1 septiembre 2013 El Periódico de Catalunya (opinion)

1 setembre 2013

Una toga contra el terror

L’advocat Fuster-Fabra repassa en un llibre el seu vincle amb les víctimes d’ETA a Catalunya

El dissabte 8 de desembre de 1990, a la tarda, els informatius de ràdio van obrir amb la noticia següent. “ETA ha atemptat contra un furgó policial a Sabadell. Algunes fonts parlen de sis policies morts. Fins ara es desconeix el nombre de ferits”. Al cap de pocs dies, l’advocat Jose María Fuster-Fabra va rebre la trucada de Roberto Manrique, una de les víctimes de l’atemptat d’Hipercor (19 de juny de 1987), que havia estat elegit delegat a Catalunya de l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT). “M’han dit que vosté esta disposat a ajudar-nos. No tenim advocat ni pagant”, li va explicar Manrique. “Bé, doncs a partir d’ara tindreu un advocat, encara que no pugueu pagar-me”, li va respondre.

Fuster-Fabra (Barcelona, 1957) va unir d’aquesta manera la seva vida a les víctimes del terrorisme. Des d’aleshores, ha participat en els judicis més rellevants contra ETA i el terrorisme islamista, ha interrogat cara a cara alguns dels seus membres més sanguinaris i va arribar a acostumar-se al fet que, en els judicis més durs de l’Audiència Nacional, algú del públic li fes amb la mà al gest d’una pistola disparant-li. Ara recopila tota la seva experiencia en el seu llibre En toga de abogado (Planeta), que ha escrit en col·laboració amb la periodista Xiana Siccardi; un llibre de “bons i dolents”. Els bons: les forces de seguretat i les víctimes. Els dolents: els terroristes i el seu entorn.

El pitjor moment

Recoda bé la massacre de Vic. El 29 de maig de 1991, ETA va col·locar un cotxe bomba amb 200 quilos d’explosius al davant de la caserna de la Guàrdia Civil i va matar deu persones (cins eren menors). En el funeral, “el pitjor moment va ser, sens dubte, quan van entrar a coll els fèretres dels nens”. L’endemà de l’atemptat la Guàrdia Civil va desarticular el comando Barcelona. Joan Carles Monteagudo i José Félix Erezuma van morir en el tiroteig i Juan José Zubieta va ser detingut. “Quan vaig tenir al davant aquell noi tan jove de cabells negres i nas esmolat, sense poder entendre què amagava dins del cap, li vaig preguntar si era cert que mentre els seus companys s’enfrontaven a la Guàrdia Civil, ell, per intentar evitar ser detingut, va còrrer a amagar-se sota un cotxe. També li vaig preguntar si era cert que s’havia defecat a sobre”, escriu. L’etarra, explica l’advocat, es va limitar a mirar-lo “amb una profunda cara d’odi”. “Mai va mostrar el més mínim penediment pels seus actes”.

Fuster- Fabra també va representar la familia del mosso Santos Santamaría en el judici que es va seguir el 2005 contra els etarres que van participar en el seu atemptat, Eider Pérez Aristizabal i Aitor Olaizola. El 2007, van ser jutjats altres col·laboradors de la banda per l’atemptat. Entre ells hi havia la que va ser cap dels comandos d’ETA, Ainhoa Mújica. L’advocat en destaca la seva “actitud freda, desafiadora en tot moment, llançant mirades als assistents que projectaven únicament sensacions situades entre l’odi i el menyspreu”.

Opinió:

Vull començar dient que ha estat un honor per a mi poder participar en la redacció de aquest llibre tant aportant molta informació de la que tinc amagatzemada en les meves agendes així com algunes de les fotografíes que aparèixen en les págines centrals.

Dit aixó, explicar que després de pasar mes de mitja vida treballant amb en Fuster-Fabra he tingut el privilegi de estar present al 1993 en el seu primer judici contra ETA (atemptat de Vic) i en el últim fa uns mesos (atemptat contra Puelles) i entenc prefectament les raons que el han portat ha deixar el tema jurídic en representació de víctimes del terrorisme.

I per acabar dir que sempre que parlo de la tasca feta amb en “Fusty” no puc oblidar la tercera pota de la que algú va anomenar “trinitat asistencial”, com ha estat la psicóloga Sara Bosch. Sense ells no hagués pogut fer gairebé res de la feina que porto fent des de 1989.