28 septiembre 1998 (2) Avui

28 septiembre 1998 (2)

El company Enric Sierra, a la seva etapa al diari “Avui” també va realitzar un excel·lent reportatge, publicat el dilluns 28 de setembre de 1998, sobre la historia de tot el succeït a la Sala de Festes “Scala Barcelona”. Com a la resta de informacions, els coneixements del Robert sobre aquest tema eren imprescindibles.

Les dones dels quatre treballadors morts l’any 1978 tindran dret a percebre una pensió de l’Estat

Interior declara les vidues de la Scala víctimes del terrorisme

El ministeri admet ara la reclamació vint anys després de l’incendi

Les viudes dels quatre morts en l’incendi provocat per còctels molotov que va cremar la sala de festes Scala de Barcelona l’any 1978 cobraran la pensió especial que reben les víctimes del terrorisme, segons una recent resolució del ministeri de l’Interior. El ministeri declara en la resolució que l’incendi de la Scala va ser un “atemptat terrorista” i accepta així la reclamació dels familiars de les víctimes de l’incendi.

La decisió ministerial reconeix ara una acció terrorista que l’Audiència Nacional de Madrid va descartar en el seu moment. Per aixó, va ser l’Audiència Provincial de Barcelona qui va jutjar l’any 1980 els sis anarquistes processats. Cins d’ells van ser condemnats a penes que van oscil·lar entre els 18 mesos i els 17 anys de presó. Les condemnes, però, van ser per un delicte d’imprudència temerària amb resultat de mort.

Les viudes dels quatre operaris que era dins la sala de festes quan es va declarar l’incendi arran del llançament de quatre còctels molotov només van rebre de mans de el aleshores ministre de l’Interior Rodolfo Martín Villa, un ‘donatiu’ de 1.300.000 pessetes per a tres de elles i de 800.000 per a la quarta. Això si, tres mesos després de la tragèdia.

Recuperar de l’oblit

Tot semblava oblidat fins que l’Associació de Víctimes del Terrorisme va rescatar el cas l’any 1991 i va contactar amb dues de les quatre viudes, Josefa Gómez i Adelaida Corbalán, dones dels treballadors morts Bernabé Bravo i Ramón Egea respectivament.

L’argument jurídic que es va utilitzar va ser la declaració del ministre Martín Villa i de la mateixa policia, que van qualificar d’atemptat terrorista l’incendi de la Scala de Barcelona en els seus informes previs ales diligències judicials. Les gestions  van començar a través del Govern Civil de Barcelona que l’any 1992 va denegar la petició de reconèixer les viudes com a víctimes del terrorisme.

No obstant això, l’Associació de Víctimes del Terrorisme va insistir mitjançant el Ministeri de l’Interior a Madrid que el juliol passat va emetre finalment la resolució que reconeixia Josefa Gómez i Adelaida Corbalán “viudes a conseqüència d’atemptat terrorista”.

Ara, l’esmentada associació s’ha posat en contacte amb les altres dues dones: Otilia Collazo, esposa del treballador Diego Montoro, que té residència a Galicia i Francisca Talavera, viuda de Juan Manuel López Masip i que, segons sembla, s’hauria tornat a casar.

120.000 pessetes al mes

Robert Manrique, delegat a Catalunya de l’Associació Víctimes del Terrorisme, explica que la intenció de l’entitat es comunicar a aquestes dues dones el dret que tenen a percebre una pensió de l’Estat. Aquesta pensió serà de unes 120.000 pessetes mensuals però no tindrà caràcter retroactiu, es a dir, que els vint anys que han transcorregut des de l’incendi no es comptaran.

El cas Scala, com es va anomenar durant la dècada dels vuitanta, va estar envoltat de misteri: vist des de la perspectiva actual, els afectats es pregunten si tot plegat no va ser un afer de terrorisme de l’Estat. De fet, les investigacions judicials van demostrar que la policia tenia un individu infiltrat en el presumpte escamot de la CNT que va llançar els còctels Molotov al vestibul de la Scala.

Aquest individu, Joaquín Gambín Hernández, àlies ‘el Grillo’, va reconèixer que estant a Murcia, la policia el va contractar per desarticular la CNT catalana.../

Per aquest motiu, Gambín es va desplaçar a Barcelona i segons la CNT, va ser ell qui, un cop dins de la organització anarquista va proposar la fabricació dels còctels Molotov per portar-los a la manifestació que es va fer abans de l’incendi de la Scala.

Els còctels fabricats havien de llançar-se contra la policia, segons la CNT, però la manifestació es va desenvolupar amb tranquil·litat i Gambín va endur-se els còctels sense especificar què en faria posteriorment. Després es va produir l’incendi i hores més tard es procedia a la detenció dels anarquistes en una ‘brillant operació policial’.

Joaquín Gambín va desaparèixer i durant el judici als anarquistes va ser-ne el protagonista misteriós. La defensa dels processats va assenyalar-lo com l’inductor de l’acció per indicació de la policia amb l’objectiu de desarticular el moviment anarquista.

 

L’indult per a tots

 

Cinc anys després de l’incendi de la Scala, la policia va detenir Gambín i va ser condemnat a set anys de presó per “fabricació d’aparells inflamables”. La sentència afirmava que Gambín es va traslladar a Barcelona per investigar, per encàrrec de la policia, grups o individus que poguessin preparar actes subversius.

Aquesta sentència va permetre que els advocats dels anarquistes demanessin l’indult perquè quedava demostrat que darrere del cas Scala hi havia la policia. El fiscal ve demanar l’indult i l’Audiència l’hi va concedir.