05 maig 2021 (29.04.2021)
Carnisseria als platós
Albert Domenech
Suposo que el consell d’administració de Mediaset estarà més que satisfet amb els números de Telecinco de l’últim mes, encara que la cadena hagi entrat en un joc de barroeria perillós que implica una pèrdua accelerada de credibilitat alhora que la seva audiència no para de créixer. És, sense cap mena de dubte, un dels debats més atractius per als mitjans de comunicació d’aquesta era, tot i que jo prefereixo veure-ho com una responsabilitat. Quin pes han de tenir els números en un mitjà de comunicació per alterar el llibre d’estil i enviar al ciberespai qualsevol codi ètic com cal?
Dit en plata i de manera més directa: crec que Telecinco s’està cobrint de glòria els últims dies. I no és precisament un elogi, més aviat una arenga perquè fem més atenció a la llum vermella que fa uns quants dies que és encesa. El documental de Rocío Carrasco sembla haver generat una explosió cerebral i una desconnexió moral als responsables d’una cadena que, encegats per la repercussió social del seu testimoni, semblen més preocupats que el xiclet no perdi el gust que no pas en un relat cada vegada més desgastat amb presentadors espuris i col·laboradors al plató alliçonant la humanitat.
El preu de tot aquest xou ha estat
precisament convertir en un circ una cosa que ja fa dies que ha deixat de ser
el lideratge de cap causa per mutar en una pista de ball casposa de despropòsits
i reaccions paral·leles en què tothom
es creu el dj de la festa i l’amo dels moviments dels altres. I si fa falta
muntem una rave sota focus amb més de 30 convidats que opinin sobre un tema
que ni els va ni els ve. Perquè ni duem una toga de jutge pel carrer ni tenim
una màquina del temps que ens converteixi en protagonistes d’una història que
cada vegada té més duplicitats.
I tanmateix el pitjor de tot no és això. No hi ha res més vomitiu en un mitjà de comunicació que fer il·lusionisme amb la moral i jugar amb l’espectador al menyspreable i macabre joc de trilers no complint tot allò que cridem per als altres. Fa mesos que sentim la lliçó magistral de la importància de defensar els drets de la dona, la seva intimitat, acostar-se amb honestedat al seu relat i condemnar les opinions dels que es volien lucrar a costa dels altres. Curiosament, és una cosa que només ha de valer ara mateix per a l’univers Carrasco, ja que paral·lelament, per posar-ne un exemple denunciable, estan linxant una jove que acaba de fer 18 anys pel simple fet de ser despixelada pels mitjans. Potser Julia Janiero farà un documental d’aquí anys i al plató hi haurà les mateixes caricatures que avui negocien amb les seves entranyes. És el que té confondre el periodisme amb una carnisseria.
Opinió:
Malgrat el contingut de l’article no te relació amb el terrorismo ni la victimología terrorista, vull aprofitar la ocasió per recordar que es molt tris que la digna professió de carnisser es continui identificant amb temàtiques relacionades amb temes que res tenen a veure amb la venda i comercialtzació de productes càrnics.
Al principi de la noticia pensava que havíen decidit fer un programa de televisió on es pogués explicar com son els diferents talls de la carn i quina peça es la millor per cada plat (la de hores i hores que he pasat explicant aquestes questions quan treballaba de carnisser...).
Per, ves per on, torno a estar obligat a explicar que una carnisseria no te per què ser un lloc comparable (ni com a metáfora) en un lloc que es volgui relacionar amb destrosses (siguin del tipus que siguin).
Ser carnisser honorífic del Gremi de Carnissers de Catalunya em permet dir aixó amb tot el coneixement...
No hay comentarios:
Publicar un comentario