Per tota la informació que apareix en aquest blog es evident que qui ha portat la davantera a Catalunya per assistir a les víctimes no ha estat ningú mes que en Robert Manrique. Però seria injust oblidar-nos de la família d’en Robert, la Espe , en Joel i en Nacor i de la paciència que han mostrat en tots aquests anys. Dèiem en la presentació del blog que “nunca tantos debieron tanto a tan pocos” i Sir Winston Churchill tenia tota la raó.
Una bona mostra de tota aquesta impressionant feina realitzada la trobem a la revista “La fuerza de la razón”, en el número 37. Poc després de aprovar-se la nova llei de Solidaritat amb les víctimes del terrorisme en Robert va convocar una reunió amb les víctimes ja localitzades a Catalunya per donar a conèixer les novetats d’aquesta nova llei, compten amb la col·laboració dels seus companys de Madrid.
En Robert va poder preparar la reunió, que es va fer el dimecres 12 de gener amb una tremenda urgència perquè els terminis de presentació finalitzaven el 22 de juny i ja preveia, com així va ser, que hi tindria una enorme feina.
La revista ho resumia així, afegint un detall molt humà dirigit en Robert i la seva família que mostrava la excel·lent relació entre els companys de l’antiga AVT a Madrid amb el seu delegat a Catalunya, detall totalment merescut i que va ser totalment inesperat, fruit de l’estimació i l’agraïment que moltes víctimes tindran sempre pel nostre amic Robert.
“Cálido homenaje a Esperanza Ramos”
Roberto Manrique, delegado en Cataluña de la Asociación Víctimas del Terrorismo (AVT) convocó una reunión de socios en Barcelona para informar del procedimiento para solicitar las indemnizaciones previstas en la ley de “Solidaridad con las víctimas del terrorismo” y cuyo plazo termina el próximo 22 de junio.
En la reunión estuvo presente Juan Antonio Corredor, director-gerente de la AVT que despejó todas las dudas de la concurrida convocatoria. El encuentro fue aprovechado por los propios miembros de la AVT residentes en Cataluña para homenajear a Esperanza Ramos, mujer de Roberto Manrique, por entender que la dedicación del delegado por todas las cuestiones que afectan a las víctimas del terrorismo en Cataluña restan a éste dedicación a la vida familiar. Esperanza, sensiblemente emocionada, recogió la placa acreditativa que le fue entregada por Maria del Carmen Perez Buj. Justo es resaltar la labor que Roberto Manrique desarrolla en Cataluña pero también es de justicia reconocer que sin el apoyo incondicional de su mujer, Esperanza, no podría llevarla a cabo. Los socios catalanes de la AVT así lo han entendido.
Y como la tarde estaba metida en homenajes, pues también se ofreció una placa a los componentes de la oficina de la AVT en Madrid, que recogió Juan Antonio Corredor con palabras de agradecimiento.
No hay comentarios:
Publicar un comentario