30 marzo 2013
Terrorisme?
Carme Pereira
El mot terrrorisme s’utilitza pèr definir un tipus d’utilització de la violencia de manera sistemàtica i soviet indiscriminada pera conseguir objectius polítics, condicionar el comportament de la societat civil o aclarar comptes per decisions preses i irreversibles.
Les accions terroristes poden consistir enb atemptats contra béns o persones, segrestos, repressió, tortura, etcétera. No crec que aquesta definició es pugui aplicar a Ada Colau i als milerws de ciutadans que, com ella, defensen uns drets que algun partit està entossudit a no respectar.
En canvi, aquests sí que no respecten gairebé res. Utilitzen un altre tipus de violència, i també de manera sistemàtica i reiterada. I sí que atempten contra béns i persones fins a deixar-les sense recursos, i moltes al carrer. Aquests sí que no respecten res i dormen a casa seva, segurament amb una bona calefacció i després d’haver fet tres ápats ben suculents.
I si a Ada Colau la poden titllar de terrorista, com els hauríem de qualificar a tots ells? No seré jo qui digui la paraula, però segur que a milions de ciutadans els voltará la mateixa definició que a mi per descriure el que ens fan una sèrie de personatges que en lloc de treballar pel bé comú només acaparen cámera per dir bajanades i amb les accions que fan sembren més terror cada dia.
Opinió:
Malgrat no acostumo a publicar carte s sobre el tema del “terrorisme” (sería una tasca sense fi revisant tota la prensa diaria), si crec adient la publicació de aquesta en particular. I ho crec perquè torno a reiterar el fàstic que em fan alguns quan titllen de “entorn del terrorisme de ETA” a qui només demana (demana, ni tan sols exigeix) el mñinim respecte als seus drets.
Em fa fredor veure que alguns que excusaven als atacs a certs grup de víctimes a les portes del Congres dels Diputats ara denuncien ser “atacats” a la porta de casa seva. Potser algún día hauré de explicar els atacs rebuts per cert membre del PP a les portes de una televisió per haver-me “atrevit” a portar-li la contrària en un debat. El mes fotut de tot es que encara espero que em demani disculpes (i tinc testimonis del succeït). Molts, en el mon de la política, del terrorisme o de la política/terrorisme van de víctimes quan son els primers en atiar el foc i llençar bidons plens de benzina amb la excusa de voler apaivagar el que ells mateixos han ences.
Ja s’ho farán.
No hay comentarios:
Publicar un comentario