05 juliol 2012
Terratombats: “Cantem sobre el que ens preocupa”
El grup igualadí tocarà ‘Els jocs de la vergonya', un tema dedicat als detinguts en l'operació Garzón, en el concert del dia 29 a la Devesa de Girona
Guillem Vidal
La cançó s'anomena Els jocs de la vergonya. És una versió –molt lliure, és clar– del Barcelona tiene poder, de Peret, i denuncia el poc ressò mediàtic –amb excepcions com les d'aquest diari, tot sigui dit– que van tenir ara fa vint anys les detencions d'independentistes ordenades pel jutge Garzón. “Aquí està la història mai explicada de la repressió, dels Jocs del 92 / de com van canviar la vida de tot un poble amb la tortura / fent callar la gent activa enviant joves a la presó”, canten els igualadins Terratombats en aquest tema publicat el 2008 en l'EP Que no et prenguin el pèl, descarregable al seu web (www.terratombats.cat).
Com calia esperar, el grup –guardonat aquest any amb el premi Enderrock al millor directe en folk i noves músiques– participarà el 29 de juliol a la Devesa de Girona en el concert Catalunya vol viure en llibertat, que arriba vint anys després del recital que El Punt va organitzar per denunciar aquella operació. “Òbviament tocarem Els jocs de la vergonya el 29 de juliol a Girona. No se m'acudeix un dia millor per tocar-la”, assegura Ricard Carles, cantant del grup. “No sé si ara, amb internet, tindrien una mica més de ressò temes com aquell, però aleshores no en van tenir gaire, tot i la gravetat dels fets.”
Amb un primer disc de llarga durada recentment publicat gràcies al micromecenatge (es titula Aires de primavera i també es pot descarregar de manera gratuïta des del seu web), Terratombats van escalant posicions en el món de la rumba catalana. “Les nostres lletres reflecteixen el que vivim i el que ens preocupa –afirma Carles–. Retratem situacions amb les quals identificar-se i reivindiquem tradicions com ara la ratafia i els calçots. No perdem mai l'humor, encara que a Els jocs de la vergonya no n'hi ha gens ni mica”. Terratombats acaben de tornar de Berlín, on fa uns dies van fer un concert per a estudiants alemanys de català. “Som un grup de trajectòria ascendent, la qual cosa no és pas fàcil”.
Opinió:
No he tingut la oportunitat de escoltar a aquest grup igualadí però si vaig crèixer escoltant la rumba catalana d’en Peret (era veí de joventut de la meva mare) i la relació ha estat sempre molt cordial i per això, cada cop que escolto que la rumba catalana floreix de nou, es motiu de alegría.
Però una cosa em preocupa: que la lletra pugui ser una lloança o un reconeixement als autors de l’atemptat que va ocasionar la mort de Emilia Aldomà Sans a Borges Blanques o als autors de l’atemptat que li va costar una cama en Manuel Sanchez Amarilla el 1988 o ferides greus als meus veïns del barri d’Horta quan en Josep Musté Noguè i Joan Anton Rocamora Aguilera van fer esclatar un artefacte a la oficina de l’INEM del carrer Argimón el 25 de maig del 1992.
Curiosament se han complert 20 anys dels fets i ningú ha tingut ni un sol record per aquelles víctimes.
Bè, jo si....
No hay comentarios:
Publicar un comentario