El 19 de març, amb la inestimable organització de Fernando Martínez i amb la intenció de recollir fons per l’AVT es va celebrar a Barcelona un festival musical amb la participació de Rosas Rojas, Dragon Rapide, Jaleo, Huapachá Combo, Lax’n’Busto, Tancat per Defunció, Companyia Elèctrica Dharma, Sangtrait, Sau, Los Rebeldes i D’Estranquis i la presentació d’en Joan Manel Serrat.
Malauradament, aquell mateix dijous de matinada ETA assassinava a Catalunya dos persones: el civil Antonio José Martos Martínez i el TEDAX Enrique Martínez Hernández. Aquesta maleïda circumstància va ser la principal responsable de que el concert no registrés una millor entrada tal i com van reconèixer moltes persones dies després, fins i tot trucant en Robert per disculpar-se per no haver assistit. Allò va mostrar en Robert i els seus companys de Madrid que el terrorisme es, a banda de una salvatjada, una manera de coartar la llibertat del ciutadà anònim.
Aquell concert també va servir per mostrar la qualitat humana de les víctimes: quan uns desconeguts van aparèixer amb pancartes a favor de la pena de mort, en Robert i un parell de víctimes mes es van enfrontar amb els desconeguts exigint que el concert no es fes servir per marcar consignes anticonstitucionals. Aquesta ha estat sempre una de les constants que sempre hem reconegut en el nostre amic Robert: impedir que els actes dedicats al record de les víctimes del terrorisme poguessin ser manipulats políticament o ideològicament per ningú, fugint sempre del partidisme en el que, per desgràcia, altres es troben tant a gust, alguns de aquests malgrat no ser ni tan sols víctimes del terrorisme. Per això en Robert es tan perillós per alguns, per que denuncia a tots aquells que impedeixen treballar per les víctimes però que s’apuntaran a la propera fotografia. Un altre cop, el temps li ha donat la raó.
No hay comentarios:
Publicar un comentario