13
octubre 2026 (11.10.26)
L’avançament
electoral avorta la feina de les comissions al Congrés sobre el 17-A i
l’operació Catalunya
Cap
de les dues haurà aprovat unes conclusions que carregaven els neulers a l'Estat
Havien
de ser les dues grans comissions d’investigació de la legislatura al Congrés.
Una sobre els atemptats del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils i una
altra sobre l’operació Catalunya i el cas Pegasus. De fet, van ser condicions
sine qua non per al pacte d’investidura, l’acord de Brussel·les, pel qual Junts
per Catalunya mantenia Pedro Sánchez com a inquilí de la Moncloa. I, de fet,
les comissions han treballat molt fins ara. Però l’avançament electoral,
anunciat el passat cinc d’octubre per al 29 de novembre, ha fet frustrar les
expectatives posades en els resultats de les tasques de la investigació, la
fase decisiva.
Ras
i curt, la convocatòria electoral no ha permès aprovar les conclusions de la
comissió del 17-A que estaven en el tram final del procés. De fet, es podien
haver votat i portat a ple abans d’acabar el període de sessions per les
vacances d’estiu, però la manca d’acord en diversos punts, que assenyalaven
errades, temeritats i imprudències de la seguretat de l’Estat i reclamaven
reformes sobre la llei de Secrets Oficials, van impedir acabar la feina.
D’aquesta manera, la comissió del 17-A, tot i haver estat molt útil per la
quantitat d’informació aportada i documentació desclassificada, no tindrà una
translació en els seus resultats sobre el Diari Oficial del Congrés. Un
problema que, a més, ajuda a la destrucció de proves demanades pels Mossos,
perquè les conclusions demanaven reobrir parts de la investigació i, ara,
aquesta petició ha caigut a la paperera de la història.
I
la comissió de l’operació Catalunya / Pegasus ha tingut un final encara més
prematur. De fet, els treballs van quedar aturats el setembre de 2025, just
quan els diputats entraven a estudiar l’ús de programari espia com Pegasus i
Candiru per part dels aparells d’intel·ligència de l’Estat contra
l’independentisme, el cas Catalangate. El PSOE va demorar la continuïtat de la
comissió quan s’entrava en l’etapa que afectava el govern de Pedro Sánchez.
Només Junts i Bildu intentaven ara reactivar-la, però l’avançament electoral ha
guillotinat fins i tot la possibilitat que els grups registressin les
conclusions. Les compareixences i les proves documentals aportades van ser una
veritable mina de continguts per escatir l’enorme abast de l’operació d’Estat
per torpedinar el procés independentista. Però tota aquesta feina ara s’ha
evaporat.
Dues
suspensions
El
cas de les conclusions de la comissió del 17-A el cas és clamorós. Abans
d’acabar el període de sessions, el juliol passat els grups van posposar per
l’inici del setembre l’aprovació de les conclusions. El 25 de juliol ja s’havia
suspès dues vegades la votació del dictamen de les conclusions de la comissió
d’investigació i es deixaven marge per a una tercera votació després de les
vacances d’estiu, que mai no va arribar. Un dictamen que havia de passar pel
plenari del Congrés. Una manca de definició final tot i que l’any 2023 que la
comissió va iniciar els seus treballs.
Val
a dir que, a finals de juliol, els socialistes i Sumar tenien ganes d’acabar la
feina, i partien d’una situació prou avantatjosa per aplicar el seu criteri. En
concret, les majories que es podien configurar a la comissió. Si les
conclusions no s’acordaven entre el PSOE, Sumar, Junts i ERC, la majoria
alternativa era la de PP i Vox. Els socialistes, conscients de la situació,
volien fer passar el clau per la cabota i reduir el contingut i el to de les
conclusions dels juntaires i els republicans, que demanaven canvis legals,
constataven irregularitats i errades i demanaven més protecció a les víctimes.
Els
diputats del PSOE, a priori, volien pactar uns mínims amb ERC, Junts, Bildu,
PNB i Comuns. Ara bé, no es podien permetre trepitjar gaires ulls de poll als
serveis de seguretat de l’Estat i els feia mandra iniciar reformes legals en un
ambient políticament sobreexcitat. Els portaveus del PSOE sabien que PP i Vox,
amb unes conclusions diametralment oposades a les dels juntaires i els
republicans, podien forçar una negociació a la baixa de les peticions dels de
Carles Puigdemont i d’Oriol Junqueras. Però ni Pilar Calvo, de Junts, ni
Francesc-Marc Àlvaro, per part dels republicans, van voler baixar del burro tot
i l’amenaça que la dreta extrema i extrema dreta imposessin el seu criteri que
implicava carregar contra els independentistes per conspiranoics i contraris a
l’Estat.
Fricció
per les conclusions
Les
conclusions de les formacions independentistes ressaltaven la mala praxi de
l’Estat, la informació reunida sobre l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, i la
seva relació amb el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), així com la
quantitat ingent de documentació i testimonis que evidencien la manca de
col·laboració entre cossos i forces de seguretat i l’autoprotecció que
practiquen. Per als juntaires quedava “acreditada l’existència d’una relació
entre Abdelbaki es-Satty i el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI)”.
Segons
les conclusions presentades, “Es-Satty hauria estat captat com a col·laborador
mentre complia condemna a la presó de Castelló, en el marc d’un acord que
hauria facilitat la seva permanència a l’estat espanyol malgrat l’existència
d’una ordre d’expulsió”. Fins i tot, apuntaven que la mort d’Es-Satty, “no ha
estat acreditada de manera indubtable” i defensaven “la necessitat de continuar
investigant aquesta qüestió fins a disposar d’una certesa biològica
definitiva”. Per això proposaven la capacitat per la Fiscalia d’impulsar noves
diligències judicials per aclarir els punts més foscos.
Per
la seva banda, ERC concloïa que no s’havia garantit plenament el dret a la
veritat de les víctimes i de la ciutadania, que la coordinació entre els
organismes responsables de la seguretat va ser insuficient i que existeixen
indicis d’una “actuació negligent” en la gestió de la informació disponible
sobre Abdelbaki es-Satty abans dels atemptats. De fet, qualificava els
atemptats de ser una “fallada institucional rellevant”. També s’afegien a
demanar més protecció a les víctimes, regular de nou la llei de secrets
oficials i assenyalar les responsabilitats polítiques dels càrrecs de l’alta
seguretat de l’Estat, tant del PP com del PSOE. Tot això ja ha passat a millor
vida.
Operació
Catalunya
Pel
que fa a l’operació Catalunya, no s’han arribat ni a presentar les conclusions.
De fet, s’havia fet gran part de la feina amb aportacions de documentació i
testimonis i compareixents que han nodrit bona part de les zones fosques de
l’operació de l’Estat, a través de les clavegueres, contra el Procés
Sobiranista. Però, la comissió va quedar interrompuda quan s’havia d’entrar en
la segona part la investigació, el Catalangate.
De
fet, un dels diputats més actius de la comissió, el juntaire Josep Pagès,
reclamava constantment continuar la feina, però es trobava amb el bloqueig del
PSOE que s’afegia al boicot constant de PP i Vox a la comissió. Per això, no
s’havia celebrat cap més sessió des de fa un any, tot i la quantitat ingent
d’informació que s’havia acumulat i que, ara, apareix per exemple, en el cas
Leire a l’Audiència Nacional o bé al judici del cas Pujol, o bé a la
investigació judicial de la trama andorrana de l’operació Catalunya que es
porta a terme al Principat d’Andorra.
Opinió:
Ho diré ras i curt.
Hi ha gent que s’omple la boca amb allò de “estamos con
las víctimas” i després demostren la seva hipocresia i el seu cinisme barrejada
d’una enorme prepotència.
Si aquest atemptat hagués estat obra dels assassins d’ETA
i haguessin assolit la mort d’un parell de representants polítics de certs
partits, es permetria aquesta burla i aquest menyspreu?
Per tant, com es diu en castellà… “se avecina tormenta”.
Per cert, la resta dels 30 països amb víctimes, no tenen
res a dir? O és que tenen por que els cataloguin de “conspiranoics”?
No hay comentarios:
Publicar un comentario