18 març 2024
Víctimes d’atemptats terroristes: les grans oblidades
Set anys després del 17A, els afectats encara demanen un protocol d'assistència postatemptat
Un atemptat terrorista, com qualsevol situació de violència, genera una afectació psicològica greu en la persona que el pateix, que necessita assistència psicològica posttraumàtica. Les víctimes del terrorisme estan emparades per una llei específica: llei 29/2011, de 22 de setembre, de Reconeixement i Protecció Integral a les Víctimes del Terrorisme i poden sol·licitar els ajuts o rescabalaments previstos a la llei. El procediment penal per al reconeixement d'indemnitzacions i ajuts l'instrueix l'òrgan competent en matèria d'atenció a víctimes, que depèn del ministeri de l'Interior. Les víctimes del terrorisme tenen dret a ser representades en el procediment penal. Però és aquesta teoria perceptible a la pràctica? Ho veiem a través d'analitzar el cas de l'atemptat del 17A.
Robert Manrique, qui va sobreviure a l’atemptat d’ETA a l’Hipercor de Barcelona, el 19 de juny de 1987, fa 37 anys que està involucrat en la recerca i assistència de víctimes d’altres atemptats, treballant com a assessor de la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT).
La UAVAT, fundada arran dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d'agost del 2017, ofereix orientació, assessorament i atenció als afectats i els seus familiars per a una millor atenció i recuperació psicològica, de la mà de psicòlegs clínics, forenses, psiquiatres i professionals experts en l'atenció a víctimes d’accions terroristes i grans catàstrofes.
Javier Martínez, pare del Xavi, el nen de tres anys que van assassinar el 17A, fa gairebé set anys que es pregunta quins drets té com a víctima. “Després de l’atemptat, vam estar tot un any sols, ningú no ens va atendre. Avui dia, la meva mare i la meva filla, també víctimes, encara no estan ben ateses”.
La societat pressuposa que les víctimes d’atemptats terroristes reben l’assistència i el suport de l’Estat, però la realitat no és aquesta. “Quan et toca, els polítics que esperaves que estiguessin al teu costat, són els primers que t'hi posen les traves”, explica el Robert. “El terrorista atempta contra l’Estat, m’utilitza a mi per fer-ho, i, a sobre, l’Estat em saboteja. Mentalment és molt difícil de digerir”.
L’atemptat d’agost del 2017
La sentència de l’atemptat va sortir el maig del 2021. Quatre anys després, encara falten informes de víctimes. El Robert relata com “la investigació i els tràmits del ministeri no han tingut cap sistemàtica d'investigació. No s'ha conegut el veritable nom de persones lesionades i el sumari conté documentació creuada de víctimes i informes que no apareixen a la sentència”.
El Javier, també considerat víctima per haver perdut el seu fill, demana aquest protocol. “Necessitem un protocol clar, persones que estiguin preparades i acompanyament, perquè el que ens ha passat a nosaltres no s’esborrarà mai. No pot ser que set anys després de la mort del meu fill, encara estiguem demanant, ara que hi ha sentència ferma, què és el que podem fer”.
Les associacions fan la feina que hauria de fer el ministeri d’Interior. Les víctimes dels atemptats del 17 d’agost van rebre la primera carta del ministeri sis anys i mig després de l'atemptat, el desembre del 2023. Fins aquell moment, en el qual la UAVAT va aconseguir el reconeixement de les víctimes i que la sentència fos ferma, més de 200 víctimes havien estat sense atenció.
De fet, formalment podríem pensar que fins que la sentència no sigui ferma el ministeri no té per què contactar ni assistir a les víctimes. Però la mateixa sentència diu que les víctimes "han sigut mal ateses i que han estat les grans oblidades. És l’únic judici per terrorisme del món que reconeix que les víctimes estem oblidades”, explica Javier.
El principal problema és que no hi ha un protocol d'assistència a víctimes postatemptat: “l’anotació del nom i telèfon de les víctimes vives d’un atemptat queda en mans del mosso d’esquadra present en aquell moment i de la seva capacitat per demanar dades i arribar a parlar amb tothom”, diu Manrique.
Una font de la Guàrdia Urbana confessa que, pel que fa al protocol, no recorda que n’hi hagi cap. “No estaria de més tenir-ne un, perquè el terrorisme mai no avisa. Però sí que és cert que depèn com es desenvolupi l’atac, s’ha de procedir d’una manera o altra, aleshores tampoc ens podem cenyir a un protocol concret, ja que depèn de molts factors”.
“No se’ns fa formació pel que fa a les víctimes del terrorisme. A partir de les rambles es va començar a fer alguna cosa, però no del tot enfocat cap a les víctimes”, reconeix una altra font de la Guàrdia Urbana. “Com a molt, ens donen normativa d’autoprotecció cap a nosaltres mateixos, però cap a la víctima fa falta formació, i bastant”, afegeix.
La UAVAT ha començat a treballar el protocol amb la Generalitat de Catalunya des de fa unes poques setmanes. De fet, el Robert va presentar aquest protocol l'any 2005, però la primera reunió l'han tinguda ara. La conseqüència d’això es veu en com errades comeses anteriorment es van repetir a l'atemptat de les Rambles.
La víctima de l’atemptat
La primera llei d'assistència comuna integral a víctimes de terrorisme a Espanya va sortir l’any 1999, 40 anys des del primer atemptat, el 1960. La víctima de terrorisme és “aquella persona que pateix un dany físic o psicofísic derivat d'activitats perpetrades per persones o una persona integrada en grup o banda armada o que intenta alterar greument la pau ciutadana”.
Les seqüeles psicològiques de les famílies queden reconegudes només si has estat al lloc dels fets. “Ets víctima i reps indemnització a primer grau, però no tens dret a suport psicològic”, explica el Robert.
En Javier recorda que les víctimes encara no tenen resposta de la proposta de llei que es va fer el 2022. “Som l’únic país d’Europa que no ha fet cap comissió per un atemptat al seu territori. Estem esperant que es faci. Les víctimes tenim dret a conèixer la veritat”.
L’ajut del ministeri d’Interior a la víctima consisteix en el dret a un psicòleg durant un any o el que equivalgui a un màxim de 3000 euros, sempre que demanis l’ajut dins del primer any de l'atemptat. No es fa cap seguiment posterior de les víctimes i, si el tractament no ha estat efectiu, t’has d’esperar un any i buscar-ne un altre. “Eternitzes el tractament, no ajudes, saboteges”, sosté el Robert.
“Com a mínim hi hauria d’haver un seguiment. Per això demanem una oficina d’atenció a les víctimes, perquè si tornés a haver-hi un atemptat, hauria d’haver-hi un referent on poder acudir”, defensa Martínez.
Amb tot això, la UAVAT proposa al ministeri d’Interior tres peticions bàsiques i necessàries. En primer lloc, una llei autonòmica de víctimes del terrorisme, perquè allà on no arribi l’Estat ho faci l’administració catalana. En segon lloc, la reobertura de l’oficina de víctimes d'assistència terrorista, oberta de l’abril al novembre del 2010 . I finalment, la formulació d’un autèntic protocol postatemptat.
Opinió:
Només agraïr a la Maria Trilla i la Marta Trabado el seu interés i disponiblitat en poder fer l’enrtevista. Ha estat un plaer i la oferta de colaboració continua…
No hay comentarios:
Publicar un comentario