15 agost 2019 elnacional.cat (opinió)

15 agost 2019 

Víctimes del 17-A denuncien falta d’atenció: “Recuperas-se es difícil, oblidar imposible”

Des del 17 d'agost del 2017, l'Iván, de 13 anys i víctima de l'atropellament de la Rambla, s'ha trobat tres vegades amb els dos Guàrdia Urbanes, "els seus swat", que se'n van responsabilitzar durant les hores de confinament posteriors a l'atemptat. 

Aquell dijous, l'Iván caminava pel tram central de la Rambla amb la seva germana petita, la Daniela, la seva mare Yolanda i l'àvia Carmen. Havien baixat de Campdevànol, a pocs minuts de Ripoll i on havien crescut els autors de l'atemptat, a barcelonajar durant el dia. Va ser després de dinar i en sortir de la Boqueria quan la furgoneta va començar a baixar arrencant crits al seu pas. Va ser el rebombori el que activar la reacció de la Yolanda, que va estirar per la samarreta l'Iván cap a ella i el va arrencar de la tragèdia. El vehicle els va passar a un metre.

Tots quatre es van refugiar en un local a poques passes del mosaic de Miró, en una botiga de cosmètics, amb una desena de persones més. "Allà vaig perdre la noció del temps, estàvem en xoc", explica Ortiz. Fins que la persiana del refugi es va obrir. El primer que van veure va ser la cara d'en Carlos, un agent de la unitat de suport de la Guàrdia Urbana, acompanyat de la seva parella de patrulla, l'Iban, que van congeniar ràpidament amb l'Iván. Amb la zona assegurada, hores després, van poder ser desallotjats i es van prometre que es tornarien a veure.

Així ha estat, els dos policies van oferir a la família una visita guiada a les dependències de la Guàrdia Urbana a la Zona Franca, durant mesos han trucat l'Iván per saber com es trobava i es van tornar a trobar quan feia un any dels atemptats, a la mateixa Rambla. Va ser la primera vegada que la família va tornar a trepitjar-la. 

Les víctimes reclamen atenció institucional

Ortiz lamenta que durant un any i mig no hagin rebut cap trucada per interessar-se per la situació per part de cap administració. "Les víctimes som els grans oblidats", expressa. Ortiz només en salva l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que en un acte amb víctimes i sense càmeres, es va reunir amb ells amb un tracte "molt proper". 

Hi afegeix també que l'única informació i suport que han rebut ha estat per part de la Unitat d'Atenció i Valoració d'Afectats per Terrorisme, la UAVAT, dirigida per Robert Manrique. Per contra, li sembla inadmissible el silenci per part de l'Ajuntament de Ripoll i el seu alcalde, també president de la Comissió d'Investigació dels atemptats, de la Generalitat, i l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes. "Tot just fa dos mesos que els tècnics de convivència i benestar de Ripoll s'han posat en contacte amb mi, i ha estat per temes escolars" apunta. L'Iván començarà ara primer d'ESO en un nou institu, on també estudien familiars dels membres de la cèl·lula. 

Just després dels atemptats el noi va començar a rebre ajuda psicològica, que s'han pagat "de la seva butxaca". Quan la psicòloga va detectar una lleugera millora, va ser la mare qui es va sotmetre al tractament. "Ens han quedat moltes seqüeles d'aquell dia, no podem estar en llocs on hi hagi multitud de gent o molt soroll, estem contínuament en alerta". Ortiz explica que la por en la seva quotidianitat ha augmentat tot i que "per sort" viuen en un poble molt tranquil "on es coneix tothom". 

Ortiz assegura que han passat dos anys molt durs, fins al punt de despertar-se a les nits amb atacs d'ansietat. "Recuperar-se és difícil, però oblidar és impossible", diu. En aquest sentit, agraeix l'escola Pirineu de Campdevànol i el seu professorat que s'hagi "extralimitat en les seves tasques" i el seguiment constant de la situació tot i la falta de protocols en aquests casos.

Denegades el 82% de les sol·licituds de víctimes psicològiques

De fet, la UAVAT només té constància que s'hagi reconegut una víctima psicològica dels atemptats del 17-A. Segons dades de l'organització, 117 persones han fet tràmits amb el ministeri de l'Interior, de les quals 77 han obtingut una resposta. D'aquestes, només 14 han estat reconegudes com a víctimes del terrorisme. Es tracta de 13 ferits físics i un de psicològic. El ministeri de l'Interior ha denegat, així, la sol·licitud de les 63 persones restants, totes elles sol·licitants com a afectades psicològiques, una xifra que representa el 82% de les sol·licituds presentades pels afectats de lesions psicològiques.

La presidenta de la UAVAT, Sara Bosch, denuncia que s'han endurit els criteris per ser considerat víctima del terrorisme perquè, en altres casos com els atemptats d'ETA, els criteris no eren tan restrictius com els d'ara. De fet, l'única víctima psicològica que s'ha reconegut ha estat perquè just després de l'atemptat va tenir una baixa laboral. Des de la UAVAT, però, han avisat que les conseqüències psicològiques poden aparèixer més tard i que poden evolucionar negativament.

Per la seva banda, el ministeri contradiu aquestes informacions i assegura que, a data de 31 de juliol del 2019, ha reconegut la condició de víctima de terrorisme a 211 de les 408 persones que ho van demanar. Aquestes 211 persones han rebut ajudes per valor de 5.231.028,56 euros i dins d’aquest grup, segons les mateixes dades d’Interior, 88 corresponen a ajudes psicològiques i han rebut ja 52.799,66 euros. 

En total, segons les mateixes dades del ministeri, d’ençà de l’atemptat i fins el 31 de juliol l’administració ha rebut 549 sol·licituds.

Opinió:

Voldria aprofitar l’avinentessa per comentar una questió que sovint queda en un segon pla: quan es tracta de donar explicacions a la manca de asistencia en moltes temàticas socials, perque las administracions acostumen a parlar dels diners destinats als afectats?

Si es una questió obligatòria per la legislació vigent, si son uns drets adquirits com a ciutadans de un lloc concret… torno a fer la pregunta: perque las administracions acostumen a parlar dels diners destinats als afectats?