21 setembre 2022
La Guàrdia Civil va intentar destruir proves del 17-A
El jutge i la fiscalia van rebutjar la petició perquè la sentència encara no és ferma | Acusació particular i defenses, indignades perquè no van ser informades
Nova polèmica amb el sumari del 17-A. La Guàrdia Civil va provar de destruir proves de la instrucció dels atemptats jihadistes. En concret, l’institut armat va demanar permís a la secció tercera de l’Audiència Nacional per destruir proves de la investigació dels atacs perpetrats el 17 d’agost del 2017 a Barcelona i a Cambrils. Segons ha pogut saber El Món, la petició va arribar a la sala que presideix el magistrat Félix Alfonso Guevara però que només es va comunicar al ministeri fiscal, i no a la resta de parts, el contingut concret de la petició. Un fet que ha generat força malestar entre les defenses i a alguna acusacions particular.
Finalment, el tinent fiscal antiterrorista i cap de l’acusació del procés judicial, Miguel Ángel Carballo, va emetre un dictamen amb què informava desfavorablement de la petició de la Guàrdia Civil i ho va rebutjar de ple. La decisió de la fiscalia va condicionar el parer del tribunal, que ha parat els peus al cos policial i li ha prohibit tocar absolutament res de les proves i indicis recollits.
És més, en una interlocutòria, la sala de Guevara advertia que aquest tipus de peticions no es podien fer quan la sentència encara no és, ni de bon tros, ferma. Per altra banda, fonts del tribunal recorden que les sentències de primera instància i d’apel·lació deixen la porta oberta en pro de la “veritat material”, en el benentès que es pot reobrir una causa o deduir una altra peça si es trobessin proves, per exemple, que desvirtuessin la conclusió que el perfil genètic atribuït a Abdebaky Es Satty és realment el de l’imam de Ripoll. Les defenses i acusacions particulars no amaguen que els escama la pressa de la Guàrdia Civil per desfer-se de les proves que estan sota la seva custòdia.
Comunicat només a la fiscalia
Els fets es remunten al 29 de juliol d’enguany. Va ser aleshores quan la Direcció General de la Guàrdia Civil, del ministeri de l’Interior, va remetre un ofici a l’Audiència Nacional amb què demanava autorització per “procedir a la destrucció de les evidències relacionades amb la causa”. Segons fonts judicials, tot eren proves que es troben emmagatzemades al dipòsit de la Unitat Tedax i de defensa NBQ –acrònim de materials nuclears, biològics i químics. Indicis i restes que van formar part de la investigació dels atemptats.
Curiosament, d’aquest ofici de la Guàrdia Civil només se’n va donar trasllat al ministeri fiscal. En cas cap es va informar del seu contingut ni a les defenses ni a les acusacions particulars. Gràcies a una interlocutòria judicial, precisament la que ordenava traspassar l’ofici policial al ministeri públic, a mans de Miguel Ángel Carballo, les parts se’n van assabentar. A hores d’ara no saben encara l’abast de quin gruix de prova i indicis volien destruir, “ni el perquè de tanta pressa”.
La fiscalia va dir que ni parlar-ne de destruir proves
El tinent fiscal en cap antiterrorista, després d’un mes amb la petició a les mans, no ho va veure clar. A principis de setembre, va remetre un dictamen amb què s’hi oposava. Així mateix es mostrava obertament “desfavorable respecte a la destrucció dels efectes interessada per la Guàrdia Civil”. El dictamen del ministeri fiscal tampoc s’ha traslladat a les parts. La fiscalia, però, alertava també de la pressa del cos policial per destruir proves quan el procés judicial encara està en marxa.
Per altra banda, i també gràcies a la provisió que comunicava el trasllat a fiscalia de la petició de la Guàrdia Civil, l’acusació particular dels pares del petit Xavi, –el nen de 4 anys de Rubí assassinat a la Rambla– va posar el crit al cel i va registrar un escrit per aclarir la situació. El mateix 29 de juliol es va dirigir al tribunal per demanar aturar la petició. En l’escrit, al qual també ha tingut accés El Món, afirmaven que “es veien en l’obligació de posar en coneixement del tribunal la necessitat de preservar totes les evidències relatives a la identificació dels perfils genètics trobats a la casa d’Alcanar -en custòdia de la Guàrdia Civil-, als efectes de poder ser utilitzades en posteriors investigacions, ja siguin en la pròpia causa o en altres que eventualment es podrien obrir en un futur”. Finalment, la secció tercera de l’Audiència Nacional ha decidit rebutjar la petició de la Guàrdia Civil tot recordant-li que encara queda pendent el recurs de cassació i la possibilitat que hi pogués haver, si hi haguessin nous indicis, la remota possibilitat que s’obri una altra causa.
Les defenses, escandalitzades
Per la seva banda, les defenses dels condemnats no amaguen la seva sorpresa no només per la petició de la Guàrdia Civil sinó amb el “secretisme” que s’ha gestionat. “Ha estat una maniobra amb nocturnitat i traïdoria”, critiquen. Així mostren la seva indignació perquè no els han comunicat l’ofici de la Guàrdia Civil. Els advocats, que van aconseguir una reducció de la pena en apel·lació, havien anunciat un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem. Per tant, consideren que se’ls havia d’informar de qualsevol maniobra amb el material de la instrucció mentre la causa judicial fos viva.
Ara bé, el cas també s’ha complicat perquè dos dels condemnats, Mohamed Houli i Driss Oukabir ha decidit canviar de lletrat defensor de cara la vista al Tribunal Suprem. Un fet que alentirà encara més el procés ja que fins aquest setembre no s’ha donat trasllat de la causa als nous lletrats designats d’ofici pels dos encartats. La Guàrdia Civil, doncs, encara haurà d’esperarr més. “La sensació és que la Guàrdia Civil malda per treure’s de sobre material clau de la investigació”, coincideixen a raonar les parts implicades. La maniobra ha aixecat tota mena de suspicàcies.
Opinió:
Qué? Estariem a temps de organitzar una Comisión de Investigación en el Congreso de los Diputados? Qué tal está el aleshores ministre d’Interior, el senyor Zoido? I els altres 21?
No hay comentarios:
Publicar un comentario