martes, 29 de agosto de 2017

28 agost 2017 (27.08.17) (3) El Periódico de Catalunya

28 agost 2017 (27.08.17)



Joan Tapia
Rebel·lio contra el terror i un gran desig de pau
Poc després de les 17.30 hores vaig començar a pujar el passeig de Gràcia des de la Gran Via, en sentit contrari a la manifestació. Faltava encara mitja hora i vaig poder circular. Amb dificultat i a poc a poc, ja que molta gent ja envaïa la calçada central i molta més estava asseguda a la vorada. L’ambient era gairebé festiu, sense cap tensió. Famílies i grups d’amics es fotografiaven amb els mòbils. Banderes espanyoles(totes bastant iguals), (més i més diverses) i molts cartells blaus de «no tenim por». Altres contra la venda d’armes o la islamofòbia.
Un em va sorprendre: «Ull per ull, tots cecs. Gandhi». Resumia bé el to d’una concentració plural i pacifista. Un grup exhibia una pancarta de llençol: «Sant Vicenç dels Horts no té por». Un altre sostenia un cartell amb la foto del Rei i l’eslògan: «Visca Felip VI». Ningú s’inquietava.
Hi havia repulsa a l’atemptat de les Rambles, rebuig a les guerres i un gran desig de pau. La concentració unitària va ser un èxit perquè va quedar patent que, malgrat la tensió política que viu Catalunya des de fa anys, la demanda de normalitat ciutadana–dins d’Espanya o fora d’Espanya– és gairebé unànime. I els polítics, tret d’alguna excepció, han estat a l’altura.
A l'altura
Ada Colau ha sabut ser una alcaldessa per sobre de qualsevol color. Felip VI ha deixat clar que coneix bé l’obligació d’un cap d’Estat. Mariano Rajoy ha vingut aquests dies a Barcelona més que en els seus gairebé sis anys de govern, i va ser oportú dijous al desautoritzar les crítiques –infames i oportunistes– a l’actuació dels Mossos. I Carles Puigdemont ha conviscut amb dignitat i normalitat (excepte potser l’entrevista al Financial Times, que hauria d’haver esperat) amb una situació excepcional que l’ha obligat a manifestar-se al costat del Rei i el cap de Govern de l’Estat del qual es vol separar i que diu que s’assembla a Turquia.
No vull pintar el dia d’ahir de color rosa. Però sí posar en valor el civisme plural de Barcelona. És clar, hi va haver xiulades al Rei i a Rajoy. Si el 41% dels catalans volen la independència, tampoc és tan estrany, tot i que alguna premsa digital de Madrid ja ho magnifica i ho posa per sobre de la demostració de gran pluralitat responsable que es va viure ahir. ¿Fins a quin punt són representatives les xarxes socials? La gent a qui vaig veure al passeig de Gràcia només demanava pau, no semblava tenir cap afany de bronca.
Unió i tensió
Barcelona ha tornat a ser Barcelona. Ahir va saber condemnar unida el terrorisme, tot i la gran tensió política que existeix des de la sentència sobre l’Estatut del 2010. Vaig trobar a faltar, això sí, el record i les banderes dels països de les víctimes estrangeres, entre morts i ferits, que hi va haver a la Rambla. ¿Per què?
Poc després de les sis vaig començar a baixar per la Rambla de Catalunya. Terrasses animades, però també gent que encara anava a la manifestació pels carrers laterals. La Guàrdia Urbana va comptar 500.000 persones. I, contra el que és habitual en aquests casos, no vaig trobar llargues files d’autobusos aparcats als carrers adjacents.

No hay comentarios:

Publicar un comentario