalla entre les parts, va arribar el passat 6 de
setembre, quan la sala penal que presideix Félix Alfonso Guevara va comunicar a
l’institut armat que no destrueixi cap de les evidències i proves del cas que
guarden a les seves dependències perquè la causa “continua oberta”. D’aquesta
manera, amb brevetat i contundència, els magistrats responien a l’ofici de la
Guàrdia Civil amb què tornaven a demanar permís, per tercera vegada, per
destruir les peces de convicció i proves dels atemptats.
Opinió:
Doncs sembla que tots aquells que diuen que el cas està
tancat o que "LAS" víctimes estan d'acord amb el que diu la sentència
penal de l'Audiencia Nacional (maig 2021) o del Tribunal Suprem (novembre 2023)
hauran de replantajar-se certes opinions que han donat en els últims dies.
Sincerament, dubto que molta gent que parla sobre la
sentència s'hagi llegit els 1018 folis de la primera (maig de 2021) o els 347
de la segona (novembre 2023). I, òbviament, ja no parlo dels més de 68.000
folis que consta el sumari.
Però qui els hem llegit, analitzat i detallat pagina per
pàgina podem dir que encara queden molts dubtes pendents de respostes.
Evidentment, aquestes dubtes es podrien haver aclarit, en
molta calma i amb molta tranquil·litat, en la Comissió d'Investigació que al
Parlament de Catalunya va presentar allà per l'any 2020. Però, ves per on, van
haver un seguit de persones a les que es va demanar la seva compareixença que
es van negar a venir a declarar amb l'excusa que no tenien la "OBLIGACION
DE ACUDIR A UN PARLAMENTO DE RANGO MENOR".
Quina llàstima. Van perdre l'oportunitat de mostrar, de
veritat, el seu respecte per LAS víctimes a les que tant diuen estimar,
respectar i ajudar. I una merda!!!
Fem ciència ficció? Som-hi.
Si en aquesta Comissio del Parlament de Catalunya
haguessin vingut a declarar...
oi que no hagués calgut esperar que una situació política
DIFERENT a la qual es vivia aleshores obligues a fer ARA aquesta Comisión de
Investigación en el Parlamento espanyol?
Oi que les víctimes que exigeixen saber s'haguessin pogut
estalviar quatre anys d'espera i de seguir pensant amb els dubtes que ja tenien
al 2020?
Oi que els personatges que es van negar a venir a declarar
a un PARLAMENTO DE RANGO MENOR no esperaven, mai de la vida, haver de fer-ho
ARA en un parlamento de rango MAYOR?
Oi que els alts estaments no podien ni pensar que moltes
víctimes es trobarien per donar suport a les accions de les que el SENYOR
Javier Martínez está portant a terme?
Hi ha moltes més preguntes que em guardo per la Comisión
de Investigación en el Parlamento espanyol....
Però, si us plau, a tots els que veuen una qüestió
política (o fins i tot partidista) en la recerca de saber què va fallar... els
pregunto:
Saben realment que en pensen els familiars dels 16
assassinats, els 345 ferits relacionats a la sentencia i, fins i tot, els 123
que estan en el sumari i no apareixen a les sentencies?
Com es pot dir que “hay muchas víctimas que están de
acuerdo con la sentencia” quan després resulta que son tres víctimes (a las que
estimo i aprecio per la seva paciencia i dignitat) però que, malauradament, no
es van personar a la causa penal?
Han pensat que hi ha víctimes de molts altres països que
també volen saber que va fallar?
Saben que, com és lògic, moltes d'aquestes víctimes no
tenen ni punyetera idea de la situació política catalana o espanyola?
I el que es encara mes curiós, saben que no els importa el
més mínim el que passi amb aquesta situació política?
Acabo. Qui parla d'utilització política dels atemptats de
l'agost de 2017 o fins i tot d'ús polític de "LAS" víctimes (o
d'algunes d'elles), s'ha parat a pensar que l'any 2020 es podia haver trobat
solució a moltes d'aquestes dubtes que tenen?
S'han llegit el que diu la pàgina 992 i 993 de la
sentència 0015/2021 de 27 de maig de 2021 de l'Audiencia Nacional? Es pot
llegir el següent:
“LAS VICTIMAS MERECEN EL RECONOCIMIENTO DE DICHA CONDICION
QUE CONLLEVA, ADEMAS DEL RESARCIMIENTO ECONOMICO POR VIA ADMINISTRATIVA, EL
TODAVIA MAS ESENCIAL DERECHO A LA MEMORIA HISTORICA. TIENEN DERECHO A CONOCER LA
VERDAD…
EN EL PRESENTE SUMARIO, LAS VICTIMAS […] HAN SIDO LAS
GRANDES OLVIDADAS DURANTE LA INSTRUCCIÓN […] OTORGANDO ASI AL MENOS SU DERECHO
A LA VERDAD”
Només dir una cosa més. Si hi han víctimes de diversos
països que, en molts casos, no es coneixen entre elles, però si contacten amb
servidor i amb la UAVAT per dir-nos el que pensen, deu ser per alguna raó,
segurament per la confiança que ens tenen perquè som els únics que han intentat
ajudar-los amb els pocs o nuls recursos públics dels que disposem.
Però hi ha un tema comú en tots i cadascun d'ells: es el
objectiu d'investigar per què es coneguin els errors comesos pels responsables
i que no es tornin a cometre mai més i que ningú més pateixi al que ja han
patit ells mateixos.
I AIXÒ NO VA NI D'IDEOLOGIES POLÍTIQUES NI D'IDEOLOGIES
PERSONALS. VA D'EMPATIA E INTERÈS EN EL BENESTAR DE LA RESTA DE LA GENT.
I qui no ho vegi així, està convidat a venir a la seu de
la UAVAT i ho podrem parlar amb tota la documentació pertinent.
Uy, perdó, m’oblidava d’un petit detall… el llistat de
alguns que no van voler venir a declarar al Parlament català…
SORAYA SAENZ DE SANTAMARIA
(exvicepresidenta del Gobierno España)
JUAN IGNACIO ZOIDO
(exministro de Interior)
ALFONSO DASTIS
(exministro de Exteriores)
JOSE MANUEL GARCIA MARGALLO
(exministro de Exteriores)
JOSEP ENRIC MILLO
(exdelegado del Gobierno España en Catalunya)
ANGEL GOZALO MARTIN
(cap de la Guardia Civil a Catalunya)
DIEGO PEREZ DE LOS COBOS
(representant del Ministerio de Interior espanyol a la
Junta de Seguretat de Catalunya)
FELIX SANZ ROLDAN
(director del Centro Nacional de Inteligencia CNI)
JOSE LUIS OLIVERA
(director del Centro de Inteligencia contra el Terrorismo
y el Crimen Organizado CITCO)
Apa, seguim treballant (mentres ens deixin…)
.jpeg)
