lunes, 12 de mayo de 2014

09 maig 2014 (3) Ultima Hora Ibiza (opinio)

09 maig 2014

De rebot
Pere Antoni Pons

La detenció per part de la Guàrdia Civil de 21 usuaris de Twitter i de Facebook acusats de enaltiment del terrorisme ha provocat un debat considerable al voltanmt del tema de la llibertat d’expresió. Deixem clar d’entrada que cadascú hauris de poder fer i dir el que volgui deins ca seva. Però, ¿i a la plaça pública –i les xarxes socials son plaça pública,- tot hauria d’estar permés, també? Damunt del paper i te`ricament, la resposta es que si: tothom hauria de poder dir el que volgués de la manera que li donés la gana. Per`des d’un punt de vista mes emocional i menys abstracte –més vital-, es de sntit comú que dir segons qué i segons com no hauria de ser tolerable: perqué atempta contra els valors de la democràcia, contra el respecte per l’altre, etc. O po0tser tot això es fals i és mes valuosa la llibertat que la democràcia, l’opinió0 d’un individu qie la convivència reglada d’una societat? Al cap i a la fi, sense llibertat no hi ha democràcia, i sense una pluralitat d’opinions no hi ha societat sinó secta... El tema de la llibertat d’expressió es complex i requereix un debat seriós. El problema es que, a Espanya, el debat està aviciat perquè l’únic enaltiment del terrorisme que es persegueix és el d’ETA. Si te’n rius de Miguel Angel Blanco, et jutjarán; si te’n rius de Guillem Agulló o del fill de Pilar Manjón, no et passará res. Ofendre i escarnir la memòria dels morts és repugnant. Tant com legislar a favor d’uns morts i en contra d’uns altres.

Opinió:

Estic d’acord amb l’article d’en Pere Antoni Pons gairebe al cent per cent. Estic d’acord en relació a la diferència que planteja al parlar dels diferents graus de condemna depenent si la víctima ha ha estat per membres d’ETA o per membres  d’Al Qaeda. Malgrat a alguns no els sembli el mateix, les sentències son ben clares i tant les víctimes d’ETA com las d’Al Qaeda estem considerades com a víctimes del terrorisme i, si mes no, per alguns les víctimes d’ETA son “mes víctimes” que las del terrorisme d’origen islamista. I a mi, com a víctima d’ETA que soc, em fa vergonya.
Aquest cap de setmana he estat a Madrid i he pogut compartir mioltes hores amb Pilar Manjón... i en decurs de algunes hores de divendres 9 de maig la Pilar em deia que “estoy de fábula en este barrio (La Latina) porque aún no me ha insultado nadie”. Trista frase, pero real com la mateixa vida.
Però l’article d’en Pons te un petit matis que s’ha de explicar. Que compari el succeit amb Guillem Agulló a la mateixa alçada que el terrorisme d’ETA o d’Al Qaeda, sense duscutir en cap momento que hagi estat un assasinat violent i repugnant, no ha estat catalogat com a terrorisme. La raó? Senzilla e hipócrita alhora. En aquest pais anomenat Espanya, la legislació encara no reconeix com a terrorisme els fets violents que perpetran els descerebrats de ideología nazi o pro-nazi, com els assasins d’en Guillem.
Porto mitja vida, des de que l’atemptat a Hipercor al 1987 em va rebentar la salut i el futur lluitant pels drets socials, jurídics i médics de un enorme nombre de víctimes del terrorisme. I sempre he pensat que els membres de grups feixistes haurien de ser comptabilitzats com a grups terroristes..... però la legislació diu que  “Serán resarcibles por el Estado, mediante la correspondiente indemnización y con el alcance y condiciones previstas en la Ley 32/1999 y en el presente Reglamento, los daños físicos o psicofísicos sufridos por la víctimas de actos de terrorismo o de hechos perpetrados por persona o personas integradas en bandas o grupos armados o que actuaran con la finalidad de alterar gravemente la paz y seguridad ciudadana, siempre que los actos o hechos causantes hayan acaecido entre el 1 de enero de 1968 y la fecha de entrada en vigor de la ley 32/1999”.
Encara es la hora que espero que algu de l’Administració me expliqui quina diferència hi ha entre un feixista i un membre d’ETA o d’Al Qaeda.... per molta legislació que alguns se hagin inventat. Jo només se que en les negociacions, les converses i les reunions que vaig mantenir amb el Gobern els anys 1998 i 1999 per fer aquesta llei, ningú em va donar explicacions.
Dit aixó, crec que encara queden moltes lleis per arreglar...

No hay comentarios:

Publicar un comentario