lunes, 23 de noviembre de 2020

22 novembre 2020 (13) elmon.cat (opinió)

22 novembre 2020 

 


 

 

Luis Álvarez, advocat del primer detingut pel 17A: “Tinc grans dubtes sobre si l’imam és mort”

El lletrat defensor de Driss Oukabir carrega contra la instrucció dels Mossos i relaciona l’atemptat amb l’1-O

 

Luis Álvarez Collado és un advocat de pedra picada. Molta experiència a l’Audiència Nacional i un gran defensor de la figura de l’advocat d’ofici. Porta la defensa del primer detingut pels atemptats del 17 d’agost del 2017, Driss Oukabir. Dur de pelar, va ser el primer d’encarar-se al magistrat Félix Alfonso Guevara, reclamant la seva posició a l’estrada per davant la fiscalia. El magistrat va cedir. Carrega contra la instrucció del cas dels Mossos d’Esquadra, té la seva versió sobre l’imam, assenyala punts foscos del cas i relaciona l’atemptat amb el referèndum. Fa d’advocat i els companys respecten la dedicació i l’ànim per intentar defensar un client que sembla sentenciat.

 

Si ja és difícil defensar un jihadista, més difícil ho ha de ser en aquest tribunal i amb aquest president, o no?

Encara és més difícil quan la premsa ja els condemna. Se li ha fet un judici públic. Fixi’s, vostè ja li ha dit jihadista sense ser-ho o sense encara haver-ho acreditat.

 

Els termes d’aquest judici es fàcil que puguin desmarxar-se, perquè al capdavall, caps dels tres acusats ho està per terrorisme. És a dir, en tot cas ha de servir per acreditar o no que pertanyien a una cèl·lula jihadista..

Exactament. Però he d’aclarir que l’acusació ha d’acreditar que pertanyien a una cèl·lula, perquè jihadista encara no se sap d’on surt aquest qualificatiu.

Home, la instrucció és molt detallada tot i que estic d’acord que té molts punts foscos.

Aquesta instrucció és un desastre!

Per què?

Primer, i com va dir molt bé el president del tribunal, Félix Alfonso Guevara, aquí no s’investiguen les morts, sinó de la participació o no dels tres acusats. En segon terme, i s’ha vist en aquestes jornades de vista oral, que la instrucció pateix grans defectes com ara que els funcionaris policials que van venir a explicar el que van veure estaven més preocupats per reclamar les seves indemnitzacions que no pas en detallar què van veure. Això adultera el procediment. I en tercer lloc, i ho hem vist en les proves pericials, s’han acreditat coses que ni ells mateixos han fet les fotos… què acrediten? què existeixen unes fotos? I així tot…

 

Per exemple, el cas del carnet amb el número d’identificació d’estrangeria (NIE) de l’imam, del qual fan fotos d’una còpia i no de l’original?

És tot així. És una instrucció, per dir-ho suau, molt confusa.

 

Parlem de confusions. L’estratègia de defensa de Driss Oukabir passa també per com es va procedir a la detenció del seu client?

Miri, no sabem si es va trencar la cadena de custòdia del seu mòbil, no hi ha geolocalització, i altres coses que necessito acreditar de cara les conclusions. Fins ara, res situa Driss Oukabir, per exemple, a Alcanar. Cap dels testimonis policials que han passat per l’estrada ha pogut dir que hi havia restes o documents d’Oukabir a la casa.

Vostè és molt crític amb la instrucció dels Mossos respecte al seu client

Són un nyap. Les dues primeres declaracions de Driss són iguals. No és gaire professional i més després d’un atemptat. Si hi ha errors, s’ha de rectificar. Aquesta instrucció deixa molt que desitjar. O també, que un testimoni suposadament de càrrec, i que està protegit, és un cambrer que el va veure nerviós a Tona abans que passés res! I tot per seure prop de la finestra per vigilar la furgoneta. Han explicat una història perquè parlar és gratis… o perquè el paper no es queixa del que escrius. Miri, només cal veure que diuen que es remunten al 2016 en la seva investigació i no hi ha cap document que ho acrediti.

També destaca el seu viatge al Marroc?

Sí, quina lògica té que una persona vagi al Marroc, s’hi estigui un munt de dies i, de cop, dos o tres dies abans, torni, si sap que hi ha l’atemptat on hauria participat. No tornaria a Espanya!  Torna, com acreditarem, perquè té un judici amb la seva excompanya, ho va dir en la seva declaració, perquè buscava feina i, al capdavall, perquè tenia la seva vida aquí. També val a dir que es preocupava pel seu germà… Que hi var participar? El màxim, màxim que es pot dir de Driss és que va col·laborar amb el seu germà. Miri, no sabem ni qui és el cap de la cèl·lula.

No era l’imam?

Tothom diu que Abdelbaky Es Satti és el cap de la cèl·lula.

Bé, ho va dir el seu client en una declaració als Mossos…

No, ell va dir que pensava que era el cap de la cèl·lula. I no oblidi que una cosa és pensar i l’altra és acreditar. Aquí tothom pot pensar de tot. Vostè creu que realment han pogut acreditar que hi ha hagut una cèl·lula? No! Només s’ha vist que hi ha un grup de gent i sense saber qui mana. La cèl·lula suposa una estructura organitzada i, de moment, la policia en tota aquesta instrucció no acredita res. S’ha acreditat que sigui mort l’imam? Jo en tinc grans dubtes. Vam poder veure cossos de persones a Alcanar i el seu cadàver, en canvi, s’ha volatilitzat completament. L’únic que hi ha són restes indeterminades i a través d’aquestes restes pot ser que sigui ell. Hi ha una defensa que també ho dubta. Jo no és que ho posi en dubte, per a mi és irrellevant si és mort o no per a la meva defensa. Però crec que no s’ha anat per aquesta línia, serà un altre judici que deixarà més dubtes que els que ha resolt.

El personatge d’Es Satti és més obscur a mida que avança la vista.

És un personatge que es dilueix. Qui manava comprar els suposats productes per fer els explosius? Ningú ho sap. Ningú. Qui feia anar les tauletes o els ordinadors? Que sigui meu no vol dir que jo el faci anar. Aquí no acrediten res. Res. Miri, partint del fet que Es Satti tenia antecendents penals, havia estat a la presó i fos considerat imam, des d’aquí tot està tort. Caldrà investigar qui li va donar el títol d’imam o bé com es financaven.

Què vol dir com es finançaven?

Vostè creu que es financen amb quatre nois que no treballen o no tenen diners? Aquí hi ha hagut altres històries que no s’estan veient. Aquesta és la realitat.

Històries com ara quina?

Qui ha finançat això o qui donava les ordres. Per a mi, Es Satty és un altre peó. D’acord, estava més il·lustrat que la resta, però la data en què es produeix l’atemptat també és sospitosa per la proximitat d’altres esdeveniments que s’anaven a produir. Què es pretenia? No s’ha contestat això, s’ha deixat mort. Bé, aquest judici no va d’això, però és una línia que no interessa.

Quan diu proximitat d’altres esdeveniments, què vol dir?

El referèndum. I la situació política que hi havia.

Imagina, doncs, que aquesta atemptat tindria a veure amb el referèndum?

No, no imagino res. Especulo amb els meus dubtes. Per a la meva defensa és irrellevant. Però la situació és molt complexa, com va passar amb l’11M a Madrid, i mai se sabrà la veritat.

 

Haurem d’esperar al final del judici per saber claus dels seus interrogatoris com la piscina, els rètols de la furgoneta o el mur d’Alcanar, oi?

Per descomptat.

 

Opinió:

Al tanto amb el que diu l’advocat defensor de un dels acusats. Molt al tanto perquè la estratègia es clara. Presentar el que es coneix com “dudas razonables” i així assolir l’absolució del seu client. Matxucar als Mossos d’Esquadra, oferir dubtes sobre la seva excel·lent tasca i adobar-ho amb mes sospites sobre la implicació de la política en tot plegat... i així desviar la visió cap un altre banda.
I mes al tanto encara perquè, em sembla, que alguna altre “acusació” també tirarà per aquesta opció.

Ho torno a dir: no me agrada aquesta estratègia. Tant de bo la Sala no se la cregui tampoc... però recordo que es un jutge que va absoldre a un terrorista d’ETA malgrat les seves víctimes el van reconèixer...

Es al que te sembrar “dubtes raonables”. Al tanto...

 

 

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario