30 diciembre 2011 Agraiment col·laboradors

30 desembre 2011

Desprès de dos mesos i mig de feina, els qui hem col·laborat per iniciar aquest blog deixarem que en Robert continuï tot sol. Han estat molts dies, moltes nits i alguns caps de setmana reunits revisant tota la informació que l’AMIC Robert te emmagatzemada tant a casa seva com entre les quatre parets del “trastero azul”. Informació només publicada en medis escrits, però ens hem fet veritables farts de riure veient el que te guardat en suport de video o de audio perquè de les fotografíes millor no parlar.

Al contrari que d'altres pocasoltes que no tenen ni idea del que es el mon de  la informació, en Robert mai ens havia exigit res però ens va demanar a mitjans de octubre ajut per entrar en el mon de la informació digital. I tot per culpa de un periodista perquè ha estat un del gremi qui li va donar la idea de ajudar-lo a fer aquest blog. Hem pogut veure, gaudir i revisar documentació que val mes del que en Robert es pensa i ens hem divertit d’allò mes en el Plaza, el Noni i el Smith. Hem estat moltes hores a casa seva i hem gaudit de la complicitat de la seva dona, un altre exemple de paciència i saber estar.

Però per sobre de tot hem pogut veure, un altre cop, que el que hem dit de ell sempre ha estat veritat, con diu la placa del últim premi que ha rebut: “por su labor en favor de las víctimas”.

Voliem acabar aquesta arrancada del blog avui 30 de desembre, perquè avui fa tot just un any que a ell i la Sara els van retallar els recursos en un 95 per cent. Malgrat tot, varen continuar treballant fins que el juliol d’enguany els van tancar la oficina. Tenen projectes de futur que sempre recolzarem peró el mes important es que des de ara ens trobem un altre medi per contactar amb l’AMIC Robert. Ja sabem on recollir les expertes opinions de qui mes en sap sobre les víctimes del terrorisme: eltrasteroazul.blogspot.com. Haurem de entrar sovint.
I de ben segur que encara ens atendrá a qualsevol hora i qualsevol dia de la setmana. Sempre ho ha fet.