06 dessembre 2015 El Periódico de Catalunya

06 desembre 2015

Emma Riverola

«Viuràs com una princesa», aquesta és la promesa que la periodista Anna Erelle (nom fictici) va rebre quan es va fer passar per una jove desorientada a la xarxa i va ser contactada per un combatent de l'Estat Islàmic. En el seu llibre En la piel de una gihadista (Debate, 2015), Erelle relata com l'home la va animar a sumar-se al Daesh i li va prometre un paradís d'amor i kalaixnikov. 

Li va aconsellar que volés via Amsterdam i que no s'oblidés de comprar-li el seu perfum preferit al duty free de l'aeroport, Chanel Égoïste. Semblaria una broma si la periodista no visqués actualment sota amenaça de mort.

Vint dones han sigut detingudes aquest any a Espanya vinculades a l'organització terrorista. Algunes es dedicaven a la captació i altres van ser interceptades quan estaven a punt de sortir cap a Síria. Segons un estudi del King's College de Londres, més de 550 dones de països occidentals s'han unit a l'Estat Islàmic. El seu perfil trenca amb els estereotips, ja que cada vegada més pertanyen a classes acomodades i han tingut una bona educació. Els investigadors destaquen que és reduccionista pensar que són nòvies ingènues de gihadistes o que només són això. En molts casos, la seva contribució a la propaganda les converteix en una poderosa arma de l'organització.

Però com que no hi ha princesa sense conte, tot comença amb un príncep ben atractiu, un regne pròsper i un futur ple de felicitat i anissos. «El principal detonant de la radicalització d'aquestes noies és l'enamorament a través de les xarxes socials d'un suposat terrorista», afirma David Garriga, criminòleg i expert en terrorisme gihadista. «Ell les convenç per viatjar a Síria i fundar una família amb ell, prometent-los fidelitat, respecte i igualtat. Moltes vegades, al darrere d'aquests perfils d'homes guerrers hi ha dones reclutadores que coneixen perfectament el procés psicològic de les noies. Un perfil molt semblant al dels pedòfils».

L'aventura romàntica no només es limita a la relació amorosa. Sovint són noies sensibles a les injustícies, convençudes que els musulmans estan perseguits. El procés de captació pot ser sorprenentment ràpid. Si Al-Qaida radicalitzava en dos anys, el Daesh ho pot fer en tan sols quatre mesos. Malgrat que podria semblar més lògic que la prioritat fossin els joves de poblacions islàmiques, més pròxims culturalment, «les noies occidentals són més fàcils de reclutar perquè són més actives a les xarxes socials, més fàcils de rastrejar i convèncer, més cultes i independents, més sensibles a un projecte nacionalista i tenen molta més facilitat per abandonar la seva família i el seu país a una edat bastant jove de manera voluntària», argumenta Garriga.

De la mateixa manera que actuen les sectes, els reclutadors del Daesh estan atents als moments de més feblesa de les noies per sotmetre-les a pressió. Tot i així, resulta difícil imaginar-se què passa pel cap d'aquestes joves per abandonar la còmoda i lliure vida occidental que porten i anar-se'n a un país arrasat per la guerra i en què els drets de les dones són trepitjats dia a dia. La psiquiatra i escriptora Jean Shinoda, en el llibre Las diosas de cada mujer, identifica un arquetip femení «orientat cap a les relacions, amb una identitat i un benestar que depenen de tenir una relació significativa». Ho connecta simbòlicament a tres deesses gregues, Hera, Demèter i Persèfone, que van ser «violades, raptades, dominades o humiliades per déus masculins. Totes tres van mostrar símptomes similars a una malaltia psicològica. Per a aquestes dones, desenvolupar papers tradicionals femenins és ple de sentit. Són dones susceptibles de ser escollides com a víctimes».

Potser algunes responen a aquest perfil psicològic. Potser altres es creuen deesses de la guerra i pensen que participaran en una revolució, que lluitaran per una causa justa. Però la realitat esbocina el conte. «Una vegada arriben a Síria o l'Iraq, se'ls retira el passaport i són convertides en preses dels reclutadors, ja no hi ha marxa enrere. Comença una experiència de patiment i submissió que acaba convertint-les en esclaves sexuals dels terroristes», descriu Garriga.

¿Hi pot haver un final feliç per a les joves radicalitzades? ¿És possible evitar que noies vulnerables caiguin en la fascinació de l'ogre disfressat de príncep? L'estudi del King's College aposta per contraatacar amb missatges antiextremistes, adreçats específicament a les dones, que despullin la veritat de la vida a l'Estat Islàmic.Garriga també apunta la necessitat de donar veu als representants de comunitats islàmiques que rebutgen el terrorisme, així com de formar professionals pròxims a les possibles preses per detectar la captació. Evitar la marxa d'aquestes joves no només és rescatar-les de la radicalització, és també evitar que el seu cos es converteixi en un camp de batalla i el seu ventre, en bastió de l'enemic. El niu del terror.