17 agosto 2019 (5) setmanarilebre.cat (opinió)

17 agost 2019

Els “altres” ferits dels atemptats del 17-A seguixen oblidats dos anys després

Desenes de persones que arrosseguen seqüeles psicològiques veuen com l’Estat els denega ser reconegudes com a víctimes del terrorisme

La nit del 16 d’agost del 2017 la família de Joan Pere Folguerola gaudia del partit de Supercopa d’Espanya entre el Barça i el Reial Madrid a la terrassa del seu xalet. “De cop es va veure una mitja lluna de foc i un gran terrabastall”, recorda Joan Pere. “Vam sortir al carrer i vam trobar uns veïns francesos amb una mica de sang. Tot era fosc i no havíem agafat els mòbils, però ja vam veure que la casa que havia explotat era tot trossos. No quedava res d’un xalet”.

Dos anys després, el record de l’explosió a la urbanització Montecarlo d’Alcanar Platja seguix viu en la memòria dels veïns. Un grup de terroristes havia estat preparant durant mesos quilos i quilos d’explosius per a provocar una massacre. Sense aixecar sospites. Ara els veïns s’han tornat més desconfiats amb la gent que entra a la urbanització i estan més alerta, explica Joan Pere. Ell mateix, confessa, encara s’esvera quan sent esclatar un petard.

L’explosió que va matar dos dels terroristes va precipitar un altre tipus d’atemptat: un atropellament massiu a la rambla de Barcelona i un atac amb arma blanca al passeig marítim de Cambrils. El resultat final van ser 16 persones mortes i 137 ferides. Però el tràgic balanç dels atemptats del 17-A va més enllà. Hi ha un nombre indeterminat de persones que patixen seqüeles psicològiques encara avui i que l’Estat no reconeix.

La Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats per Terrorisme (UAVAT) denuncia que el 82% de les sol·licituds que han tramitat per aconseguir l’estatus de víctima del terrorisme són denegades pel Ministeri de l’Interior. De les 117 persones que han ajudat a sol·licitar les ajudes previstes per la llei, només 14 han estat reconeguts. 40 peticions seguixen pendents de resoldre’s i 63 han rebut una resposta negativa. La majoria d’estes sol·licituds han estat per a poder accedir a atenció psicològica.

“Com que són ferides que no sagnen, l’administració tendix a fer-les invisibles”, afirma Elisa Micciola, psicòloga i coordinadora de la UAVAT, un grup de professionals que assessora les víctimes del 17-A per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona. “Per una víctima, la seua vida ha canviat. No dorm, es pren medicació, ha deixat de confiar en les persones... i es troba una administració que li nega la recuperació. És un maltractament institucional”.

El motiu que més es repetix entre les respostes del Ministeri de l’Interior per a tombar les sol·licituds és el fet de no haver-la tramitat dins el termini d’un any que establix la normativa. Però també s’argumenta que els sol·licitants constaven en el llistat de ferits de la Generalitat o que no es trobaven físicament en la trajectòria de la furgoneta. Un exemple és el d’una venedora de la Rambla que va veure passar la furgoneta a pocs centímetres de la seua parada. El Ministeri de l’Interior li denega l’ajuda per atenció psicològica perquè va efectuar la petició el 31 d’octubre del 2018, per la qual cosa “no pot considerar-se víctima directa”.

En altres ocasions el problema està a l’inici del procediment, no al final. Des de la UAVAT apunten que l’administració no cerca les víctimes. Ans al contrari, han de ser elles les que es dirigisquen a l’administració per a reclamar les ajudes a les quals poden tenir dret, com ara un tractament psicològic especialitzat. Moltes d’estes persones desconeixen tenir dret a demanar-les perquè “no es consideren víctimes del terrorisme”, subratlla Micciola. “Estaven allà i van sobreviure, mentre que hi ha altres persones que van morir. I això els fa pensar que el temps curarà les seues ferides”, detalla la psicòloga de UAVAT.

Un cop superat este obstacle, els sol·licitants s’hi han d’enfrontar amb l’enrevessada burocràcia de la Direcció General de Suport a les Víctimes del Terrorisme. Cal adjuntar informes de metge de capçalera o informes clínics del psicòleg, factures dels tractaments rebuts, denúncies als Mossos i altres documents acreditatius. Segons Micciola, “es troben amb un desplegament administratiu complex, fred, dolorós i que genera molts obstacles”.

Per estos motius, des de la UAVAT (amb el suport de l’alcaldessa de Barcelona) han demanat un canvi en la llei d’atenció a les víctimes d’atemptats terroristes. Reclamen que els procediments siguen més humans i menys confusos i, sobretot, que oferisca un acompanyament continuat a tots els tipus de víctimes i assistència psicològica subvencionada.

Opinió:

I ara que vingui la Dirección General de Apoyo a Víctimas del Terrorismo del Ministerio de Interior i les associacions afins a les seves consignes a donar-nos lliçons de com atendre a les víctimes o a dir que estem posant-les contra la administració…

No senyors, no es aixó… l’ùnic que restem fent es posar sobre la taula les mancances de la administració competent i de aquells “palmeros” que ni tan sols son capaços de perdre un minut d ela seva vida en intentar localitzar a les víctimes perque “nosotros no somos detectives” o “quien quiera algo que venga a vernos”…

Si els molesta el que diem podem seure a parlar el dia que volguin… però venir a un acte a posar una flor i a fer-se quatre fotografíes no amaga la seva mala praxis i la seva gairebè nul·la asistencia a moltes de les víctimes a las que ni tan sols han fety una trucada telefónica.

I ara, quan hagin legit això, que continuin amb els fastigosos atacs a nivell personal i a la tasca asistencial de la UAVAT per anar “marejant la perdiu”... perque no tenen cap altre argument que els serveixi per tenir la raó.