18 març 2025 (7) Vilaweb

 

18 març 2025 

Enric Hernández reconeix que no té proves que es contrastés la nota del 17-A

L'ex-director d'El Periódico s'escuda en el secret professional per no identificar qui va filtrar la famosa "the nota"

El document que El Periódico diu que els Mossos volien destruir no és autèntic

L’ex-director d’El Periódico Enric Hernández s’ha escudat en el secret professional per no identificar qui va filtrar la famosa “the nota” de la CIA que advertia d’un suposat atemptat a la Rambla. En la comissió d’investigació del 17-A al congrés espanyol, ha dit que no tenia cap dubte de la veracitat del document, tot i el reguitzell de desmentiments, entre els quals, el del govern dels EUA. De totes maneres, Hernández ha admès que no tenia proves que s’hagués contrastat la informació –amb fonts d’àmbit estatal i internacionals– abans de ser publicada.

“Em consta que el periodista [Antonio Baquero] que va signar la informació va fer les gestions”, ha dit, en resposta al diputat Francesc Marc Álvaro. Tot seguit, ha matisat: “Parteixo de la base que el periodista ho va contrastar […] N’estic convençut, però no en tinc la prova fefaent.” El 17 d’agost de 2017, poc després de l’atac a la Rambla, el diari va publicar la primera referència a la nota: ‘La CIA va avisar fa dos mesos als Mossos del risc d’atemptat a Barcelona.‘

Preguntat per la diputada Pilar Calvo,  Hernández ha reconegut que la notícia va generar “certa polèmica”, però ha evitat de fer cap esmena a l’actuació d’El Periódico en plena alerta terrorista. La diputada li ha recordat que el document mencionava la Rambla –objectiu final arran de l’explosió d’Alcanar–, però no pas els objectius reals dels atacants, com ara la Sagrada Família o el Camp Nou.

“Si hi havia una relació directa de causa-efecte entre la nota, entre l’avís, i l’atemptat, és una cosa que el 17 d’agost era impossible de saber i el 31 també. Això es va saber amb posterioritat”, ha contestat. Prèviament, l’ex-director ha negat que la publicació fos un encàrrec de l’ex-vice-presidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría i ha assegurat que l’origen de la filtració –el maig del 2017– eren dues altes instàncies de la Generalitat.

“Si es va filtrar és perquè a les altes esferes de la Generalitat la coneixien i la van utilitzar informativament amb un biaix determinat: incriminar o responsabilitzar l’estat d’amagar informació”, ha relatat Hernández, que ha dit que el diari no va publicar res abans per no generar psicosi social. “Es va comunicar als Mossos a efectes de seguretat ciutadana i no pas de lluita antiterrorista”, ha afegit.

D’altra banda, ha tret importància als desmentiments immediats del president Carles Puigdemont, el conseller Joaquim Forn i el major Josep Lluís Trapero sobre el document i ho ha atribuït a una estratègia d’imatge. “Surten a desmentir la informació perquè consideren que danya la seva reputació”, ha declarat.

Hernández ha insistit que la primera informació sobre la nota va provenir de la Generalitat, però no ha volgut precisar tant sobre qui va facilitar el document. “Arriba per unes altres vies. Unes altres vies que no puc revelar, però vinculades a la lluita antiterrorista nacional i internacional”, ha continuat.

El 31 d’agost de 2017, el diari va obrir la portada amb el suposat document original, però de seguida es va saber que “the nota” era una manipulació. Segons Hernández, es va publicar “una reproducció del text perquè les fonts ens van demanar que no aparegués en la tipografia original”. Sobre les errades, ha dit que es van produir “en la transcripció del text”, abans de recordar que “l’endemà a les deu se’n va

Preguntat pel diputat Santi Rodríguez, l’ex-director ha explicat que el diari va sofrir crides al boicot, amenaces i “pressions de representants insignes del món independentista”. “Es va haver de prendre alguna mesura de seguretat, que afortunadament no van anar més lluny”, ha dit. No ha apuntat directament als responsables polítics del moment, però ha assegurat que tot plegat floria “sota la seva narrativa eufemística, que evidenciava certa dificultat per escoltar la veu del discrepant.”

“En el meu cas hi va haver amenaces de mort i va haver-hi alguna actuació judicial, però afortunadament és aigua passada”, ha conclòs.

Què se n’ha fet, d’Hernández?

Hernández va ser director d’El Periódico fins el maig del 2019, quan va ser destituït. El setembre del mateix any va ser nomenat director de serveis informatius de RTVE. Un càrrec que va ostentar fins que va ser acomiadat l’agost del 2021. El 2022, entre abril i juny, va ser assessor de l’àrea de presidència a la Diputació de Barcelona (amb Núria Marín). El juliol d’aquell mateix any, va entrar a Prisa Media com a president adjunt. Un càrrec que va deixar a final de febrer d’enguany.