01 septembre 2017 (3) ARA

01 septiembre 2017

“Les policies han de compartir informació immediatament”

Gilles de Kerchove: “Les policies han de compartir informació immediatament”

Entrevista al coordinador antiterrorista europeu

Gilles de Kerchove (Uccle, Bèlgica, 1956) és el coordinador antiterrorista europeu des de fa 10 anys. Dues setmanes després dels atemptats a Catalunya, De Kerchove rep l’ARA al seu despatx de Brussel·les. El coordinador de la lluita antiterrorista admet les dificultats de prevenir atemptats i defensa l’accés de tots els cossos policials a les dades d’Europol. De Kerchove, però, defuig entrar en les polèmiques que han envoltat els atacs del 17 d’agost.

Europa viu en un estat d’alerta terrorista sense precedents. Continuaran els atemptats jihadistes?

Podem esperar temptatives d’atemptats. Hi ha una acció preventiva molt important de la policia i els serveis d’intel·ligència. Diferents elements poden conduir a pensar que això no acabarà de seguida. La propaganda del Daeix ja no convida els seguidors a anar a Síria i a l’Iraq i, en canvi, anima a cometre atemptats prop de casa seva. No pas necessàriament atemptats grans com els de l’11 de Setembre a Nova York, sinó més petits.

Precisament, els últims atemptats demostren que els terroristes ja no necessiten bombes per matar.

Hi ha un cert efecte de mimetisme que fa que certes persones s’inspirin en altres atemptats... i agafar un cotxe és molt fàcil, n’hi ha per tot arreu. Però en el cas de Barcelona, hi ha un element destacat: no han sigut capaços de posar una bomba. No tenien prou formació per fer-ho? No van comprar els ingredients adequats? Per què anaven armats amb ganivets i no amb Kalàixnikovs? La hipòtesi positiva és que les mesures antiterroristes comencen a tenir un cert impacte.

Un altre signe de preocupació és que la majoria dels terroristes de Barcelona i Cambrils eren nois integrats a la societat.

El Daeix, cada vegada més, convida els més radicals que volen cometre atemptats a practicar la dissimulació. Es tracta de comportar-se de la manera més normal possible, no aparentar la radicalització. En el cas de l’atemptat de Barcelona, els integrants de la cèl·lula es comportaven així. És un factor que complica encara més les coses.

Es poden treure conclusions dels últims atacs?

El que no ha funcionat a Barcelona és la detecció de signes febles. És a dir, com podem identificar policialment quan una persona es radicalitza i s’acosta al moment en què cau en la violència. La clau és saber a partir de quin moment i segons quins criteris es pot considerar que s’ha radicalitzat i suposa un perill. Radicalitzar-se no és un crim, però comença a ser-ho quan es prepara un atemptat.

A més de prevenir la radicalització i millorar la detecció de potencials terroristes, les policies europees han de millorar l’intercanvi d’informació?

Compartir informació és important, tot i que no és l’única cosa important. L’Europol segueix el bon camí: cada vegada disposa de més informació. En matèria de terrorisme, la informació s’ha d’intercanviar immediatament i com més àmpliament millor, és una qüestió de segons.

En canvi, els Mossos d’Esquadra no tenen accés directe a l’Europol.

Això no ho sé bé. No puc respondre perquè no sé si hi ha hagut problemes o no. Però el CNI, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil treballen més estretament ara que abans. Hi ha hagut un gran canvi. Sobre si la policia catalana hi hauria de tenir accés o no, prefereixo no respondre perquè sé que és un tema polèmic a Espanya. Correspon als espanyols resoldre el problema.

La manca de coordinació policial és un problema quan es tracta de prevenir atemptats?

No m’agrada pronunciar-m’hi. És un tema molt complex. Dir en dos minuts si el problema dels atemptats de Brussel·les o Barcelona va ser de coordinació no és el meu rol. Però no crec que la majoria dels atemptats que s’han produït siguin la conseqüència d’una absència d’informació. Segurament el problema és de judici, d’anàlisi. Tant la Comissió Europea com jo mateix i els estats membres hem treballat molt per millorar l’intercanvi d’informació i la coordinació, però el meu missatge és que no es tracta només d’això.

És habitual rebre alertes com la que van rebre els Mossos dos mesos abans de l’atac de la Rambla?

No em puc pronunciar sobre aquesta qüestió en concret perquè ignoro la precisió de l’avís, però és cert que a Europa es disposa de molta informació d’aquest tipus. Sí, hi ha regularment informació que prové dels nord-americans, no és només una vegada a l’any.